Declaren Rússia estat “promotor del terrorisme”
L’Eurocambra adopta una resolució en què denuncia “els atacs deliberats i les atrocitats contra els civils ucraïnesos”
Insta al “complet aïllament internacional” de Moscou
El Parlament Europeu va fer ahir un pas més en l’enfrontament diplomàtic amb Rússia i va declarar-la estat promotor del terrorisme arran dels seus “atacs deliberats i les atrocitats contra la població ucraïnesa”. També va reclamar que la Unió Europea (UE) adopti un nou marc jurídic per classificar aquesta mena d’estats i restringir les relacions del bloc comunitari amb aquests països.
“La destrucció d’infraestructures civils i altres violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari constitueixen actes de terror contra la població ucraïnesa i crims de guerra”, va lamentar l’Eurocambra. La resolució –que va tirar endavant amb 494 vots a favor, 58 en contra i 44 abstencions– no té valor jurídic, però sí la càrrega simbòlica d’un Parlament Europeu que, per àmplia majoria, demana a la UE i els seus membres “iniciar un complet aïllament internacional de la Federació de Rússia”.
Un dels eurodiputats encarregats de l’informe, el lituà Andrius Kubilius, va destacar que l’objectiu del text és començar a “no tenir por de dir el que veiem” i, sobre la possibilitat que aquesta declaració suposi un obstacle a negociacions entre Kíiv i Moscou, va afirmar: “No hi haurà res a negociar fins que Rússia no retiri les seves tropes.” L’únic que es pot negociar ara, hi va afegir, és el pagament de reparacions de guerra de Rússia a Ucraïna.
Atac al web institucional
Després de la votació, el web de l’Eurocambra va ser objecte d’un ciberatac de denegació de servei distribuït (DDoS), que en va bloquejar l’accés. Tot i que en un primer moment no es va poder identificar l’autoria de l’atac, el grup de hackers prorussos Killnet se la van atribuir. Se sospita que és el mateix grup que hi ha rere recents ciberatacs a serveis de la Casa Blanca, la casa reial britànica i algunes administracions franceses.
LA XIFRA
Nou intercanvi de presos amb Kíiv
RedaccióRússia i Ucraïna van intercanviar ahir 35 soldats i un civil per bàndol, segons van informar fonts oficials. “Aquest dimecres, com a resultat del procés de negociació, 35 militars russos que corrien perill de mort en captiveri han estat retornats de territori controlat pel règim de Kíiv”, va comunicar el portaveu del Ministeri de Defensa rus. Al seu torn, el cap de gabinet de la Presidència d’Ucraïna va confirmar que Rússia va lliurar a Kíiv 35 militars i un civil. Entre els alliberats hi ha militars que van defensar Mariúpol des de la planta siderúrgica d’Azovstal i guàrdies nacionals capturats a la central nuclear de Txernòbil els primers dies de la invasió. D’altra banda, l’exèrcit rus va tornar a atacar ahir infraestructures crítiques de Kíiv i altres ciutats ucraïneses, amb un balanç de quatre morts i uns 30 ferits. Moldàvia va citar l’ambaixador de Rússia a Chisinau per les apagades produïdes arreu del país a conseqüència dels bombardejos russos a la veïna Ucraïna.