Política

Pressió d’Europa pel Catalangate

Els eurodiputats visitaran Madrid al març per investigar els casos

La ponent insta el govern espanyol a “aclarir del tot” l’ús de Pegasus

El comitè estudia demanar una reparació a les víctimes

L’eurocambra redobla la pressió sobre l’Estat per aclarir els casos d’espionatge amb el programari Pegasus. La cambra no es resigna en vista de la falta de col·laboració del govern espanyol i va acordar ahir fer una missió a l’Estat al març per investigar l’ús del programari israelià contra l’independentisme. La decisió de visitar Madrid els dies 20 i 21 de març la van prendre en una reunió els coordinadors del comitè, que posteriorment la va ratificar en una votació.

El comitè va desbloquejar així la proposta d’una missió a Espanya que estava sobre la taula des de l’inici d’aquest ens, posat en marxa l’abril de l’any passat arran dels casos d’espionatge a diversos estats membres. Ara bé, la proposta –impulsada especialment pels Verds i l’Esquerra– no havia tirat endavant fins ara principalment pel bloqueig del PP i el PSOE i perquè el comitè tenia una durada inicial prevista d’un any. Amb l’ampliació a tres mesos més acordada la setmana passada a Estrasburg, la missió a Espanya ha tingut finalment un lloc en el calendari.

En espera de concretar-ne encara els detalls, es tractarà d’una visita com les que el comitè ja ha fet a Israel, Polònia, Grècia i Xipre i serà després que una delegació d’eurodiputats visiti Hongria al febrer. En aquestes visites als països, els eurodiputats acostumen a trobar-se amb dirigents polítics i organitzacions de la societat civil, també amb víctimes.

La decisió de tirar endavant la missió a l’Estat va arribar poc després que la ponent del comitè, la liberal Sophie in ’t Veld, assenyalés de nou l’Estat en un esborrany de recomanació que va presentar i que, després de superar el període d’esmenes, es votarà al comitè a finals d’abril. El text complementa l’informe que In ’t Veld va presentar al novembre, en el qual assenyalava el govern espanyol com a responsable de l’espionatge a l’independentisme. A diferència de l’informe, la recomanació sí que es votarà en el ple de l’eurocambra.

En l’esborrany de recomanació dirigit a la Comissió Europea i el Consell, on seuen els governs, la ponent del comitè manté la pressió sobre l’Estat per “aclarir del tot” l’espionatge i reclama compensar les víctimes. El text menciona el Catalangate tot assenyalant que s’han espiat membres del Parlament, eurodiputats, advocats i membres de la societat civil. El govern espanyol, remarca el text, només ha reconegut l’espionatge a 18 persones de les 65 que han estat espiades i es “nega a donar més informació tot al·legant motius de seguretat nacional”, critica el text.

Com fa amb la resta de països on s’han detectat casos, el document dedica un apartat específic a l’espionatge a l’Estat espanyol. Aquí és on In ’t Veld demana a les autoritats esclarir l’espionatge. Concretament, insta l’Estat a aportar “tota la claredat” sobre l’ús de Pegasus i a “concloure sense retards” les investigacions judicials. Pel que fa a les víctimes, la ponent demana garantir que “totes” tinguin una reparació “real i significativa”.

De fet, l’esborrany lamenta que els estats als quals s’han demanat explicacions sobre l’espionatge s’amaguin sota el “pretext” de la seguretat nacional. En aquest sentit, la ponent els recorda que la seguretat nacional “no els eximeix de la seva obligació de complir la llei” i demana a la Comissió Europea establir una “definició legal comuna” de seguretat nacional per evitar que els governs puguin negar-se a donar explicacions.

El text també és especialment crític amb la Comissió Europea i el Consell. Acusa les dues institucions comunitàries de “falta d’acció” davant uns fets que, avisa In ’t Veld, suposen una “amenaça de gran magnitud” per a la democràcia a la Unió Europea. “Cap estat, ni el Consell ni la Comissió tenen la voluntat de posar llum en l’escàndol d’espionatge”, assenyala la ponent en el text, en el qual critica la “reticència” dels estats a donar resposta a les preguntes del comitè sobre l’espionatge i critica la lentitud de les investigacions judicials. “Tenim normes que no s’apliquen i la Comissió està escollint deliberadament no donar eines”, insisteix la neerlandesa.

De fet, In ’t Veld no és l’única preocupada per la falta de cooperació mostrada pels estats a l’hora d’aclarir els casos d’espionatge. “Personalment, estic començant a estar fart d’aquesta actitud dels estats membres”, deia a l’inici de la sessió el president del comitè, el popular Jeroen Lenaers, després que cap dels països convidats acceptés participar en una sessió en què es preveia parlar sobre els serveis d’intel·ligència. Malgrat les reticències dels estats, el comitè avança i ara amb missió a l’Estat espanyol inclosa.

LES FRASES

La Comissió està escollint deliberadament no donar eines
Sophie in ’t Veld
ponent del comitè sobre Pegasus
Estic començant a estar fart de l’actitud que tenen els estats membres
Jeroen Lenaers
president del comitè sobre Pegasus

Moratòria immediata a Pegasus

A banda de les recomanacions als estats i a les institucions comunitàries, l’esborrany de la ponent del comitè planteja algunes idees sobre com haurien de ser les normes europees per regular sistemes com Pegasus. El text d’In ’t Veld proposa pactar a la Unió Europea una moratòria “immediata” en la venda, adquisició, transferència i ús d’aquest tipus de programaris mentre es desenvolupa una normativa, que podria trigar anys a arribar. Entre les qüestions que planteja, hi ha deixar clar que només es pugui espiar amb autorització judicial i durant un temps determinat. A més, la ponent aposta per elaborar una llista de delictes en els quals sí que estaria permès l’espionatge i planteja que en cap cas puguin ser espiades persones amb professions “sensibles”, entre les quals hi ha periodistes, advocats i polítics. Una altra de les qüestions que proposa és que l’accés als missatges sigui “retroactiu il·limitat”, que cada estat hagi d’informar de les sol·licituds fetes i acceptades per espiar i que els països s’hagin d’informar entre si quan espien un ciutadà que resideix en un altre estat membre. Aquestes són només algunes de les idees que ara estudiarà el comitè per elaborar la recomanació final que s’enviarà a la resta d’institucions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem acull amb “calma” la sentència i no preveu reaccionar en els pròxims dies

madrid

Conversa entre Ayats i Nadal per liderar la Girona del futur

girona

La Justícia dona un termini de 45 al PP de Salamanca per celebrar el seu congrés

Salamanca (Castella i Lleó)

Les reaccions a la sentència

barcelona
Unió Europea

La comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra, a favor de retirar la immunitat a dos diputats sospitosos pel ‘Qatargate’

Brussel·les

El TJUE reobre la partida belga

Luxemburg
Pakistan

El balanç de morts en l’atemptat contra una mesquita a Peshawar ja supera els 80

Islamabad

Tempesta política per un nou episodi d’espionatge policial a moviments socials

barcelona
JAUME DARBRA MUÑOZ
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A TIANA (ERC)

“Hem d’unir tots els veïns de Tiana entorn d’una idea de poble”

TIANA