Confiança cega

Confiança cega. Aquesta podria ser la síntesi de la sentència emesa ahir pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) en el plet sobre la immunitat dels eurodiputats a l’exili, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Confiança cega en el procés judicial espanyol i en els seus tribunals. I confiança cega en el Parlament i la comissió d’Afers Jurídics (JURI) que va tramitar el suplicatori. Res a qüestionar i res a dir, la Unió Europea és un conjunt d’estats democràtics i la democràcia se suposa que ja ve de fàbrica. El TGUE no ha anat més enllà, a banda d’exhibir una certa confusió dels termes ideologia i imparcialitat, pel que fa a l’aval de la feina de la JURI d’Adrián Vázquez.

Segurament un dels elements més rellevants de la resolució d’ahir és l’asseveració que el Parlament Europeu no és qui ha de qüestionar la legalitat del procés engegat pel Tribunal Suprem, i que això correspon a les autoritats espanyoles. Certament, un parlament no és un tribunal. Però el que sí se suposava és que era el mateix TGUE qui s’hi havia de pronunciar. En favor, o en contra, però amb arguments. Sobretot tenint en compte el terreny de joc que el gener passat va marcar el TJUE en les prejudicials de Llarena, amb la menció als GOI (grups objectivament identificables) i el qüestionament que el Tribunal Suprem és pogués considerar el jutge predeterminat per la llei per jutjar l’1-O, un dret fonamental de qualsevol acusat.

No serà el TGUE, ni tampoc el TJUE –que es pronunciarà en un termini que es pot allargar vuit mesos– qui extradeixi o negui l’extradició dels exiliats. El tribunal europeu només dicta les normes de joc. I estaria bé que fossin el més clares possibles; si no, l’exili corre el risc de quedar en uns llimbs permanents. De moment s’ha jugat el partit de semifinals i l’exili ha d’encaixar una derrota. Mentrestant, l’unionisme s’infla i celebra la sentència com una golejada, un regal de precampanya electoral en espera de saber quan i quin moviment farà el jutge Llarena. Queden, però, uns quants interrogants; un és si Llarena té via lliure per canviar els delictes de l’euroordre o necessitarà un nou suplicatori.