Memòria democràtica
«’Allo ’Allo!» a l’ebrenca, la dissort de la deportada catalana que salvava paracaigudistes anglesos
És inevitable pensar en la sèrie ’Allo ’Allo! quan es reconstrueix la vida de Maria Cinta Rodríguez Tomàs, però d’humor gens ni mica. Nascuda el 5 de març del 1895 a la Galera (Montsià), Maria Roques –el nom de casada– regentava un cafè restaurant a Pàmies (Arieja), on refugiava paracaigudistes angloamericans, fins que va ser capturada per la Gestapo i deportada als camps de concentració nazis de Ravensbrück i Neuengamme.
Rodríguez constava al Banc de la Memòria Democràtica, però calia que algú rastregés la seva vida, i aquest algú és l’investigador Joan Baptista Beltran Reverter, delegat a Catalunya de l’Amical de Neuengamme, creada el 2019. La galerenca es va traslladar amb la família a l’Estat francès el 1914 per qüestions econòmiques; allà es va casar el 1915 amb el lleidatà de Linyola Llorens Roques i van tenir tres fills. Amb l’ocupació nazi, es va enrolar a la resistència amb la xarxa François, impulsada per la resistent Marie-Louise Dissard, fins que la van detenir el 1943. “S’encarregaven de l’evasió de paracaigudistes angloamericans. Agafaven els que queien en zona ocupada, els recollien, en el cas de Pàmies els portaven al cafè de la Maria Cinta i d’allà els traslladaven a la frontera amb Andorra o els Pirineus espanyols”, assegura Beltran Reverter, que des del 2005 estudia els prop de 200 deportats de les Terres de l’Ebre.
El comboi de les 27.000
Rodríguez va ingressar a la presó del Castelet de Saint-Michel de Tolosa de Llenguadoc el 1943. El 31 de gener de l’any següent la van traslladar des de Compiègne-Royallieu (a prop de París) cap a Ravensbrück en l’anomenat comboi de les 27.000 –es coneix així perquè és el número a partir del qual les van matricular quan van arribar a Ravensbrück–. El comboi estava format per 959 dones, entre les quals n’hi havia dotze de republicanes espanyoles. Una era Neus Català. L’agost següent van enviar Rodríguez a Neuengamme, a prop d’Hamburg. Allà va haver de treballar en la fabricació de material bèl·lic, elements dels coets militars V2 amb què els nazis van bombardejar Londres.
Rodríguez és l’única dona deportada que hi ha documentada originària de les Terres de l’Ebre. I va sobreviure. L’1 de maig del 1945 va ser alliberada per la Creu Roja sueca. El seu home havia mort l’any anterior, mentre ella era a Beendorf-Helmstedt, camp satèl·lit de Neuengamme. Aleshores Rodríguez va anar primer cap a París i després va tornar a Pàmies, on anys més tard va treballar a l’hospital com a empleada de la neteja. El 1962 el govern francès li va atorgar la medalla de la legió d’honor en la categoria militar.
“És un cas molt interessant perquè trenca dos mites, el de la imatge masculinitzada del deportat i el de l’heroi jove, perquè quan surt del camp té 50 anys”, contextualitza el director dels serveis territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull. La recerca sobre Rodríguez es va donar a conèixer dissabte a l’aula didàctica del Museu de Tortosa en una xerrada en el marc de la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, enguany centrat en les víctimes femenines del nazisme.
