Política

Estat francès

Tensió territorial

L’autonomia corsa, als llimbs

Les negociacions entre París i els nacionalistes de Còrsega s’encallen arran de la detenció de diversos militants

El ministre de l’Interior francès suspèn dues vegades el retorn a l’illa i deixa enlaire quan hi anirà

El president de l’executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, ens afirmava en una entrevista a l’estiu que es veuria “molt ràpidament en les setmanes i mesos que venen si hi ha una voluntat política d’arribar al final” per part de l’Estat francès de concedir una autonomia al territori. I, en el seu recent missatge de Cap d’Any, Simeoni constatava que “nou mesos després, aquest compromís costa de concretar-se i Còrsega es pot encaminar cap a l’esperança, o recaure en la lògica del conflicte”. Una constatació que, en realitat, les converses entre París i Aiacciu estan en punt mort.

El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ha suspès dues vegades una nova visita a l’illa, a l’octubre i al desembre, adduint que “el clima no era favorable per a un desplaçament” i que “s’ajornava fins al gener”. El negociador en nom del president Emmanuel Macron d’aquesta possible autonomia es referia a les protestes que s’havien produït tant per la no concessió de la llibertat condicional al pres polític Pierre Alessandri, en un primer moment, com per la detenció de militants independentistes en dues operacions policials, després. El procés de negociacions s’havia d’acabar a finals del 2023, però ja es veu que la desconfiança mútua fa difícil de reprendre’l.

El 29 de setembre, el Tribunal d’Apel·lació de París rebutjava la demanda de llibertat condicional d’Alessandri, empresonat des del 1999 i condemnat el 2003 per l’assassinat del prefecte Claude Érignac. El Tribunal de Cassació, però, ha ordenat que es torni a estudiar la seva demanda. Un altre condemnat en el mateix cas, Alain Ferrandi, també espera una nova audiència després que es tirés enrere una primera acceptació de la seva llibertat condicional.

Trasllats a la presó

Tots dos van ser traslladats a la presó corsa de Borgo, després que al març el més conegut dels tres condemnats per aquests fets, Yvan Colonna, fos atacat en una presó d’Arle per un islamista i morís posteriorment en un hospital de Marsella. Hi ha dues investigacions judicials sobre la responsabilitat de les autoritats penitenciàries i també s’ha obert una comissió parlamentària. Però va ser la mort de Colonna el que va provocar una onada d’aldarulls, encapçalada pels universitaris de l’illa, i va fer que el govern francès desbloquegés el procés de discussions promès per Macron des del 2017 amb una Assemblea Corsa majoritàriament nacionalista des de fa set anys.

El retorn des de fa un any també de les accions contra les propietats i interessos de francesos continentals a l’illa contribueix, a la vegada, a enrarir l’ambient. Un dels innombrables grups que s’identifiquen amb el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FNLC) va reivindicar el juliol passat setze incidents en càmpings, restaurants de platja, seus d’empreses de construcció i obres en marxa. Sovint apareixen les inscripcions FNLC i IFF (Els Francesos Fora, en cors) de manera anònima.

Una conferència de premsa el setembre del 2021 per donar a conèixer una nova branca de l’FLNC, el Maghju 21, amb una desena d’encaputxats, va originar l’1 de desembre la detenció de tres dels seus membres, entre els quals, Pierre Paoli, destacat membre del partit independentista Corsica Libera. Paoli va ser alliberat sense càrrecs, però un dels altres dos detinguts va ser traslladat a París acusat de terrorisme.

Detencions

Al cap de quatre dies, la policia antiterrorista va detenir set militants més de Sulidarità, un col·lectiu de defensa dels presos corsos, entre els quals, Charles Pieri, el cap de l’FLNC les passades dues dècades i, fins fa poc, membre de l’executiva de Corsica Libera. En aquest cas, ell, el seu fill i el seu net sí que han estat empresonats a París. A Pieri, d’altra banda, se’l relaciona amb la banda criminal Brise de Mer.

Qui va ser líder de Corsica Libera, Jean-Guy Talamoni, que ara s’ha aliat a l’oposició amb el nacionalista Jean-Christophe Angelini, veu en totes aquestes operacions policials una estratègia de París per “apartar-los” de les negociacions “consentida” per Simeoni, que propugna l’autonomisme. Una divisió que també afebleix la posició des de Còrsega

Derives insulars

Una de les qüestions més delicades del nacionalisme cors són les relacions perilloses d’alguns dels seus membres amb les bandes organitzades criminals. El tema d’aquestes bandes va ser objecte d’un debat a l’Assemblea Corsa, el novembre passat, en què es va adoptar una moció en què s’alertava de la “deriva mafiosa” que vivia l’illa. La moció va ser impulsada pel mateix president de l’executiu, Gilles Simeoni, i va rebre el vot favorable de tots els grups nacionalistes, però el vot en contra dels grups de dreta no nacionalista perquè al text no es feia referència a la violència política.

Simeoni es va preguntar “on era la justícia” durant els anys vuitanta i noranta, quan es van barrejar tots tipus d’accions violentes. De fet, Simeoni no ho ha dit obertament, però reconeix que també rep amenaces i el seu entorn, i fins i tot el seu fill, han vist com s’atacaven recentment establiments de la seva propietat. De moment, no ha acceptat escorta personal.

En el debat del novembre passat, es va preguntar si “l’Estat havia estat sempre coherent” durant les dues dècades en què es va deixar que es dugés a terme aquesta violència que permetia carregar les culpes del conflicte a l’independentisme. Des dels anys vuitanta, s’han produït 747 morts no resoltes a l’illa. Arran de l’assassinat el 2019 d’un jove nacionalista, es van crear dues associacions per lluitar contra aquesta deriva: Maffia Nò i el Col·lectiu Massimu Susini, pel nom de la víctima.

Els serveis de la policia francesa van publicar l’any passat un informe en què xifren en 25 el nombre de bandes organitzades a Còrsega, amb unes 150 persones. I hi apareixen líders nacionalistes com Charles Pieri i Alain Orsoni i els seus fills. És amb aquestes cartes que l’Estat juga per estrènyer el moviment cada cop que sorgeix la possibilitat de cedir sobirania.

21.03.22
Yvan Colonna,
pres polític cors, mor després d’haver estat escanyat dies abans en una presó d’Arle, a la Provença.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

CUP: alternativa a la “sociovergència republicana”

Barcelona
DAVID POY I MARTÍNEZ
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A ROQUETES (MOVEM)

“Roquetes no té oferta d’habitatge en condicions perquè no s’ha previst res”

ROQUETES

Propaganda d’estat

Barcelona

Scholz busca 88 Leopard

Berlín

Actes amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

LA JONQUERA

Lluís Campmajor, cap de llista d’Activa Vidreres

Vidreres

Raimon Trujillo, cap de llista de Junts a Palamós

palamós
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

El ministre de Defensa ucraïnès deixa el càrrec

.
Iran

Khamenei amnistia a part dels condemnats per les protestes

Teheran