Europa
Putin alerta Finlàndia per la seva entrada a l’OTAN
“No hi havia problemes. Ara, n’hi haurà”, diu el president rus, que anuncia la concentració de tropes a tocar de la frontera finlandesa i nega que vulgui combatre l’Aliança Atlàntica
El president rus, Vladimir Putin, ha alertat avui Finlàndia per la seva entrada a l’OTAN: “No hi havia problemes. Ara n’hi haurà“, ha assegurat, alhora que anuncia que crearà “el districte militar de Leningrad (al nord-oest del país) i concentrarem allà certes unitats militars. ¿Per què ho necessitaven? Són simples ximpleries”, ha declarat Putin al programa de televisió Moscou. Kremlin.Putin.
El president rus ha recordat que tots els contenciosos territorials entre els dos països es van resoldre a mitjans del segle XX, per la qual cosa ha lamentat que “Finlàndia hagi estat arrossegada a l’OTAN”. I va insistir: “Teníem unes relacions molt bones i cordials”.
Moscou es proposa reforçar el seu flanc nord-occidental, especialment la regió que envolta la segona ciutat del país, San Petersburg, que es troba a tan sols uns 300 quilòmetres de la capital finlandesa, Hèlsinki.
Els experts consideren que l’ingrés de Finlàndia a l’Aliança Atlàntica és un dels més grans errors de càlcul de Putin en el moment que va llançar el febrer del 2022 la seva campanya militar a Ucraïna. Aquesta setmana, el Kremlin ja va alertar que el desplegament de tropes dels Estats Units en territori finlandès serà una amenaça evident per a Rússia.
Finlàndia i els Estats Units van assolir un acord de cooperació en matèria de defensa que permetrà que les tropes nord-americanes puguin fer servir les 15 bases militars en el país nòrdic, segons va informar dijous passat el govern finlandès.
El ministeri d’Exteriors de Finlàndia va emetre llavors un comunicat en el qual va considerar que l’acord reforçarà la defensa del país nòrdic perquè permet la presència i ensinistrament de forces nord-americanes i l’emmagatzematge de material de defensa en el seu territori.
En aquest sentit, i en declaracions a la televisió pública de Rússia, Putin ha assegurat que “tota l’OTAN no pot entendre que Rússia no té cap motiu, cap interès, ni geopolític ni econòmic ni polític ni militar en combatre amb els països de l’OTAN”, i ha assenyalat que això inclou als Estats Units, país a qui ha anomenat “únic amo de l’OTAN”, ja que l’esmentat bloc militar és “el seu pati del darrera”.
El president rus també ha qualificat de “sobirana ximpleria” les acusacions del president dels Estats Units, Joe Biden, de que Rússia es disposaria a tacar a l’Aliança Atlàntica. “Jo crec que el president Biden també ho entén, que és només una figura retòrica per justificar la seva erràtica política cap a Rússia” , ha reblat.
Punt i a part
Finlàndia, el país de la Unió Europea amb la frontera més llarga amb Rússia (1.340 quilòmetres), va optar per deixar enrere la seva tradicional política de neutralitat després de l’inici de la campanya militar russa a Ucraïna, i va culminar en un temps rècord el seu ingrés a l’OTAN, l’abril passat.
Hèlsinki, a qui Moscou va amenaçar amb contramesures, incloses “tècniques-militars”, si firmava l’acord amb l’OTAN, va tancar el novembre passat la frontera amb Rússia i l’ha reobert aquesta setmana, tornant-la a tancar 24 hores més tard degut a l’increment del nombre d’immigrants procedents d’Orient Mitjà. Les autoritats del país nòrdic acusen Moscou de recórrer a mètodes de “guerra híbrida”, similars als utilitzats fa dos any per Bielorússia a la frontera amb Polònia.
