tribunals
El president del TSJC creu que la Llei d’amnistia durà “discòrdia” enlloc de “pacificació”
Es posiciona sense rubor contra la tramitació de la llei
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha carregat avui durament contra la tramitació de la Llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei.
“Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre de la Llei”, ha exclamat Barrientos, que ha dit que aquesta s’ha d’aplicar “sense espais d’impunitat”, que comprometrien el caràcter general si s’utilitzen “en benefici exclusiu d’alguns”. Assegura que una norma legislativa “o és general o no és llei” i no serà efectiva si es fa a mida. En el seu discurs, Barrientos ha dedicat força estona a qüestionar l’amnistia, més que a la preparació o les recomanacions als nous magistrats. Ha recordat que “durant la seva vigència, les lleis obliguen per igual a tots, inclosos els jutges, que en l’exercici de la jurisdicció hem d’assegurar l’aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, en definitiva, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Si que assegura Catalunya és una societat “diversa i plural” que els magistrats hauran de saber fer la seva feina entre posicions “de vegades molt polaritzades”.
Aquest migdia s’ha fet l’acte de jura o promesa dels 44 nous jutges de la 72 promoció destinats a jutjats de Catalunya, que és la comunitat autònoma a la qual aniran destinats més membres de la promoció, el 27,5% del total, a causa de la tradicional gran xifra de places vacants perquè després d’uns anys al país, marxen a ocupar altres vacants arreu de l’Estat.
