L’ANC treu bandera negra
L’Assemblea presenta l’eslògan i la samarreta per a la Diada d’enguany
L’entitat vol tornar a insuflar força al carrer
Feliu diu que la independència la portarà la gent si no ho fan els partits
A principi d’agost es farà públic el lloc on es farà la manifestació
La bandera blanca és rendició, la bandera negra és batalla. L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit passar a l’ofensiva i convertir la diada de l’Onze de Setembre d’enguany en una jornada de lluita sota el regnat del color negre. El moviment no es rendeix, el negre no és de dol –tal com algú ja apuntava ahir–, sinó color de lluita, i aquesta és la idea que es vol transmetre a l’independentisme per engrescar-lo una vegada més a prendre els carrers.
L’elecció del color negre per a les samarretes de l’Onze de Setembre i el lema de la diada, Tornem-hi per vèncer, Independència, es van presentar ahir a la seu nacional de l’entitat, en un acte en què van compartir taula la presidenta i el vicepresident, Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, respectivament, amb el president de l’Asociació de Municipis per la Independència i alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, i el secretari d’Òmnium Cultural, Jordi Arcarons. L’ANC és la responsable d’organitzar la Diada, i les entitats municipalista i cultural, les que li fan costat de forma incondicional.
L’estratègia de l’ANC per mobilitzar la gent per a la Diada consisteix a subministrar la informació per capítols, i en la primera entrega d’ahir no hi constava ni el lloc on es farà la gran manifestació ni en què consistirà aquesta. El precedent més recent, el de l’any passat, va ser la recuperació d’una manifestació de tall clàssic, que va tenir la Via Laietana de Barcelona com escenari principal, on van assistir entre 100.000 i 400.000 persones, segons les fonts. Fa dos anys, en plena pandèmia, es va fer un acte simbòlic i reduït al carrer Aragó.
Ahir no es va saber ni l’on ni el com –caldrà esperar a principi d’agost–, però sí el què i el perquè. L’Assemblea vol que la gent torni a agafar el protagonisme, convençuts que una mobilització massiva acosta el país a la independència. “És la diada del reafirmament, és el poble que tirarà endavant la independència. Ja n’hi ha prou, anem a totes”, va dir Jordi Pesarrodona.
La seva presidenta, Dolors Feliu, va anar encara més enllà en la idea de donar el protagonisme a la ciutadania. “Hi ha fórmules per aconseguir la independència que no són esperar els partits que ens diguin què hem de fer”, va dir Feliu.
Les paraules de la presidenta suposen, per un costat, un clar desafiament al triangle format per ERC, Junts i la CUP, que pivota sobre el famós 52% del vot obtingut en les eleccions del 2021, i per un altre, una invitació a la ciutadania per mobilitzar-se aquest setembre per tornar-se a convertir en motor del procés sobiranista. El discurs de Jordi Pesarrodona va casar perfectament amb el de Feliu en dir que l’Assemblea considera que “cal tornar-hi, sense esperar res de ningú”, i va reblar: “Només obeirem el poble.”
En la documentació lliurada ahir a la premsa, s’insisteix en la idea que els partits independentistes no estan aprofitant la majoria parlamentària per fer el pas endavant, i de forma clara s’afirma: “Ja no volem esperar els partits, ja no hi creiem.” L’estratègia que comença a valorar l’Assemblea és promoure una llista que concorri a les eleccions al Parlament, però en ser interrogada ahir sobre aquesta qüestió, Feliu no va aportar res de nou.
Canvi de cicle
Dolors Feliu sí que va explicar el sentit del color negre a les samarretes de la diada, i va ser molt clara: “volíem un símbol de lluita, trencador, i el negre és molt present en la societat com un color identificat amb aquest sentit”. Sobre aquest aspecte, Jordi Pesarrodona va explicar que el color negre “simbolitza la lluita i la no rendició”, i amb aquest esperit considera que l’Onze de Setembre s’ha de sortir al carrer “amb fermesa, contundència, però dins de l’àmbit de la no-violència que ens ha guiat sempre”.
La presidenta de l’Assemblea ahir va voler transmetre bones sensacions de cara a l’Onze de Setembre explicant que durant la preparació dels actes ha sentit “pessigolles” que, al seu entendre, “anuncien un canvi de cicle”, és a dir, un nou impuls del moviment sobiranista, que ara sembla adormit. I tot plegat ho va resumir amb una frase clara i diàfana del que es busca: “És el moment de la remuntada.”
Per Feliu, no falten motius per sortir al carrer per la Diada, i un de molt clar és la repressió continuada de l’Estat contra el moviment independentista i que no s’atura. Segons Feliu, no és un problema que vingui d’ara, sinó que ve d’anys, encara més, segles. “Portem centenars d’anys esperant”, va dir, abans de reptar l’independentisme a superar una vegada per totes aquest vell anhel. “La nostra història ens clama.”
L’acte de l’Onze de Setembre serà secundat per Òmnium Cultural, que ahir, a través del seu secretari, Jordi Arcarons, va cridar la població a mobilitzar-se per plantar cara a la repressió que està patint el moviment independentista. “La causa general encara no s’ha acabat”, va dir Arcarons, i va citar els casos denunciats recentment de la infiltració de membres de la policia espanyola entre les organitzacions juvenils de l’independentisme. Arcarons considera necessari reactivar el “front del carrer”, encara més davant l’ofensiva de l’Estat en contra de la realitat lingüística del país.
Des de l’Associació de Municipis per la Independència, el seu president, Jordi Gaseni, va insistir en la necessitat de fer-se forts al carrer. “Recuperem la mobilització”, va dir. Gaseni va exaltar la força del municipalisme en la formació del moviment independentista, i per això va dir que fins a les eleccions de l’any vinent “necessitem que siguin mesos de fortalesa” per aconseguir que els ajuntaments del país siguin governats per alcaldes i alcaldesses que defensin el sobiranisme.
