“L’amnistia és política d’estat”

Amb un dels dos pares del text vius, Miquel Roca, present, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va aprofitar el 45è aniversari de la Constitució per reivindicar que tenia també “27 mares” –la constituent gallega María Victoria Fernández-España (1922-1999), entre elles– que “no van tenir la visibilitat merescuda” perquè eren el 6% de la cambra. “De res li serviran a la dona les seves noves llibertats si, a l’hora de la veritat, segueix sent víctima dels mateixos prejudicis”, va deixar dit Fernández-España, citada ahir per Armengol com a ressò d’un passat profètic. En un acte en què Armengol va defensar la lectura oberta de la Constitució –“ser constitucionalista no consisteix a alçar la Carta Magna com si fos un tòtem, sinó a assumir que podem arribar a acords per complir-la”– i va invocar el poeta d’Eivissa Marià Villangómez (1913-2002) –“voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig”–, la prosa sobre el present de la llei d’amnistia va correspondre al president Pedro Sánchez. “L’amnistia és política d’estat”, va sentenciar Sánchez en una conversa amb els periodistes.

Amb l’absència d’ERC, Junts, EH Bildu i el PNB però també de Vox –que va preferir manifestar-se a Ferraz–, Alberto Núñez Feijóo (PP) va reprotxar a Sánchez que celebri el text del 1978 quan el PSOE dimarts votarà sí a l’admissió a tràmit de la proposició de llei de l’amnistia. “No es pot venir a celebrar la Constitució i d’aquí a sis dies al mateix lloc presentar com a primer projecte de llei de la legislatura una esmena a la totalitat de la Constitució”, va dir. “Espanya viu potser el pitjor moment i la pitjor crisi constitucional en 45 anys”, va reblar tot encabint-hi ETA i el 23-F.

En la conversa informal amb la premsa, Sánchez manté que viu un déjà-vu dels indults. “És qüestió que el temps posi les coses al seu lloc, i això succeirà. I la llei té una virtut: la superació de derives judicials i el retorn a la política”, sosté. Sánchez dona per fet que l’amnistia s’aprovarà amb 178 vots a favor –els de la investidura menys el de la canària Cristina Valido (CC)– i defensa el verificador –en el cas de Junts, el salvadoreny Francisco Galindo– per la “desconfiança”. El fet que enaltís l’amnistia com a “política d’estat” té valor perquè al final és l’home del discurs del 3 d’octubre, el rei Felip VI, qui firmarà la llei en un context en què sent la ira de la ultradreta al carrer en forma de crits com “Felipe, masón, defiende tu nación” i d’idees importades com ara la d’emular Balduí, el rei de Bèlgica que va abdicar el 1990 durant 36 hores per no haver de firmar la despenalització de l’avortament.

En ple sotrac pel pas de Podem al grup mixt i l’adeu a Sumar, Ione Belarra ha traslladat a Sánchez –a través d’una trucada telefònica al ministre Félix Bolaños– que ni el govern de coalició ni la legislatura estan en perill. Podem, això sí, vol fer valer els seus cinc vots com ERC (7) i Junts (7) i exigeix negociar els pressupostos del 2024 de tu a tu amb María Jesús Montero. La líder de Sumar, Yolanda Díaz, es resisteix a pronunciar la paraula transfuguisme –el partit sí que ho fa en privat– i exigeix a Podem “no confondre l’adversari”. Els comuns, al seu torn, reclamen a la madrilenya Lilith Verstrynge –número quatre per Barcelona– que entregui l’acta.

La veu emotiva del dia va ser la d’Ana Bella, una supervivent de la violència masclista que abans de llegir l’article 14 de la Constitució es va saltar el protocol. “El meu marit deia que em pegava perquè m’estimava. Durant onze anys vaig ser maltractada i ningú em va ajudar. No podia separar-me perquè el nostre matrimoni era amor o mort. Però soc aquí, viva. No soc una víctima. Soc una supervivent i vaig poder tirar endavant amb els meus fills i filles gràcies a les institucions públiques”, va relatar Bella. I amb Bella es va fer el silenci.