política
Com es faria la llista cívica
Els grups promotors impulsats per l’ANC elaboraran una llista preliminar dels candidats més proposats pels ciutadans que participin en l’elecció
Els candidats podran ser militants de Junts, ERC o la CUP si no ocupen càrrecs orgànics de partit o càrrecs públics
La llista cívica per a les eleccions al Parlament que proposa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb l’objectiu de forçar l’execució de la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017 s’haurà de presentar com una agrupació d’electors. Per començar, els socis de l’ANC donats d’alta abans del 31 de desembre del 2023 decidiran en una votació telemàtica de l’1 al 14 de març si aproven tirar-la endavant. En cas que sí, l’entitat ha posat en marxa el web llistacivicaxlaindependencia.cat en què els ciutadans que s’hi inscriguin podran proposar cinc noms com a candidats – els inscrits també podran participar després com a voluntaris en els equips de campanya, en la recollida d’avals per fer possible la presentació de les candidatures i en la ratificació de les llistes que es farà posteriorment.
Una trentena de persones del grup de treball creat per l’ANC –presidenta, vicepresidenta, secretari, tresorera i tres membres de cadascuna de les vuit comissions del secretariat nacional – i el mateix secretariat nacional proposaran un grup promotor per a cadascuna de les quatre llistes de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Serà cada grup promotor el que farà una llista preliminar dels candidats més proposats. No necessàriament han de ser els més votats. Per posar un exemple hipotètic, pot ser que un nom que hagi estat el primer votat per una trentena de persones no sigui seleccionat perquè n’hi ha d’altres que han estat proposats per un centenars de votants encara que no l’hagin triat en primera posició.
Serà també aquest grup promotor, en què es poden integrar secretaris nacionals de l’ANC, el que es posarà en contacte amb els candidats més proposats per oferir-los formar part de les llistes. L’ANC es compromet a no fer públics els noms de les persones que rebutgin ser-hi.
Els candidats podran ser militants de Junts, ERC o la CUP però no càrrecs orgànics de les formacions. Tampoc podran ser candidats els actuals càrrecs electes o de confiança de les institucions o aquells que ho hagin estat en els cinc mesos anteriors a la presentació de les candidatures. Tampoc els secretaris nacionals de l’ANC o els que ho hagin estat en algun moment des del juny del 2022 fins a la data electoral. Ni tampoc els que hagin ocupat càrrecs en les assemblees de base en els cinc mesos anteriors a la presentació de candidatures. Es preveu fer un reglament per concórrer a les eleccions si els socis aproven tirar endavant la llista.
Serà el grup promotor de cada circumscripció qui proposarà l’ordre de noms de la llista segons els següents criteris: “Persones proposades de forma més recurrent i la seva disponibilitat, grau de coneixement i prestigi social, generadores de confiança independentista, capacitat de treball en equip (garantint la cohesió de grup), capacitat professional, coneixement del territori, etc. La representativitat de gènere ve determinada per llei.” Les llistes proposades hauran de ser ratificades pel secretariat nacional i pels ciutadans inscrits al web.
La Llista Cívica per la Independència es conformarà com a entitat independent (agrupació d’electors) però, per poder-se presentar, haurà d’aconseguir la signatura de, com a mínim, l’1% dels electors censats en cada circumscripció, tenint en compte que avui no té representació al Parlament. Segons l’ANC, el finançament de les llistes i la campanya anirà a càrrec del grup promotor de cadascuna i de les persones i entitats que els donin suport. Tindrà dret al temps de publicitat electoral gratuïta dels mitjans públics que correspon a candidatures sense representació. Ara bé, la llei requereix que s’hagi presentat a les quatre circumscripcions.
Si hi ha majoria independentista l’ANC considerarà legítima la DUI
L’ANC diu que la Llista Cívica per la Independència –aquest serà el nom– es desvincularà de l’entitat en el moment que es constitueixi cada grup promotor, que liderarà i finançarà el projecte. Des d’aleshores “es considerarà una candidatura independent de l’ANC”. L’Assemblea podrà consultar a les seves bases quin ha de ser la posició de la Llista en el cas que tingui representació parlamentària, però assegura que “serà només una posició de l’ANC, no una decisió que hagin de prendre els diputats escollits”. En canvi, el grup parlamentari sí que haurà de consultar “les decisions més importants” als ciutadans que s’hauran inscrit a través del web al procés d’elecció de candidats. Per exemple, es preveu aquesta situació en el cas que la Llista Cívica entri al Parlament però quedi fora de la majoria parlamentària. En aquest cas, des de l’oposició es denunciarà “l’autonomisme” en una campanya arreu del país i només s’assistirà al Parlament en “debats clau” per fer sentir la seva veu. En el cas que sigui clau per a una majoria independentista i la resta de forces vulguin “posposar la DUI”, la Llista intentarà el “bloqueig” de la legislatura amb repetició electoral “si cal”. En la millor de les hipòtesis per a l’ANC, si la Llista s’integra a una majoria independentista disposada a fer la DUI, es tirarà endavant “un acord nacional que permeti fer-la efectiva i sostenir-la en el temps”. Una majoria independentista en escons legitimaria executar la independència unilateral, segons l’ANC: “Es farà amb procediments estrictament democràtics, des de la legalitat i la legitimitat dels resultats del referèndum del Primer d’Octubre, de la declaració del 2017 i dels resultats de les properes eleccions al Parlament.”
