Política

Duel a distància

Les eleccions legislatives d’avui confronten el partit del reelegit president Macron i la coalició d’esquerres de Mélenchon

En aquesta primera volta, Le Pen surt en desavantatge per la divisió que hi ha en l’extrema dreta

Malgrat la devaluació de les eleccions legislatives franceses, des que fa vint anys es van sincronitzar just després de les presidencials, al reelegit mandatari Emmanuel Macron li ha sortit un ull de poll. És l’incombustible Jean-Luc Mélenchon, que, tot i haver quedat per poc fora de la cursa final de les presidencials a l’abril, ha sabut reunir entorn d’ell totes les famílies d’esquerra en la coalició Nova Unió Popular Ecologista i Social (NUPES) per a aquestes legislatives del 12 i 19 de juny. Això li ha proporcionat una dinàmica en els sondejos que l’igualen a la nova plataforma macronista Ensemble, encara que l’enrevessat sistema per obtenir diputats mantingui un marge de victòria per a la formació del president.

Però si fa cinc anys La República en Marxa, que ara es rebatejarà Renaixença, va obtenir una còmoda majoria absoluta de 308 escons sobre els 577 totals, en aquests moments és pràcticament segur que si ho aconsegueix només serà afegint-hi els altres dos partits de la coalició Ensemble: el centrista MoDem, de François Bayrou, i el dretà Horitzons, de l’exprimer ministre Édouard Philippe. Una cosa que Macron volia evitar per no continuar patint dissidències a la majoria que ha estat la norma des del 2017.

I, fins i tot, el sondeig del diari Le Monde d’aquest dijous, amb 10.000 enquestats, li fa perdre la majoria absoluta en la forquilla baixa. Un malson encara pitjor per al president, que veuria hipotecat el seu mandat amb una Assemblea força inestable que no li asseguraria aprovar les lleis. Com a contrapunt, els mélenchonistes podrien assolir entre 160 i 200 diputats, el que els convertiria en una molt incòmoda oposició. Amb la paradoxa, això sí, que Jean-Luc Mélenchon no es presenta per revalidar el seu escó a Marsella perquè es vol situar al mateix nivell que Emmanuel Macron. Una altra de les contradiccions d’aquest sistema tan presidencialista. El que també fa que es prevegi una abstenció rècord del 54%.

Un Ensemble presidencial

El nou govern de la primera ministra Élisabeth Borne està en pràctiques perquè ella mateixa es presenta en aquests comicis, a Normandia, i tot aquell que perd ha d’abandonar el càrrec. Fins a quinze ministres i secretaris d’estat, sobre 28, estan en aquesta situació. Inclòs el d’Interior, Gérald Darmanin, que repeteix al ministeri tot i que està immers en dues polèmiques que debiliten les possibilitats macronistes: el fiasco en la seguretat de la final de la Lliga de Campions a l’Stade de France, el 28 de maig, i les recents morts en estranyes circumstàncies d’individus que perseguia la policia. Macron ha volgut anestesiar la campanya, però això també se li pot girar en contra.

Una esquerra unida

El que havia estat impossible les últimes dues dècades, es va produir en pocs dies després de les presidencials. L’exsocialista i ara cap de la França Insubmisa, Mélenchon, va saber atraure la resta de famílies d’esquerra incloent-hi un Partit Socialista que, amb la rejovenida direcció, ha volgut girar full de l’època de François Hollande i desmarcar-se del llast que el mateix Macron fos ministre d’Economia de François Hollande. En el repartiment de circumscripcions, tots s’asseguren un grup parlamentari amb els insubmisos liderant la federació. Això ha provocat una setantena de candidatures dissidents entre els socialistes. Les urnes decidiran.

Els ultres, per separat

Tot i el 41% de vots de Marine Le Pen en les passades presidencials, el seu Reagrupament Nacional és una formació bàsicament personalista i molt feble a escala local. A més, ella i el més radical Éric Zemmour han estat incapaços d’entendre’s i doblen candidatures a la major part de França. En aquesta cursa, Le Pen vol revalidar el seu escó al nord desindustrialitzat, i Zemmour vol entrar a l’Assemblea des de l’exclusiu Saint-Tropez. L’enquesta de Le Monde només els atorga entre 20 i 55 diputats.

La dreta, a remolc

Encaixonats entre aquesta extrema dreta voraç i un Macron que els ha desfigurat com va fer amb els socialistes, la dreta parlamentària d’Els Republicans intenta salvar els mobles tot esperant temps millors. Eren el partit d’oposició amb més diputats, amb 120. Ara es troben amb el dilema d’aguantar (se’ls pronostiquen entre 30 i 35 escons) o acabar servint de crossa a Macron en el cas que aquest hagi de contenir l’avanç mélenchonista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El fiscal del TPI demana ordres de detenció contra Netanyahu, Gallant i tres líders de Hamàs

barcelona
política

Marta Rovira demana ajornar la declaració per Tsunami

barcelona

Absolt l'acusat de calumniar l’expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa

sant jaume de llierca
estat espanyol

Espanya amenaça de trencar relacions amb l’Argentina

barcelona
àfrica

Intent de cop d’estat a la República Democràtica del Congo

Iran

Confirmen la mort del president iranià en l'accident d'helicòpter

barcelona
CARLES RUIZ
Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

Viladecans
BÀRBARA LLIGADAS
Cap de l'oposició de Viladecans

“Volem una ciutat equitativa, republicana i sostenible”

Viladecans
Guerra a Gaza

La guerra de les mares d’Israel

Beirut