Sánchez ofereix generositat a canvi d’un pacte de legislatura
Aplana el camí a l’amnistia sense citar-la i insta ERC i Junts a un acord que vagi més enllà de la investidura i inclogui els pressupostos
Sentirà Rufián i Nogueras abans de fixar la data
SCC insta Feijóo i Abascal a no furtar la manifestació
A la mateixa hora que el retrat que el pintor gadità Pepe Baena ha fet de Juan Carlos Campo, firmant dels indults, era penjat a la galeria dels exministres del Ministeri de Justícia, Pedro Sánchez sortia de la cita amb el rei Felip VI –el rubricador dels perdons al BOE– a La Zarzuela amb rumb a La Moncloa i assumia que ha arribat el seu torn i l’hora d’aplanar el camí a l’amnistia. “Seguiré en el camí de la política, i fer política implica generositat”, va sentenciar el president en funcions, tot i no voler citar la paraula encara i mantenir el tabú per no ser presoner de la fonoteca si un accident en la negociació amb ERC i Junts acaba amb repetició electoral. Amb l’encàrrec formal del rei d’aspirar a la investidura després del fracàs d’Alberto Núñez Feijóo, que ahir sorprenia presentant-se “a tres vots” de ser elegit (en realitat té 172 vots i n’hi faltarien quatre) perquè s’adjudica com a propi l’error de viva veu –declarat vot nul– d’Eduard Pujol (Junts), Sánchez obre la partida de la investidura avui amb Yolanda Díaz (Sumar) i espera reunir-se aviat amb Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts) per instar-los a un acord que vagi més enllà de la investidura i sigui un pacte de legislatura de quatre anys que inclogui l’aprovació dels pressupostos estatals. Si bé el pla és tenir la investidura el 24 d’octubre, Sánchez no vol ser esclau d’una data i esperarà a escoltar Rufián i Nogueras per fixar el dia amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol.
Han passat setanta-dos dies des de les eleccions del 23 juliol, i Sánchez es vanta ara de no ser com Feijóo, que ha consumit cinc setmanes sense tenir al final ni un vot més dels 172 amb què partia –des del divendres del lapsus ell en compta 173 perquè inclou el de Pujol al sarró–, i avisa que va a totes. “Això no és una broma, no vaig a una investidura postissa; aquesta serà una investidura de debò que no farà perdre el temps”, va solemnitzar Sánchez en la seva compareixença a La Moncloa.
La gelosia ERC-Junts
Després de la primera en forma de moció de censura el juny del 2018 (amb el vot a favor d’ERC i del PDeCAT, inclòs el de Nogueras) i de la segona del gener del 2020 (gràcies a l’abstenció d’ERC quan la Junta Electoral Central perseguia Quim Torra en plena cavalcada de Reis), Sánchez afronta ara la que seria la seva tercera investidura. I més difícil encara, perquè continuar a La Moncloa passa per conciliar dos partits catalans –ERC i Junts– i dos de bascos –el PNB i EH Bildu– que són rivals entre ells i disputen duels de gelosia en públic.
178 vots o 173 davant 172
Acostumat a encertar les cistelles que es juga a tot o res en cada últim segon de la seva biografia, Sánchez creu que pot ser elegit a la primera per la mateixa majoria que entronitzava Armengol al Congrés a l’agost, però es guarda a la recambra la bala de lligar el sí de Cristina Valido (Coalició Canària) i que Junts en tingui prou amb una abstenció i ser president a la segona per un sol vot: 173 (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG) a 172 (PP, Vox i UPN). “Política, generositat compromís i lideratge és al que hem de ser convocats tots els que volem resoldre en una democràcia com és l’espanyola un problema polític”, recepta Sánchez.
Un acord sòlid de 4 anys
Igual que amb els indults que li van costar a Campo –avui magistrat del Tribunal Constitucional– el seu adeu com a ministre de Justícia, Sánchez sap que transita un itinerari molt impopular al sud de l’Ebre i no vol firmar l’amnistia a canvi de la investidura i ser abocat l’endemà de l’èxit a un Vietnam parlamentari al Congrés que condemni la legislatura a la inestabilitat. Per això el que el PSOE negocia amb ERC i Junts és un acord global que inclogui el vot de l’independentisme almenys als pressupostos del 2024 que la ministra María Jesús Montero vol aprovar amb el lògic retard a principis de gener.
Quan acabarà el tabú i s’atrevirà a dir amnistia?, se li va preguntar al president que el 19 de setembre a Nova York prometia que “parlaria clar” quan ell fos l’aspirat del rei i que ara no gosa anomenar pel seu nom l’elefant a l’habitació. “Escoltaré tots els grups parlamentaris i a partir d’aquí el PSOE prendrà posició”, es va limitar a dir tot refugiant-se en el poder evocador de la paraula “generositat”, que ja va ser l’embolcall del primer tabú, el dels indults. I es va felicitar que ell “confiava que els indults serien beneficiosos”, i que ara constata que ho són. Per on no passa és per abordar un referèndum: “Tot el que fem serà dins de la Constitució i per a la convivència i la concòrdia.” El record del 2017, això sí, li pesa: “No hi ha ningú que es pugui sentir orgullós d’aquell temps passat, va ser una crisi que no va portar res de bo i de la qual ningú es pot sentir orgullós, i per descomptat jo no me’n sento, d’orgullós, i això que no era president.”
“Marxa transversal”
El primer rebuig al seu pla s’escoltarà als carrers de Barcelona diumenge i la presidenta de Societat Civil Catalana (SCC), Elda Mata, exigia ahir al PP de Feijóo i d’Isabel Díaz Ayuso i a Santiago Abascal (Vox) que les assistències siguin “a títol individual” i que no s’apropiïn d’una manifestació que vol ser “transversal”.
