Política

Tot recordant

Joan Baptista Basset, heroi valencià de la guerra de Successió (1705-1714)

Va comandar el batalló de catalans que van ajudar l’exèrcit anglès a prendre i controlar Gibraltar (1704)

Tal dia com avui fa 296 anys va morir reclòs a la ciutat de Segòvia Joan Baptista Basset i Ramos, capdavanter dels maulets i general de l’exèrcit austriacista. Les seves gestes el fan recordar com un heroi. Se n’han escrit poemes i cançons i, l’any 2005, Acció Cultural del País Valencià va col·locar una placa en honor seu al fossar de les Moreres de Barcelona.

Va néixer en el si d’una família d’artesans el 1654 a Alboraia (País Valencià). Es va formar com a militar i va participar en les revoltes de la Segona Germania contra el virrei de València. Posteriorment a la derrota, es va exiliar i unir a l’exèrcit imperial de l’arxiduc Carles. Va combatre a Milà i a Hongria, i el 1704, quan Carles d’Àustria va confiar a l’almirall anglès George Rooke la missió de conquerir Gibraltar, Basset va ser escollit per comandar el batalló format per 400 catalans, valencians i balears. Va ser un batalló clau per conquerir el penyal. Van ser els primers a desembarcar-hi i ho van fer a la platja que avui es coneix amb el nom de Catalan Bay. Després de tres dies de setge, el governador de Gibraltar es va rendir. Els 4.000 habitants que hi vivien van abandonar el penyal i Basset va exercir transitòriament com a governador local. El Tractat d’Utrecht va deixar finalment Gibraltar en mans britàniques.

Després de Gibraltar, l’exèrcit austriacista va mobilitzar-se fins a Dénia i València. En totes dues ciutats l’arxiduc Carles va ser proclamat rei i Basset, nou general de les armes del regne. Quan Carles va sortir cap a Barcelona per també ser reafirmat rei i jurar les constitucions, Basset es va quedar a València. Va capitanejar la revolta valenciana contra Felip V esdevenint cap dels maulets i va organitzar la defensa de Xàtiva (febrer del 1706). Després de la derrota del 25 d’abril del 1707 a Almansa, Basset va ser l’encarregat de defensar les comarques catalanes del sud, i en iniciar-se el setge de Barcelona (juliol del 1713) va ser nomenat comandament en cap de l’artilleria de la ciutat i del cos d’enginyers. Va desenvolupar el tir d’esclat enlaire amb granada de metralla, anomenada bomba de fragmentació, i va formar part del consell de guerra de l’1 de setembre del 1714. Després de la capitulació, va ser capturat i fortament represaliat. Va passar per diverses presons fins a arribar a la de Segòvia. La seva salut va acabar greument perjudicada i el 1725 va ser alliberat amb la condició de no poder sortir de la ciutat. Va morir al carrer i sense res tres anys més tard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Diana Riba, cap de llista d’ERC a les eleccions europees del 9 de juny

barcelona
estat espanyol

El jutge investiga l’augment patrimonial de Koldo García: 1,5 milions entre el 2020 i el 2022

barcelona
estats units

Els EUA imposaran sancions a 500 objectius russos

barcelona
guerra a gaza

Netanyahu presenta el primer pla oficial de postguerra per a la Franja

barcelona
Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Hem fet cent vegades més habitatge protegit que Colau”

Martorell
Lluís Campmajó
Cap de l’oposició per Activa Vidreres

“L’equip de govern no ens dona l’oportunitat d’aportar”

VIDRERES
Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni ja ha pogut veure el cos i denuncia pressions

Barcelona
País Basc

Urkullu convoca les eleccions per al 21 d’abril

Barcelona