ESTATS UNITS
Superdimarts: el test decisiu
Quinze estats voten avui el candidat del partit, amb més d’un terç dels delegats en joc
La campanya de Nikki Haley es basa a presentar-se com una alternativa “real” a Trump
Joe Biden ja gaudeix d’una posició consolidada amb només un rival persistent: Dean Phillips
L’any 2008 la victòria d’Obama contra Clinton va ser un punt d’inflexió en la cursa demòcrata
Quinze estats i un territori dels Estats Units es preparen per celebrar les eleccions primàries republicanes: el superdimarts, un dia que pot ser el test definitiu en la cursa per a la nominació presidencial republicana. Aquesta jornada tindrà més d’un terç dels delegats en joc i determinarà si la candidata Nikki Haley pot desbancar el clar favorit, Donald Trump.
I és que l’única rival que segueix en la cursa per a la nominació republicana és l’exgovernadora de Carolina del Sud, que va prometre continuar fins, com a mínim, el superdimarts. Trump l’ha derrotat fàcilment en votacions anteriors, així que el superdimarts podria ser la seva última oportunitat per capgirar la disputa de la candidatura. “La gent té dret a fer sentir la seva veu”, va dir Haley en una entrevista dies abans del superdimarts. “I mereix una elecció real, no unes eleccions a l’estil soviètic en què només hi hagi un candidat”, va insistir.
La campanya de l’exambaixadora davant l’ONU es basa en la idea de donar als votants una elecció “real”, segons ella, una alternativa a Trump. Tot i que les seves possibilitats de victòria semblen minses, no ha abandonat la lluita i ha intensificat la campanya amb un programa de viatges per tot el país fins al 5 de març, dia del superdimarts.
Precisament, dilluns havia de començar el judici federal sobre els suposats esforços il·legals de Trump per anul·lar les eleccions del 2020, incloent-hi l’assalt al Congrés. Tenint en compte que era un dia abans de la celebració del superdimarts, una jutgessa federal de Washington va ajornar la data d’inici del judici.
Calendari judicial
L’estratègia de la defensa de Trump, que afronta quatre imputacions penals en diversos tribunals, consisteix a endarrerir al màxim el calendari judicial per evitar que coincideixi amb la cursa electoral de les presidencials del novembre. De moment, Trump ja ha superat un escull després que ahir el Tribunal Suprem dictés que es podrà presentar a les primàries d’avui a Colorado malgrat que, en primera instància, el Suprem de Colorado el vetés per haver instigat l’assalt al Capitoli.
D’altra banda, els demòcrates també participaran en les primàries i els caucus a tot el país, encara que el president Joe Biden ja gaudeix d’una posició consolidada amb només un rival persistent: Dean Phillips, congressista per Minnesota des del 2019.
Phillips, de 55 anys, creu que Biden no està en condicions de governar quatre anys més. En les seves aparicions, ha defensat que Biden és massa gran per completar un altre mandat, un temor compartit per molts votants demòcrates de cara a les eleccions de novembre.
En els cinc anys com a congressista, Phillips s’ha alineat amb les polítiques del seu partit i s’ha centrat especialment en temes com ara l’atenció mèdica i el canvi climàtic, per la qual cosa se’l considera de tendència més progressista que la mitjana dels demòcrates. Tot i figurar en les paperetes, les seves possibilitats són nul·les o molt properes a zero.
Tot i la poca oposició real als dos candidats més populars, el Super Tuesday, com es coneix aquesta data als Estats Units, ha representat històricament un moment decisiu en el cicle de les primàries presidencials, amb un nombre rècord de delegats en joc. Aquest any, 874 dels 2.429 delegats del Partit Republicà, al voltant del 36%, seran atorgats en aquesta data, així com 1.439 delegats demòcrates, al voltant del 30%.
El sistema de delegats als Estats Units és crucial per determinar qui serà el candidat presidencial de cada partit. Durant les eleccions primàries i els caucus, els delegats són assignats als candidats en funció dels resultats de les votacions. Aquests delegats després representen els seus estats en les convencions nacionals dels partits, on voten per nominar oficialment el candidat presidencial.
És fonamental per arribar a la Casa Blanca, ja que, sense la majoria de delegats en la convenció, un candidat no pot assegurar la nominació del seu partit per competir en les eleccions generals. Els quinze estats que participaran en la jornada del superdimarts d’aquest any seran Alabama, Alaska, Arkansas, Califòrnia, Colorado, Maine, Massachusetts, Minnesota, Carolina del Nord, Oklahoma, Tennessee, Texas, Utah, Vermont i Virgínia. A més a més, la Samoa Americana també tindrà les seves eleccions primàries.
La història del superdimarts té les seves arrels el 1976, quan diverses eleccions primàries presidencials van tenir lloc el mateix dia, incloent-hi l’estat clau de Florida. Des de llavors, ha estat un element destacat en el calendari electoral dels Estats Units, amb una influència significativa en la determinació dels candidats presidencials.
Al llarg dels anys, ha estat un factor decisiu en diverses campanyes cap a la Casa Blanca. L’any 2008, per exemple, la victòria de Barack Obama contra Hillary Clinton en el superdimarts va ser un punt d’inflexió en la cursa demòcrata: el va catapultar cap a la Casa Blanca i es va convertir en el primer president negre dels Estats Units. També va tenir un paper important en la determinació del candidat republicà, com va ser el cas uns anys després de Mitt Romney, el 2012.
El superdimarts, més enllà de les dimensions geogràfiques i polítiques, simbolitza una jornada crucial i tradicional en la democràcia nord-americana en què es posa a prova la voluntat del poble i els candidats d’un partit i l’altre s’obren camí cap a la Casa Blanca.
