Política

Golejada als drets humans

Ni la gran operació de rentada d’imatge de l’emirat i la FIFA han pogut amagar l’escandalós i corrupte procés de designació i l’incompliment sistemàtic dels drets humans d’una monarquia absolutista

La FIFA amenaça les 32 seleccions si es fiquen en “política”

El 2 de desembre del 2010 la FIFA va elegir Qatar com a seu del mundial que comença avui a Doha, una competició esportiva dissenyada per la monarquia absolutista del país per rentar la seva imatge a través de l’esport, una estratègia ja coneguda com a sport washing denunciada repetidament per les ONG de tot el món, començant per Amnistia Internacional. La FIFA i el govern de Qatar estan treballant a marxes forçades, amb la censura com una de les marques de la casa, per evitar que les denúncies que arriben d’arreu contra la vulneració dels drets humans taquin la competició esportiva i la imatge corporativa.

El portaveu d’Amnistia a Catalunya, Dani Vilaró, confirma que un dels grans drames de Qatar ha estat les condicions en què han treballat els migrants des del moment de la nominació: “Fa més de deu anys que en fem un seguiment i la problemàtica es va detectar de seguida; les condicions d’aquests treballadors eren lamentables. Vivien en allotjaments insalubres, tenien el passaport i els sous retinguts i això els impedia marxar del país fins que la feina no estava feta.” El 90% d’aquests treballadors van arribar de països del sud-est asiàtic: Nepal, Índia, Bangladesh i Filipines, entre d’altres. El comitè d’organització del mundial ha reconegut tres morts durant la construcció dels deu estadis, però una investigació de The Guardian situava la xifra en 6.500. “El tema de la xifra és controvertit i no som categòrics perquè no tenim el mecanisme per comprovar-ho, però des del 2010 ja n’hi va haver molts no vinculats directament a la construcció dels camps, com ara treballadors de seguretat.”

La pressió internacional d’alguns països i organitzacions va obligar el govern a prendre algunes mesures el 2017 millorant certes condicions laborals, però les famílies de les víctimes no han tingut cap compensació ni accés a la justícia per reclamar-les.

Règim absolutista

Qatar viu ancorat, com molts altres estats de la zona, en una mena de monarquia medieval, pels estàndards europeus, en què les dones encara estan tutelades pels marits o els pares, l’homosexualitat és delicte, es persegueix la dissidència i les crítiques al govern i hi ha un control que arriba fins a les noves xarxes socials. De fet, les opinions dels aficionats que assisteixin al mundial seran vigilades. “Per nosaltres mateixos ha estat molt difícil parlar amb algun treballador que hagi patit algun abús i molts periodistes independents han hagut de deixar el país”, confirma Vilaró, que tem que totes les crítiques que ara s’estan fent al Qatar s’acabin “oblidant” quan comenci a rodar la pilota.

El pecat original del mundial va ser la seva elecció, en què posteriorment es va confirmar que el país havia comprat els vots perquè la FIFA no tingués cap dubte de qui votar. L’expresident Joseph Blatter ha acabat reconeixent, de fet, que va ser un error concedir el campionat a Qatar. “La FIFA és còmplice de totes les vulneracions dels drets humans perquè no ha mogut un dit per canviar-les des de la designació del mundial. Han mirat cap a una altra banda o ho han amagat sota la catifa.” Es calcula que l’organisme tindrà un benefici de sis mil milions de dòlars. “Nosaltres i altres organitzacions demanem un fons de compensació d’uns 440 milions, una petita part, per a les famílies que han tingut víctimes durant aquests dotze anys.”

El rol dels esportistes

Serà difícil que futbolistes en particular puguin denunciar aquesta situació. “Nosaltres creiem més en la força dels col·lectius i ja tenim deu de les 32 seleccions que han fet algun gest en contra de la vulneració dels drets, per exemple afegir-se a la petició del fons de compensació.” La FIFA ha intentat curar-se en salut i ha enviat una carta a les 32 federacions en què demana que se “centrin en el futbol i no en batalles polítiques. “Potser la FIFA no vol que es parli de drets humans, però hi haurà seleccions que d’una manera o altra ho faran. Països com Alemanya, Bèlgica, el Brasil, Anglaterra, els Països Baixos, Dinamarca i Suïssa han dit que faran alguna cosa.” La federació espanyola no ha respost ni a les peticions d’Amnistia Internacional per afegir-se al suport del fons de compensació. “Hem enviat sis cartes i el seu president, Rubiales, diu que no n’ha rebut cap. Un bon exemple de l’sport washing és la supercopa que la federació organitza a l’Aràbia Saudita.

