Putin no assistirà ala cimera del G20 de Bali

El president rus, Vladímir Putin, no assistirà a la reunió de líders del G20 a l’illa de Bali la setmana que ve, segons ha avançat aquest matí un funcionari del govern d’Indonèsia i posteriorment ha confirmat el Kremlin. El president rus estarà representat pel seu ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, ha dit el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, a l’agència oficial de notícies russa TASS.

Com amfitrió de la cimera de les economies més grans del món, Indonèsia ha resistit a la pressió dels països Occidentals i Kíiv per retirar la invitació a Putin a la trobada i expulsar Rússia del club per haver envaït Ucraïna, al·legant que no té autoritat per fer-ho sense el consentiment de tots els membres. En una entrevista aquesta mateixa setmana al prestigiós diari econòmic Financial Times, el president d’Indonèsia, Joko Widodo, va dir que Rússia era benvinguda a la cimera deixant clar que la trobada no era un fòrum polític i va mostrar la seva preocupació perquè el fòrum es veiés afectat per les tensions internacionals.

Indonèsia va convidar Putin a la cimera, però també al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui s’espera que hi participi virtualment. Però, Zelenski va advertir que si hi assistia el president ell, no ho faria. I, el president dels EUA, Joe Biden, va dir que Moscou no hauria de participar en la cimera en represàlia per la invasió “que ha desencadenat el més gran conflicte a Europa des de la Segona Guerra Mundial”.

L’anunci que Putin no assistirà a aquesta cimera, després de mesos d’especulacions, arriba en un moment en què Moscou està patint importants pèrdues en la seva ofensiva militar a Ucraïna. Just ahir, l’exèrcit rus va anunciar la seva retirada de l’annexionada ciutat de Kherson, l’única capital regional ucraïnesa sota control de Moscou des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer passat.

El ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú, va ordenar el replegament de tropes cap a la riba oriental del riu Dniéper al cap de les forces que combaten en la campanya d’Ucraïna, el general Serguei Surovikin, després que aquest últim reconegués en el seu informe que la defensa de la ciutat i rodalia a la riba occidental del riu és “inviable”.

Segons Surovikin, en les condicions actuals, tampoc és possible abastir el contingent militar rus desplegat a la zona. El general, antic comandant de les forces russes a Síria, on es va guanyar el nom de carnisser per la seva brutalitat, va acusar l’exèrcit ucraïnès de bombardejar objectius civils, des d’escoles fins a hospitals. “No és una decisió fàcil”, va admetre sobre la retirada, tot destacant que la prioritat de Moscou és protegir la vida de civils i militars. Segons els seus càlculs, més de 115.000 habitants de la riba occidental de Kherson han estat evacuats de les zones de combat i uns 9.500 soldats ucraïnesos han estat morts o ferits des de l’agost a la regió que limita amb la península de Crimea. Va ser en aquesta data quan les forces armades ucraïneses van iniciar la contraofensiva a Kherson.

La retirada anunciada ahir s’afegeix a les que Rússia ha protagonitzat en els darrers dos mesos en territoris del Donbass, i a la regió oriental de Khàrkiv. El 30 de setembre Moscou es va annexionar la regió de Kherson, juntament amb les de Donetsk, Lugansk i Zaporíjia, sense controlar-les totalment. Les forces russes es van escampar pel sud d’Ucraïna des de l’annexionada Crimea al principi de la guerra. La ciutat de Kherson, situada prop de la península, va caure al març. Crimea, a més, que és la seu de la flota russa del mar Negre, ha estat objecte d’atacs per part dels ucraïnesos.