política
Un calendari frenètic fins al juny... que es pot allargar
Passat el parèntesi de la Setmana Santa, avui s’inicia el compte enrere dels partits, però també el de la maquinària administrativa prèvia que menarà a les eleccions del 12 de maig. El calendari que fixa el Decret 64/2024, de normes complementàries, apunta que les candidatures s’han de presentar a la junta electoral provincial del 3 al 8 d’abril, és a dir, entre demà i dilluns vinent. ERC, per exemple, ja celebrarà el congrés nacional avui mateix per ratificar-les, i Junts ho farà el dissabte 6.
Les llistes es publicaran al DOGC el 10 d’abril. El dia 12, això sí, les juntes electorals publicaran possibles irregularitats detectades i donaran 48 hores per corregir-les, per la qual cosa fins al dia 15 no faran la proclamació definitiva, que sortirà el 16 al DOGC. S’hi podrà presentar recurs al jutjat contenciós administratiu com a màxim fins al dia 17. La campanya electoral serà del 26 d’abril al 10 de maig, i el 6 serà l’últim que es poden publicar enquestes. Els que no hi siguin el 12-M tenen fins al 2 de maig per sol·licitar el vot per correu. Entre el 22 d’abril i el 5 de maig l’Oficina del Cens Electoral enviarà la documentació als qui l’hagin demanat, que tindran fins al 8 de maig per emetre el vot per correu certificat. Si algun escó la nit electoral va de pocs vots, les juntes electorals provincials no faran el recompte oficial fins al 17 de maig, i l’escrutini general no podrà cloure més tard del 20.
El 24 de maig comença la campanya per a les europees, i en paral·lel, previsiblement, hauran de tenir lloc les negociacions entre els grups amb vista a formar majories a Catalunya. El Parlament s’ha de constituir com a molt tard el 10 de juny, l’endemà de les europees, quan triarà també la mesa i la presidència. Aquesta tindrà llavors 10 dies –com a molt el dia 20, doncs– per proposar al ple un candidat a president. Si en primera votació no assoleix la majoria absoluta, es pot sotmetre a una segona al cap de dos dies, quan en tindrà prou amb la simple. Si tampoc es dona el cas, no hi ha límits per fer tants intents com calgui però, si passats dos mesos des de la primera votació, és a dir, cap al 20 d’agost, ningú obté la majoria per ser president, la cambra es dissoldrà i s’anirà automàticament a eleccions de nou en un termini entre 40 i 60 dies, és a dir, aproximadament entre el 30 de setembre i el 20 d’octubre, una data a concretar pel president en funcions.
Sorteig i retribucions del personal
El sorteig per triar quins ciutadans formaran les meses electorals es farà del 13 al 17 d’abril. Per saber com hauran d’actuar, el Consell Executiu ja va aprovar dimarts el manual d’instruccions que rebran. Els escollits tindran dret a una indemnització de 70 euros, que seran 80 en el cas dels presidents perquè després han de lliurar la documentació al jutjat de primera instància o de pau. Als municipis amb més de 500 meses rebran 95 euros. Els interventors i els que formen part d’una mesa electoral i treballen l’endemà poden demanar també un permís remunerat de cinc hores. El dia 12, les empreses també han de concedir als treballadors que puguin ser electors i no gaudeixin de festa un permís de fins a quatre hores per poder votar. El decret del govern també fixa les retribucions del funcionariat que intervé en el procés. Per exemple, el president de la junta electoral provincial té una retribució d’entre 3.667 i 3.912 euros. Els secretaris cobraran entre 881 i 1.077,9 euros, i els Mossos tindran aquell dia un extra de 163,5 euros per cap.
