Puigdemont: “El meu retorn no pot ser una gamberrada”

El president Carles Puigdemont persevera en el Consell per la República com a “eina per a la unitat, fora de les rivalitats” partidistes, ja amb la vista posada en el cinquè aniversari de l’1-O. I, també per aquest motiu, assumeix amb naturalitat deixar la primera línia a Junts. Igual que Jordi Sànchez, a la secretaria general; Elsa Artadi, a Barcelona; o Marta Madrenas, a l’alcaldia de Girona? La pregunta era de Joan Vall, director d’aquest diari, que ahir l’entrevistava en el cicle organitzat per l’ANC de Girona, i Puigdemont va respondre amb naturalitat: “Els relleus són un signe de normalitat i bona salut democràtica”, una “manera de fer política molt menys espanyola, i més europea”.

El president, en una presa de contacte virtual amb un centenar llarg de conveïns, va defensar les actituds de “rebel·lió” pacífiques: “Vaig assumir la presidència de la Generalitat ja rebel·lat i l’exili és un altre gest”, però “el contrari és la claudicació i la submissió”. I, sense esmentar mai ERC, va refermar que “amb Espanya no hi ha possibilitat de negociar res, ni en les pitjors circumstàncies, ni en les millors”. Va posar l’exemple de l’espionatge amb Pegasus i va dir que ha viscut “amb preocupació” la manera com s’ha enfocat la defensa del català a l’escola. També va lamentar, sobretot, les crítiques arribades des de l’independentisme, pels contactes amb Rússia. I va admetre que amb Gabriel Rufián, en quatre anys i mig, només ha parlat un cop per telèfon, “i fa molt de temps”. Però es va mantenir ferm a no detallar la duresa d’estar lluny dels seus: “No he volgut fer servir l’exili com a relat victimitzador.” Tot i la “deshumanització” a què el sotmeten els contraris.

Sobre el seu possible retorn, no va tancar la porta que pugui arribar a finals d’any, però va deixar clar que no serà de manera clandestina ni amb una comissió de la UE: “El retorn no pot ser una gamberrada; vaig marxar com a president legítim i el retorn haurà de tenir una dimensió política.” Confia en la justícia europea, tot i que té dubtes sobre l’acceptació de resolucions a l’Estat espanyol i possibles moviments posteriors, igual que amb l’anunci de revisió dels indults al Suprem, amb la nova majoria: “Seria un acte antieuropeu, però tampoc el descarto”, va reblar. I es va malfiar, resolucions judicials a banda, sobre la resposta hipotètica de l’executiu europeu: “Hi ha el risc que la UE no vulgui problemes en el context actual, però els dobles estàndards són molt perillosos” per a la credibilitat de la Unió, com ha passat amb les disputes amb Polònia i la seva constitució ultraconservadora recentment.