política
CC es malfia de l’amnistia i aboca Sánchez al sí de Junts
Coalició Canària (CC) té només una diputada dels 350 al Congrés, Cristina Valido, però el seu paper és essencial per a l’independentisme català perquè aquest únic vot és el fusible del qual depèn que el president Pedro Sánchez en tingui prou amb una abstenció de Junts (7) –combinada amb el sí d’ERC, EH Bildu i el PNB– o bé necessiti el vot a favor dels de Míriam Nogueras. Si bé va entregar el seu vot a favor a Alberto Núñez Feijóo en la fallida investidura de la setmana passada –hi va pesar el cost emocional de governar les Canàries en coalició amb el PP–, Coalició Canària se sent amb les mans lliures per negociar ara amb Sánchez, però la malfiança sobre l’amnistia aboca el president espanyol en funcions al destí d’haver de buscar el vot a favor de Junts. “No hi ha ni converses, ni contactes ni negociació oberta amb el PSOE. Hi ha la possibilitat que no ens necessiti i que tingui ja els 178 vots a favor”, va aventurar Valido després de la seva reunió amb el rei Felip VI a La Zarzuela en el marc de la segona tanda de consultes per explorar una investidura que, ara sí, tingui èxit.
Que el nacionalisme canari rebutja l’amnistia és sabut pel PSOE, però això no evita la sorpresa pel silenci socialista. “No hi ha hagut ni tan sols una trucada durant el cap de setmana”, desvela Valido, que arriba a la conclusió que “no són socis prioritaris” i que Sánchez no busca un sí de CC que faciliti a Junts l’abstenció sinó reeditar la majoria que va conformar la mesa del Congrés, en què Francina Armengol va ser elegida presidenta el 17 d’agost gràcies als 178 vots a favor del PSOE (121), Sumar (31), ERC (7), Junts (7), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1). Si el PSOE assumís la mateixa agenda canària amb la qual es comprometia Feijóo i en paral·lel hi ha una amnistia pactada amb ERC i Junts, CC avisa que convocarà la direcció per dirimir si pesa més el temari propi d’inversions o la impopularitat dels punts aliens. Per acabar de reblar el clau, Coalició Canària manté la paraula de donar suport a un govern en què hi hagi ministres “de l’extrema dreta o de l’extrema esquerra”, i en l’últim supòsit hi inclouria Sumar perquè cinc dels seus 31 diputats són de Podem.
Per Junts, al seu torn, el vot a favor de la diputada canària tindria el valor de poder quedar un esglaó per sota d’ERC i limitar-se a l’abstenció, que precisament va ser el vot dels de Gabriel Rufián en la investidura de Sánchez del gener del 2020.
“Que hi hagi eleccions”
Qui segueix aferrat al to tremendista exhibit en la primera tanda de consultes amb el rei és el líder d’Unió del Poble Navarrès (UPN), Javier Esparza, que creua els dits perquè arribi la data límit del 27 de novembre i es dissolguin les Corts per tornar a votar el 14 de gener: “El menys dolent seria una repetició electoral. Tant de bo tinguem eleccions abans que un govern que depengui d’Otegi, Puigdemont i Junqueras.”
Amb Felip VI condemnat a viure en un angle cec de la política, perquè el seu menyspreu de no rebre Carme Forcadell el 2016 i el seu discurs del 3-O del 2017 han desembocat en la plantada d’ERC i Junts, que el deixen ara sense la informació clau, Sánchez acudeix avui a La Zarzuela per parlar en nom del PSOE i amb el pes afegit d’haver de fer d’intèrpret de les intencions dels de Junqueras i Puigdemont. El guió de Sánchez és buscar la investidura el 17 o el 24 d’octubre.
A Junts, el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, refusa la pressió d’una repetició electoral: “És el senyor Sánchez qui es presenta a una investidura i qui ha obtingut uns resultats amb els quals necessita més vots. I si ens pregunta si li donem els nostres vots, la resposta és: «Amb aquestes condicions.» I si diu «no» i hi ha eleccions, ho ha decidit ell i és problema seu.”
El torcebraç pels vots de la investidura anima tothom a no voler quedar com a entregat, fins i tot en el cas de Sumar. “Avui ens agradaria poder anunciar que el PSOE ja té els nostres vots, però encara no és així. Ningú ens pot demanar un xec en blanc”, advertia Ernest Urtasun, portaveu dels de Yolanda Díaz, en l’intent de no perdre el focus. En tornar de la cita amb el rei, Díaz va comparèixer al Congrés per no revelar res sobre si negocia amb ERC i Junts l’amnistia o també el dret a decidir –“discreció”, es va imposar– i per reblar que l’acord amb el PSOE és “lluny”: “No formarem part d’un govern si no és per avançar en drets, per consolidar ja hi ha altres partits i la dreta.”
Feijóo, a la marxa del 8-O
Mentre el PP continua madurant la conveniència o no d’entregar una “abstenció patriòtica” in extremis al PSOE si arriba a un acord amb l’independentisme per fer que aquest acord sigui inútil, una hipòtesi que Esperanza Aguirre avala, Feijóo torna a l’agitació del carrer i diumenge serà a la manifestació No en nom meu que Societat Civil Catalana ha convocat a Barcelona contra l’amnistia i amb enyor de la marxa del 8 d’octubre del 2017. Feijóo fa el pas de manifestar-se després que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, l’avancés per la dreta i confirmés fa dies la seva assistència a l’aplec espanyolista del passeig de Gràcia, on ara hi seran de nou el PP i Vox però, a diferència del de fa sis anys, hi faltarà el PSC.
