Què es perdrà sense pressupost per al 2024?

El govern ho havia repetit fins a l’extenuació en les últimes setmanes. El que havia confeccionat per al 2024, i que el Parlament dimecres va rebutjar tramitar per un sol vot, era un “bon pressupost”. I ho era, adduïa, perquè era el “més alt” i el “més social” de la història, amb una despesa total de 43.673 milions, quelcom de fet lògic en l’actual context de creixement econòmic i poblacional del país, que fa que hi hagi més recursos disponibles per la via sobretot de les bestretes de l’Estat, procedents de la recaptació tributària. Molts agents socioeconòmics i entitats havien reclamat l’aprovació dels comptes, i lamenten ara que no hagi estat possible. Ahir, per exemple, se n’exclamaven sindicats i entitats del Tercer Sector. Què s’ha perdut pel camí?

D’entrada, seguirà en vigor tot l’any la pròrroga del pressupost aprovat el març del 2023, i per tant totes les partides que es preveia apujar en disposar enguany de més diners restaran congelades en les xifres de l’any passat. No podran gastar ni un euro més. És cert, com asseveren fonts dels comuns i Junts, que no es perdran tots els 2.443 milions d’increment de la despesa que s’havien previst, perquè –sempre amb el vistiplau final parlamentari– el govern en funcions pot anar aprovant amb aquests diners suplements de crèdit puntuals per via de decret, si bé això no es pot fer amb totes les partides, ni de lluny, ja que han de cenyir-se a uns paràmetres molt específics per als casos de pròrroga que marca la llei de finances i passar a més per diversos procediments administratius extres. L’executiu ja ha començat a estudiar a hores d’ara què podrà rescatar i què no del text rebutjat, amb la dificultat afegida d’estar en funcions i que només podrà invocar en casos justificats per urgència o necessitat la convocatòria de la diputació permanent del Parlament perquè validi els eventuals decrets, amb la qual cosa ja avisa que ni de bon tros podrà recuperar tot el que s’ha perdut sense uns nous comptes. Ras i curt, tot i disposar dels diners, no tindrà permís per poder-se gastar gran part dels 2.443 milions.

El projecte de llei tombat pel Parlament, d’entrada, preveia inversions per valor de 3.064 milions, dels quals la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va advertir dimecres des del faristol que caldrà renunciar a la meitat. Es destinaven a multitud d’infraestructures viàries i ferroviàries –com ara l’L9 del metro i el tramvia del Camp de Tarragona–; a equipaments sanitaris, educatius, judicials o universitaris –com ara l’ampliació de l’hospital del Mar de Barcelona i del Joan XXIII de Tarragona–, i en matèria de lluita contra la sequera, àmbit al conjunt del qual es destinaven 1.045 milions. En aquest camp, per exemple, quedarà afectada la rehabilitació de l’estació depuradora del Ter, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, també va dir ahir que no es podria fer tot el previst en la modernització de regadius o la perforació de nous pous. També estava previst augmentar un 10% el pressupost d’Educació, fins als 7.508 milions, o apujar 636 milions el de Salut, fins als 12.859, unes dotacions extres amb què, entre altres mesures, s’haurien pagat vals escolars a 330.000 famílies de secundària, s’hauria millorat les condicions laborals i salarials dels professionals, hauria crescut en gairebé 150 milions el pressupost per a l’atenció primària i s’haurien destinat 50 milions a mesures per combatre els mals resultats de l’informe PISA. També es perdran uns 290 milions per a Drets Socials, que haurien anat sobretot a combatre la pobresa i ajudar els col·lectius més vulnerables, per exemple amb la reducció de les llistes d’espera en residències de gent gran, discapacitat i salut mental. Igualment, es creava un fons extraordinari de 800 milions per pagar l’anomenada despesa desplaçada en matèria sanitària, la que s’arrossega d’un any a l’altre que va créixer fins a uns 2.300 milions sobretot arran de la pandèmia, una factura del passat que se seguirà arrossegant igual, tot i que ara es podia haver alleugerit. Tampoc es podran aplicar bona part dels més de mil milions que per primer cop es destinaven a la recerca, o dels més de 700 per a la promoció industrial, ni es podran seguir reduint taxes universitàries. També queden en entredit noves places i material de mossos i bombers, fons per a habitatge social –hi haurà 63 milions menys per comprar-ne per part de l’Incasol– i hi haurà menys recursos dels previstos perquè l’Energètica instal·li plaques en edificis públics, per al fons de cooperació local dels ajuntaments o per a ajuts al sector agroalimentari. La cultura, que inclou la protecció de la llengua, en surt també molt perjudicada, ja que el pressupost s’enfilava fins als 566 milions, l’1,7% del total, una xifra rècord.

Amb el rebuig al pressupost, el govern també va haver de retirar, lògicament, la llei d’acompanyament, que incloïa mesures fiscals que de moment no es podran aplicar, com ara una rebaixa d’un punt en l’IRPF a les rendes menors de 35.000 euros i deduccions al lloguer. Mascort també va dir ahir, per exemple, que no es podran flexibilitzar, com es pretenia, les sancions als municipis que incompleixen les restriccions per la sequera, ni ajustar més el cànon de l’aigua al consum real.

Amb el rebuig de dimecres, a més, es perd l’última oportunitat de fer un pressupost expansiu, ja que, si bé enguany ja tenia un topall del 0,1% del dèficit –que l’Estat fins i tot pot deixar en zero–, Europa ja ha anunciat que endurirà l’any vinent els objectius d’estabilitat, com la regla de la despesa, després d’uns anys de barra lliure per fer front a la covid. És a dir, que, a més que és probable que el sistema de finançament no creixi tant, encara que ho faci només una part dels nous recursos es podria destinar per part de la Generalitat a gastar més.