Política

l’anàlisi

Xup-xup independentista

Que el 28-M ha servit perquè l’independentisme, i sobretot ERC, vegi les orelles al llop és indiscutible. I compte, no només al llop del PP i Vox que, si no hi ha un daltabaix, governarà a l’Estat a partir de l’agost. També i sobretot al llop de la pròpia desmobilització ara traduït on fa més mal, les urnes. Pere Aragonès assegura haver entès el missatge: la ciutadania es desmotiva quan els partits es barallen. Per això ha proposat un front comú el 23-J, i s’hi ha arromangat. La seva preocupació és profunda, i l’oferta, sincera, tot i tenir una pàtina de tàctica per la patacada d’ERC.

El president és conscient que en 15 dies no es resoldrà la fractura covada durant anys, però creu que es pot posar les bases a un punt d’inflexió en unes relacions que, ara sí, semblen haver tocat fons. L’electorat, si més no, així ho ha interpretat i castigat amb la seva indiferència. Ell mateix admetia que les converses hauran d’anar molt més enllà del 23-J si es vol segellar una aliança de fons, però vol assolir un acord tangible abans, un mínim comú denominador, en forma de punts programàtics, sobre el qual fonamentar després l’entesa de més calat. I de passada, minimitzar el càstig en la nova contesa, venent la idea que la unitat independentista està en fase de recomposició, a la qual ha d’ajudar la priorització absoluta de pactes independentistes a escala local, i també la negociació exprés per triar nova presidència al Parlament. Segur que rema cap aquí la reunió de divendres a Ginebra, que ahir desvelaven diversos mitjans, dels respectius secretaris generals, líders parlamentaris i responsables locals d’ERC i Junts.

El 28-M suposa el primer retrocés sense pal·liatius de l’independentisme a les urnes des que va esclatar el procés fa més d’un decenni, i els partits n’han pres bona nota. També Junts, que no està per tirar coets tot i que el triomf de Trias a Barcelona –ocultant l’estelada i amb molts vots anti-Colau cedits– li ha permès minimitzar danys i maquillar els números. Els posats aquests dies al partit són igualment seriosos, ja que també ha perdut pistonada en feus que semblaven intocables, com Girona, i no ha captat els 300.000 vots que ha perdut ERC, que han anat a l’abstenció. Si fa no fa el mateix passa a la CUP, que ha admès el “correctiu” rebut i ha instat tot el moviment, començant per casa, a iniciar una reflexió profunda que vagi més enllà d’unes generals a què encara ni ha decidit si concorrerà. Té pocs dies per accelerar la seva feixuga maquinària assembleària, en què previsiblement se sentiran veus internes –ha aflorat un manifest ja– que exigeixen un pas al costat de secretariat i diputats.

I és que aquests dies s’estan qüestionant coses dins els partits independentistes, i encara més a ERC, on les bases comencen a fer xup-xup després d’un decenni en què el debat intern havia quedat congelat pel cicle electoral triomfant. El 28-M ha esberlat la bola de glaç, i n’és un símptoma el degoteig de càrrecs locals que han plegat després dels mals resultats –Lleida, Sant Cugat, la Ràpita, Arenys de Mar...– i el d’opinions que discuteixen la línia oficial, amb una veu autoritzada com Joan Tardà –que proposa fer Colau alcaldessa– o Alfred Bosch, que creu que ha passat factura la desaparició de l’independentisme en campanya. Més enllà de l’àrea metropolitana, de fet, creix el malestar entre les bases per haver arraconat l’estelada, i amb ella molts votants de sempre, a canvi de buscar uns vots al cinturó roig que no han arribat. L’aposta era arriscada, i almenys ara ha fallat, fet que tothom és conscient que obligarà a moure fitxa i, com a mínim, introduir-hi matisos.

ERC ha convocat la setmana entrant la militància a una assemblea telemàtica que serà un primer gran fòrum –abans del consell nacional de dissabte i els següents congressos territorials per votar les llistes per al 23-J, després que divendres s’aprovés el reglament – on sens dubte hi haurà autocrítica, com ja n’hi ha hagut aquests dies als òrgans directius. És clar que les presses no són bones conselleres, i la nova cita electoral no permetrà completar la reflexió pausada que molts admeten que caldria. Ni a ERC, ni a l’independentisme. En aquest sentit, el 23-J és una arma de doble tall: a curt termini taparà els mals resultats del 28-M i suposa una oportunitat de refer-se. Però un nou gran retrocés dels republicans llavors –i es fa difícil pensar que en tan poc temps, i en ple estiu, aconsegueixin mobilitzar els votants que ara s’han quedat a casa– també pot fer esclatar definitivament la capsa dels trons: al partit, que podria veure en entredit l’estratègia i els lideratges –ara Junqueras s’ha espolsat les puces recordant que és el dirigent més valorat a les enquestes– i dins un govern que de moment ha aconseguit blindar-se, si bé el president podria veure’s abocat a pensar en eleccions si ERC continua perdent suports.

Aquest fet és el que podria frenar precisament les expectatives d’un acord independentista a curt termini. A Junts agraeixen el canvi de discurs d’ERC, però els partits es mouen per tàctica i pot tenir la temptació de fer la viu-viu per deixar que l’exsoci acabi de caure el 23-J i això desencadeni unes eleccions catalanes que facin taula rasa. És clar que llavors el debat estratègic tan buscat tornaria a ajornar-se... Els retrets han continuat de fons aquesta setmana, però les formes ja s’han esmorteït, com si tots haguessin rebut un bany de realitat i s’estiguessin adonant de la magnitud de la tragèdia de la seva fractura. Així ha quedat clar en els debats al Parlament, però també davant la premsa i en converses de passadissos. Tothom és conscient que, o es tornen a unir, o els passaran per sobre. La dreta espanyolista, però també els socialistes. I la pròpia desmobilització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Tarifa plana, la resposta del govern de Pineda a la pujada del 25% de l’IBI

PINEDA DE MAR
política

Ajornada per falta d’acord la reunió de la comissió d’investigació del 17-A

barcelona
política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona
Reportatge

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts