Política

Òmnium demana a la CE que inclogui el ‘Catalangate’ a l’informe sobre l’Estat de Dret a la UE

L’entitat també denuncia davant la comissió les “infiltracions policials” a les organitzacions juvenils independentistes

Brussel·les presenta dimecres el document del 2023

Òmnium ha demanat a la Comissió Europea (CE) que faci un toc d’atenció a l’Estat espanyol pel Catalangate.

Brussel·les presenta demà el seu informe sobre l’Estat de Dret del 2023, que analitza diversos aspectes vinculats a la salut democràtica dels Estats membres de la Unió Europea (UE). En la seva edició anterior el document incloïa una petició per augmentar el control de l’ús del programari espia Pegasus, però no feia cap referència explícita a l’espionatge a una seixantena de polítics independentistes catalans.

És en aquest context que Òmnium Cultural ha demanat a la CE que retregui a l’Estat espanyol la “inacció” de la seva justícia a l’hora d’investigar l’espionatge electrònic a l’independentisme català.

En aquest sentit, l’entitat compara el diferent tracte per part de la justícia espanyola que han rebut els independentistes respecte dels membres del govern espanyol que també han estat sotmesos a espionatge electrònic. “En el cas de les víctimes catalanes, cap jutge ha adoptat mesures, per ara. Per tant, és clar que hi ha una diferència important entre la tutela judicial que s’està donant a les víctimes espanyoles protegides per l’Audiència Nacional i aquelles víctimes catalanes que han denunciat els fets als jutjats de Barcelona”, diu el document en referència.

Òmnium també alerta la CE sobre les “infiltracions policials” a les organitzacions juvenils de l’independentisme i com el govern espanyol justifica aquest tipus d’actuacions en el marc de la seva estratègia antiterrorista. Segons l’entitat, l’Estat utilitza La figura del “terrorisme” per processar il·legalment i crear un efecte dissuasiu entre la dissidència política”.

Des del 2020 la Comissió elabora un informe sobre l’evolució de l’Estat de dret als estats membre que aborda quatre aspectes: el sistema judicial, la lluita contra la corrupció, el pluralisme als mitjans i altres afers institucionals vinculats a la salut democràtica. Durant el procés d’elaboració del document els governs, les institucions, però també la societat civil poden aportar la seva opinió sobre l’Estat de dret als seus països. Les denúncies de l’independentisme pel cas de l’1-O i altres derivades no s’han citat a cap dels informes sobre l’Estat de dret a Espanya, per bé que després dels indults la CE va expressar la seva satisfacció per aquest pas.

En altres edicions Brussel·les ha cridat l’atenció a Madrid pel bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una qüestió encara oberta. També ha demanat a Espanya que reforci l’autonomia de la fiscalia i millori l’accés a la informació revisant de la llei de secrets oficials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia