Política

Berlín desbloqueja els Leopard

Scholz n’autoritzarà l’entrega a Ucraïna tant del seu exèrcit com dels aliats que en vulguin aportar, segons afirmen mitjans alemanys i dels EUA

Kíiv els veu “imprescindibles” per defensar-se de l’agressió russa

Fins al vespre no hi havia cap confirmació oficial. Però, a una banda i altra de l’Atlàntic, es va donar per fet que, finalment, Olaf Scholz no només donarà llum verd a Polònia per enviar els seus Leopard 2, sinó que n’autoritzarà els subministrament d’almenys una companyia –14 unitats– dels que pertanyen a l’exèrcit alemany. Corresponen al model 2A6, segons informacions coincidents del setmanari Der Spiegel i de la cadena de televisió pública ARD.

La fi de l’estira-i-arronsa va començar a percebre’s ahir al matí, en una trobada entre el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Varsòvia havia confirmat poc abans que havia enviat la sol·licitud per lliurar-ne dels seus a Ucraïna, i Pistorius va dir que la decisió s’adoptaria “aviat”. A més, va recomanar als aliats que disposen d’aquests tancs que comencessin a instruir els soldats ucraïnesos en la seva conducció.

Els Leopard 2, de fabricació alemanya, no es poden enviar a un tercer país, com ara Ucraïna, sense permís de Berlín. Són els més polivalents, segurs i amb major capacitat d’atac entre els blindats de combat i Ucraïna els considera indispensables per a la seva defensa.

Dos dies abans, encara hi havia dubtes sobre la solidesa de les declaracions de la ministra alemanya d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, que havia assegurat a un mitjà francès que Berlín no bloquejaria els tancs, si Polònia els demanava. Es va considerar aleshores que Baerbock s’havia excedit en les seves competències, ja que la decisió sobre aquesta qüestió és del canceller.

Vint-i-quatre hores després, totes les peces encaixaven. Tant Scholz com Pistorius havien insistit que Alemanya només adoptaria una decisió “en consens” amb els aliats. Polònia amenaçava de crear la seva pròpia coalició amb altres aliats disposats a enviar-los, amb permís o sense de Berlín. La sol·licitud va arribar ahir, i això permetia tant a Berlín com a Varsòvia considerar que s’han sortit amb la seva. La part polonesa, perquè ha desbloquejat la qüestió a favor d’Ucraïna. La part alemanya, perquè no envia en solitari els seus Leopard 2, sinó que és una responsabilitat compartida amb els aliats.

Les filtracions sobre el sí alemany van arrencar de Washington, on l’agència Bloomberg va avançar que Scholz donaria llum verd a Polònia aquesta setmana. Poc després, The Wall Street Journal va filtrar que els EUA enviaran els seus Abrams, blindats considerats els equivalents als Leopard 2. Tant el Pentàgon com la cancelleria havien negat que Scholz hagués condicionat l’enviament dels tancs alemanyes a l’autorització de Biden dels seus. Des de Washington s’havia argumentat que els Abrams no tenen l’operativitat dels Leopard i que, a més, van amb querosè, combustible reservat als avions. Totes aquestes explicacions han desaparegut. Les pressions sobre Scholz no només venien d’Ucraïna o els aliats exteriors, sinó també dels socis verds –el partit de la ministra d’Exteriors– i dels liberals –el del ministre de Finances, Christian Lindner.

El següent capítol és quants socis de l’OTAN amb Leopard 2 –16– estan disposats a participar en aquesta coalició. Es calcula que a Kíiv li calen unes 100 unitats. Alemanya en disposa de 319, segons Der Spiegel, i Turquia o Grècia en tenen uns 500 i Polònia, 247. Es considera que, a més de Varsòvia, s’han d’afegir a la coalició els països nòrdics, que, com els bàltics, havien criticat l’ambivalència mostrada per Alemanya.

Deute de la UE per finançar l’ajuda a Ucraïna

La Comissió Europea (CE) va recaptar ahir un total de 5.000 milions d’euros en la seva primera emissió de deute per al 2023 per finançar el pla de recuperació postpandèmia i el programa d’assistència macrofinancera per a Ucraïna. El bo a 30 anys subhastat vencerà el 4 de març del 2053.

Finlàndia no exclou entrar a l’OTAN abans que Suècia

El ministre d’Afers Estrangers finlandès, Pekka Haavisto, va assegura ahir que la prioritat del seu país és entrar a l’OTAN al mateix temps que Suècia, tot i admetre per primera vegada que podrien reconsiderar aquesta posició si la sol·licitud d’ingrés d’Estocolm s’estanca a causa del vet de Turquia. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va avisar dilluns a Suècia que no pot comptar amb el llum verd d’Ankara a la seva adhesió a l’OTAN després d’haver permès que un ciutadà suecodanès d’ultradreta cremés un exemplar de l’Alcorà davant de l’ambaixada turca a Estocolm. El govern suec ha instat Turquia al diàleg.

Itàlia continuarà enviant armes a Kíiv durant el 2023

El Parlament italià va aprovar ahir prorrogar durant tot aquest any l’enviament de material militar a Ucraïna, després de validar el decret llei adoptat el desembre pel govern de Giorgia Meloni. El text, que autoritza la cessió de “mitjans, materials i equips militars”a Ucraïna, manté els termes establerts per l’anterior executiu de Mario Draghi. Meloni, líder de la formació ultradretana Germans d’Itàlia, ha anunciat la intenció de viatjar a Ucraïna el mes que ve i ha convidat Zelenski a visitar Itàlia, mentre insisteix en el suport de Roma a Kíiv tant en l’àmbit “polític, com militar, econòmic i humanitari”.

Rússia admet falta de certs medicaments

El president rus, Vladímir Putin, va reconèixer ahir l’escassedat de certs medicaments a les farmàcies del país i l’increment dels seus preus tot i que Rússia ha augmentat la producció dels fàrmacs propis. El cap del Kremlin va explicar que el 60% del mercat rus “ja són medicaments nacionals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TJUE reobre la partida belga

Luxemburg
Pakistan

El balanç de morts en l’atemptat contra una mesquita a Peshawar ja supera els 80

Islamabad

Tempesta política per un nou episodi d’espionatge policial a moviments socials

barcelona
JAUME DARBRA MUÑOZ
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A TIANA (ERC)

“Hem d’unir tots els veïns de Tiana entorn d’una idea de poble”

TIANA

Pendents ara dels serrells

BARCELONA

El PSOE obvia Igualtat i tira pel dret per corregir la llei del “només sí és sí”

madrid
opinió
LLUÍS FALGÀS

Un pressupost difícil

Blinken crida des d’Israel a “reduir el cicle de violència”

Beirut

Jaume Quintana torna a ser candidat de JxCat a Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO