Visió global, acció local

Fa vuit anys, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030, un ambiciós pla d’acció per fer un món més just i sostenible des del punt de vista social, econòmic i mediambiental. L’Agenda 2030, que fixa 17 grans horitzons –els anomenats objectius de desenvolupament sostenible (ODS)– i unes 169 fites associades, es va aprovar el 2015 i es va començar a treballar l’any següent. Estem, doncs, a l’equador del temps acordat per assolir tots aquests objectius.

Complir l’agenda, però, no correspon només als estats, sinó també als diferents esglaons de l’administració pública, fins a arribar al nivell local. A Catalunya, el Consell Comarcal del Vallès Oriental en va prendre nota i a finals de gener del 2023 va posar en marxa la seva pròpia Oficina Agenda 2030. La finalitat: estendre la implantació dels ODS entre els ens locals i, en conseqüència, entre la ciutadania de la comarca.

En no ser jurídicament vinculant –encara que sí “altament recomanable”–, l’Agenda 2030 no imposa als estats la manera d’adaptar els ODS a la seva realitat específica, sinó que “és cada estat que decideix quina és l’estratègia que vol seguir per assolir-los”, explica Marta Cals, fundadora i directora d’Adverbia, la consultoria en innovació social i sostenibilitat que gestiona l’Oficina Agenda 2030 del Vallès Oriental.

En aquest sentit, Catalunya va aprovar el seu propi pla nacional d’Agenda 2030, en què tradueix les 169 fites en més de 900 compromisos d’acció a càrrec dels diferents departaments de la Generalitat. Hi ha també un Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i l’Aliança Catalunya 2030, un òrgan de participació de diferents actors al qual el Consell Comarcal del Vallès Oriental s’acaba d’adherir. Marta Cals subratlla especialment la creació de l’Oficina Agenda 2030 vallesana: “Amb fons propis –recordem que els consells comarcals estan bastant mal dotats des del punt de vista pressupostari– ha optat per crear un servei a la comarca pioner. Ha tingut la valentia i la convicció de fer-ho, i ho ha tirat endavant, a més a més, de manera solitària.”

Una de les tasques que du a terme aquesta oficina és “alinear els convenis de col·laboració –l’instrument principal de cooperació que té el Consell Comarcal amb els ajuntaments– amb els diferents ODS”, afirma. “Volem saber quants convenis estan impactant en l’ODS d’igualtat de gènere, quants en aigua neta i sanejament... És molt important fer aquesta feina, com també la formació. Hem format més del 75% de la plantilla del Consell Comarcal, des de personal de les oficines d’atenció al ciutadà fins al servei d’habitatge, turisme, transport escolar... perquè, al final, en el seu dia a dia és on poden incorporar aquesta mirada de sostenibilitat.”

Les ciutats i comunitats sostenibles apareixen en un dels ODS, l’onzè. “Més del 65% del global dels indicadors tenen a veure amb responsabilitats locals o regionals. Per tant, les ciutats hi tenen un paper importantíssim. En aquest ODS 11 hi ha fites relacionades amb la planificació urbanística, la mobilitat sostenible, l’habitatge assequible, la protecció dels espais verds i terrestres, la protecció del patrimoni natural i cultural.”

Amb tot, admet Cals, l’administració local topa sovint amb la limitació de competències i de recursos per poder emprendre aquesta acció transformadora.

L’Oficina del Vallès Oriental ha publicat el primer informe de compliment de l’Agenda 2030 a la comarca. Compara la situació del territori amb la de tot Catalunya a partir de l’anàlisi d’una seixantena d’indicadors en energia renovable, emissions, taxa de desigualtat, abandonament escolar, igualtat de gènere...“L’informe suposa un pas molt important perquè fa una foto de la comarca en relació amb els diferents objectius de desenvolupament sostenible. I aquí el Consell Comarcal del Vallès Oriental torna a ser una administració pionera a elaborar un informe local voluntari de compliment de l’Agenda 2030.” Segons el document, entre els aspectes que els municipis de la comarca necessiten millorar hi ha el consum d’energies renovables i l’increment dels percentatges de recollida selectiva.