Política

Puigdemont tempta la sort a Cuixà

El president a l’exili ha anunciat la presència aquest dilluns a la Catalunya del Nord malgrat haver perdut la immunitat, fet que fa que s’arrisqui a una detenció

Participarà amb Aragonès, Pujol, Montilla i Torra en un acte solemne per commemorar els 50 anys de la mort de Pau Casals

El president a l’exili Carles Puigdemont s’afegirà aquest dilluns al migdia a l’abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) a la commemoració oficial del 50è aniversari de la mort del músic universal Pau Casals, que, en un acte amb pocs precedents, comptarà amb la presència de cinc presidents catalans: l’actual, Pere Aragonès, Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i el mateix Puigdemont. No només hi assistiran: tots ells està previst que facin una intervenció de deu minuts en l’acte. Només Pasqual Maragall, per coneguts motius de salut, i Artur Mas, per raons familiars, no hi podran ser. Sí que hi serà també una altra figura ben rellevant de la societat civil catalana, l’abat de Montserrat, Manel Gasch.

Propiciada per la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, en tot cas, serà una fotografia que per ella mateixa ja resultarà històrica, però que també deixarà les seves subfotografies amb lectures ben significatives. Per exemple, la de veure Aragonès per primer cop a la UCE, d’on ell mateix i el seu partit s’havien distanciat en els últims anys i a què enguany s’han volgut reconnectar. O la de veure’l a ell amb Puigdemont en un moment en què ERC i Junts s’insten mútuament a l’enèsim intent per refer ponts i bastir una estratègia conjunta. També deixarà la foto de Pujol, nou anys després de la confessió de la deixa, en un acte de màxim rang al costat de la majoria dels seus successors. O la de veure un representant socialista del 155, com és Montilla –tot i que va rebutjar votar-lo al Senat–, per primer cop en un acte oficial al costat de l’exiliat Puigdemont, en una foto que de ben segur que no agradarà gaire a la seu socialista de Ferraz, en un moment, a sobre, d’especial significació política per les negociacions en marxa per a la investidura, o no, de Pedro Sánchez, amb el vot decisiu de Junts per Catalunya.

En tot cas, tots els astres s’han alineat, i la sola presència a Prada del president a l’exili, que s’havia emparaulat ja fa mesos però que ell mateix no va confirmar del tot fins aquest dissabte al migdia –per si algú no s’ho acabava de creure– coincideix amb un moment en què la seva figura torna a estar de ple a l’ull de l’huracà, a nivell polític en el conjunt de l’Estat, però també judicial. I és que aquesta és la primera vegada que sortirà de Bèlgica –com a mínim públicament– des del dictamen del TGUE el 5 de juliol que va retirar-li –a ell, a Toni Comín i a Clara Ponsatí– la immunitat com a europarlamentari. Puigdemont no va assistir pocs dies després a la sessió del Parlament Europeu a Estrasburg per evitar riscos de detenció, riscos a què ara en canvi ha decidit exposar-se, en el que alguns interpretaran com un desafiament al sistema judicial espanyol. I és que la seva defensa –que òbviament avui també l’acompanyarà, al costat de la seva gent més propera– disposava de dos mesos per presentar recurs al TJUE, però encara no ho ha fet. I fa unes setmanes va transcendir que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no emetria cap nova euroordre contra ell fins que no s’hagi resolt definitivament el procés judicial europeu. Ara bé, podria canviar d’opinió en qualsevol moment...

Aquest diumenge al  matí, Mirentxu Jordana i Georgina Rodríguez, expertes en dret europeu de la Universitat de Girona, confirmaven que en no haver-hi euroordre emesa en principi la gendarmeria –de la qual es preveu avui un notable desplegament– no pot tenir cap ordre per actuar, tot i que en no tenir immunitat l’expresident s’exposa a una actuació policial per qualsevol motiu que se li vulgui atribuir. I existeixen acords bilaterals entre els estats espanyol i francès que fins i tot en facilitarien una extradició si a algú se li acudís imputar-li delictes relacionats amb el terrorisme, tot i que tampoc seria automàtica.

En tot cas, Jordana i Rodríguez veuen complicat que això passi demà, tot i que la Gendarmeria ja va demostrar el seu zel l’agost del 2019, quan es va presentar a la seu de la UCE a Prada per interessar-se per la visita del llavors conseller Jordi Puigneró, a qui havien confós amb Puigdemont. El president a l’exili no hi aniria aquell any, però sí que hi va pronunciar una conferència l’any següent, el 2020, en plena pandèmia. El 2021, a instàncies del sotsprefecte, els gendarmes van tornar per preguntar també per Puigdemont, que tampoc vindria. Les expertes també avisen que el cas no és comparable al del setembre del 2021, quan Puigdemont va ser detingut en entrar a l’Alguer. I és que si bé llavors l’euroordre contra ell estava suspesa pel mateix Llarena perquè havia formulat un seguit de qüestions prejudicials al TJUE, el seu nom no havia estat retirat del Sistema d’Informació Schengen que activa les alarmes policials per a persones buscades per la justícia, i va fer que fos arrestat a la ciutat catalana de Sardenya, per bé que la jutgessa d’instrucció el va deixar anar al cap d’unes hores.

L’organització de l’acte d'aquest dilluns, que fa setmanes que hi treballa, confia que les autoritats franceses no s’embrancaran a accedir a cap actuació policial de difícil justificació que els podria fer més mal que bé en l’actual context, i en plena presidència espanyola de la UE. De fet tampoc convé gaire que passi res ara mateix al govern espanyol en funcions, que ha de negociar de grat o per força amb Puigdemont, i tancar-hi un acord, si es vol mantenir al poder sense tornar a anar a eleccions. És clar que el fet que no convingui soroll a cap govern no vol dir que la judicatura no hi vulgui posar cullerada i donar-hi un cop d’efecte. Ans al contrari...

En tot cas, l’expectació és màxima al sud i al nord de la frontera. L’organització ha rebut en els últims dies una allau de peticions d’acreditació de mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, fins a una cinquantena, i limitarà l’accés a la nau central de l’església, que té una capacitat màxima de 400 persones, ja que només hi podran entrar als alumnes que són aquests dies a la cita de Prada. Al claustre, això sí, la resta de gent que s’hi vulgui acostar podrà seguir els parlaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia