Serret, inhabilitada un any per desobediència per l’1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, a un any d’inhabilitació per a càrrec públic en totes les administracions i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència per formar part de l’organització de l’1-O. La sentència es pot recórrer. La fiscalia demanava justament un any d’inhabilitació i la multa que se li ha imposat.

El TSJC assegura que Serret era “perfectament coneixedora” dels requeriments del Tribunal Constitucional que impedien seguir endavant amb el referèndum perquè li van ser notificats personalment, però els va ignorar de manera “conscient i deliberada”. La sentència recorda que ella mateixa va fer un “reconeixement directe” del delicte que se li imputa al judici, quan es va negar a respondre les preguntes de les acusacions i es va limitar a pronunciar un al·legat en què va reconèixer que no va fer res per impedir el referèndum per les “conviccions personals del dret d’autodeterminació del poble català”. “La culpabilitat de l’acusada està fora de tot dubte, no només per l’acceptació expressa dels fets imputats sinó per haver desatès de manera clara, reiterativa i flagrant, els requeriments del Tribunal Constitucional”, resumeix el tribunal.

Els jutges del TSJC insisteixen que la “il·licitud d’organitzar un referèndum d’autodeterminació de forma unilateral i amb caràcter vinculant al marge de l’Estat és de coneixement general” i sostenen que “el pretès dret a decidir” no existeix a l’ordenament jurídic. “Resulta impensable”, conclouen, que l’acusada, amb la seva “elevada formació, capacitació i experiència professional” no sabés que s’estava vulnerant la llei de forma “flagrant”, “per molt condicionada que es trobés a causa de la seva relació amb l’anomenat procés de Catalunya i que es comprometés com a membre del govern a seguir un pretès mandat popular”.

En la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al mes de març, l’actual consellera d’Acció Exterior i exconsellera d’Agricultura durant l’1-O, va declarar que era el seu “deure” complir amb el mandat de la majoria parlamentària d’organitzar un referèndum d’autodeterminació. Serret va explicar que, a les reunions de govern, es va haver de fer un judici ponderatiu entre el mandat del Parlament i els requeriments rebuts del Tribunal Constitucional. L’executiu i ella mateixa van intentar “ser sempre coherents” amb el mandat legislatiu i , en el seu cas, “sense dubtar-ho”, va reivindicar.

Després de tres anys a l’exili, Serret va tornar a Catalunya l’11 de març. Passant voluntàriament per Madrid –i a diferència de l’estratègia seguida per l’exconsellera Clara Ponsatí– va comparèixer voluntàriament davant el Tribunal Suprem. Aquell dia ja va dir que volia regularitzar la seva situació per poder exercir de diputada al Parlament, després de sortir escollida a les eleccions. En un comunicat, Serret ha avisat que no es dona per vençuda: la sentència “no és ferma”, de manera que presentarà recurs i continuarà defensant-se “fins on calgui”. “Hem fet molta feina en set mesos. Estem tornant a posar Catalunya a l’escena internacional i, encara que ens vulguin anul·lar, ens mantindrem tan actius i compromesos com sempre, portant més i millor Catalunya al món”, ha assegurat.

Com recull l’ACN, Serret ha reiterat que “posar urnes no és un delicte, ni ara ni al 2017”. De fet, ha deixat clar, l’1 d’octubre “no només no va ser un delicte, sinó que va ser una expressió democràtica massiva que responia a un mandat d’una majoria parlamentària”. D’ara en endavant, ha avisat “seguirem confrontant l’Estat i el sistema judicial” i “també denunciarem la persecució contra l’independentisme”. “Continuarem plantant cara a la repressió i explicitant davant dels seus responsables directes que no ens aturaran, al Tribunal Suprem o allà on faci falta”, ha afegit.

La sentència de Serret arriba dos dies després que l’exconsellera d’Ensenyament i actualment eurodiputada de Junts Clara Ponsatí plantés el jutge del Suprem instructor de la causa del procés Pablo Llarena. Serret ha evitat sempre entrar en polèmica però el mes passat reafirmava la seva “estratègia jurídica” de posar-se a disposició de la justícia espanyola.