El camí de l’èxit

El sociòleg i escriptor Ramon Usall, autor de Futbolítica i especialista en la relació precisament entre el futbol i la política, defineix les tres potes que ha usat el Qatar per aconseguir portar el mundial a Doha. “El règim percep després de la guerra del golf que s’ha de defensar d’alguns veïns, sobretot l’Aràbia Saudita, que podrien dominar-los però no ho fa per la via militar. És quan comença a desplegar tota l’estratègia per situar-se en el centre de l’esport mundial. Primer nacionalitza a cop de talonari esportistes, sobretot africans, per millorar el seu nivell; després comença a organitzar grans esdeveniments –ha fet uns 40 mundials de diferents esports–, i al mateix temps potencia la seva presencia internacional, i el millor exemple n’és el PSG.” “El colofó haurien de ser els jocs olímpics”, hi afegeix Usall, que recorda que per arribar fins aquí el règim no ha tingut escrúpols ja sigui en l’incompliment sistemàtic dels drets humans o en la compra literal dels vots per tenir el mundial.

Usall recorda, a més, que la FIFA no és el millor exemple d’organització que té en compte certs valors a l’hora d’atorgar esdeveniments: “El mundial del 78 es va fer a l’Argentina de Videla i abans n’havien concedit un a l’Alemanya de Hitler, que es va suspendre per la guerra; Mussolini també va tenir el seu i el de fa quatre anys es va fer a Rússia.”

Qatar i la FIFA també s’han posat d’acord en el control d’accés dels aficionats al país per evitar sorpreses a les graderies. “Tothom que entra al país s’ha hagut de descarregar la mateixa aplicació; potser no ho saben però se’ls està aplicant el mateix sistema de control que a qualsevol dictadura”, assenyala. “Per als que ens agrada el futbol però també defensem els drets humans aquest mundial és un drama”, rebla Usall.

LES XIFRES

6.500
víctimes
mortals en la construcció dels estadis, segons l’informe de ‘The Guardian’.

LES FRASES

6.000
milions
de dòlars són els que calcula la FIFA de beneficis per la competició.
Qatar ha desplegat una estratègia que té com a objectiu final els jocs olímpics
Ramon Usall
SOCIÒLEG, HISTORIADOR I AUTOR de Futbolítica
La FIFA és còmplice de totes les vulneracions dels drets humans que es fan a Qatar
Dani Vilaró
Portaveu d’Amnistia Internacional
Qatar controla empreses com Iberdrola i El Corte Inglés, va molt més enllà de l’esport
Fonsi Loaiza
PERIODISTA

Sarkozy, Platini i Mbappé

A banda d’altres països i un munt d’interessos, França va actuar com a eix principal en la concessió del mundial a Qatar. Ho va denunciar ja des del primer moment la revista France Football. Nicolas Sarkozy, president de la república el 2010, va rebre just abans el príncep hereu de l’emirat, Tamin bin Hammad al-Thani. També hi era el president de la UEFA i llegendari jugador Michel Platini, que acceptava votar a favor de la candidatura a canvi que els àrabs compressin el PSG. Poques setmanes després de l’elecció del mundial el fons Qatar Investment va comprar el club de París. L’aliança s’ha mantingut fins ara i això ha permès al club francès retenir Mbappé, pressionat pel mateix Emmanuel Macron per quedar-se a França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras demana sumar-se a l’“estratègia” d’ERC cap a la independència perquè “és l’única que funciona”

Barcelona

L’oposició denuncia el resultat electoral a Guinea Equatorial

Nairobi
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

La majoria dels veïns de Kíiv tornen a tenir llum i aigua

Lviv (Ucraïna)

Municipals a la vista

barcelona

Meloni, forta amb els dèbils i suau amb els poderosos

Roma
ERC

ERC, a consolidar-se com a força hegemònica

barcelona

Puigdemont veu el seu litigi a la UE d’interès col·lectiu

barcelona
CUP

La CUP lluitarà pel regidor de Barcelona

Barcelona

De la tradició al futur

TORROELLA DE FLUVIÀ / PORTBOU