Lluís Mijoler
Alcalde del Prat de Llobregat (El Prat en Comú Podem)
“Els espais naturals són el patrimoni de la classe obrera”
“Ens agrada dir que som una ciutat feminista, perquè posem les persones, el planeta, i les cures en definitiva, al centre”
“En situació de sequera s’està demostrant que les empreses públiques de gestió de l’aigua són les que millor funcionen”
No volem l’ampliació d’un aeroport que està perjudicantun hàbitat i unparc agrari Una solució és col·locar molta oferta pública de lloguer a un preu assequible, ja que això farà baixar els preus
Han intentat enfrontar pagesia i ecologia quan l’ampliació de la ZEPA suposa dotar de més protecció la pagesia
Lluís Mijoler és alcalde del Prat des del 2019. Va ser el candidat d’El Prat en Comú Podem i va rellevar l’històric batlle d’ICV Lluís Tejedor, que va presidir el govern municipal durant 37 anys.
Permeti’m que comenci amb una pregunta de política general. Com és possible que un macrocasino hagi decidit els pressupostos de Catalunya i l’Estat, i de passada les eleccions?
Jo també m’ho pregunto. Això ho hem de preguntar al president Aragonès i al president a l’ombra Salvador Illa, que davant de projectes que necessita el país posa com a línia vermella que es tiri endavant el projecte del macrocasino. Els hem aprovat tres anys uns pressupostos que no s’han executat en molt bona mesura, però ja estàvem parlant de model de país. Igual que no volem l’ampliació de l’aeroport, no volem que el model del país es basi en un macroprojecte que no s’adiu amb els temps i l’emergència climàtica.
El projecte d’ampliació de l’aeroport encara no està definit.
Encara no existeix cap projecte, ni ha existit mai. Quan van negociar els pressupostos l’any passat, el PSC i ERC van acordar la creació d’una comissió per parlar de l’aeroport. Pel que sé, en la primera reunió s’ha parlat del model de gestió, que és el que nosaltres diem: s’ha de parlar en primer lloc de quin model de gestió tenim i, llavors, decidir què volem que sigui l’aeroport per al país i si ha de créixer en passatgers. Jo crec que no, però si fos que sí, veure quines són les alternatives per no destruir espais naturals ni altres infraestructures. Evidentment que l’aeroport és una infraestructura necessària per al país, però és tan necessària com ho són els espais naturals per a l’àrea metropolitana. Aquí apostem per una connexió entre els aeroports catalans amb línia ferroviària i d’alta velocitat. És una fal·làcia dir que sense més connexions intercontinentals no progressarem. Tenim el Mobile, moltes fires internacionals i empreses estrangeres que tenen la seu a Barcelona. Volem un hub internacional quan la competència europea és ferotge? Volem un aeroport internacional de low cost o volem unes connexions de qualitat internacional? Pensem-hi en conjunt.
Com es poden conjugar espais naturals amb un aeroport tan encaixonat entre aquests espais?
Doncs amb un equilibri molt complicat, i entenent què correspon a cadascun dels agents que operen en un territori. Tenim una ciutat molt compacta, però tenim també dues grans infraestructures, el port i l’aeroport, i polígons industrials on es desenvolupa en bona mesura la logística que se’n deriva. I alhora és una ciutat on conviu un parc agrari, fonamental quan parlem de sobirania alimentària i del qual no podem cedir ni un pam ni a infraestructures ni a la ciutat. I uns espais naturals que són i han de ser el patrimoni de la gent que no té patrimoni, de les persones de la classe obrera que viu al Baix Llobregat i a Barcelona en general. El nostre patrimoni són aquests espais naturals, i tenim l’obligació de conservar-los. No ja per nosaltres: parlem dels drets futurs de les properes generacions.
Heu aprovat ara, recentment, el pla d’actuació municipal, amb acord de Junts i ERC. El PAM es titula ‘El Prat del futur’. Parlem del Prat d’aquí a quatre anys?
No, nosaltres ja vam dir el 2019 que la ciutat estava prou madura quant a serveis bàsics i equipaments. Això ens obligava a pensar amb un horitzó de 10 o 15 anys. I ho fem amb una mirada llarga perquè la nostra obligació és saber quin Prat deixarem per al futur. Ho fem tenint en compte la transició ecològica i energètica, la cura de les persones, tenint una administració que dona servei i les màximes facilitats a la ciutadania. Això és el que ens fa projectar el Prat del futur. Sobretot, perquè considerem que cal donar certeses a la gent. Tot són incerteses, ara: el canvi climàtic, les crisis, les guerres, la sequera, i això és un camp abonat per a l’extrema dreta. Per tant, el que sabem al Prat és que hi ha una certesa: el nostre model de ciutat, d’equitat i d’equilibri territorial.
En quins eixos resumiria aquesta projecció de futur?
Jo crec que és fonamental la transició energètica, és una oportunitat que es converteixi en sobirania energètica alhora. El que estem fent amb la comunitat local d’energia, que té ambició de ser la més gran d’Espanya, és per guanyar aquesta sobirania. Una sobirania que ja exercim amb l’aigua. Ara, en una situació de sequera, s’està demostrant que les empreses públiques de gestió de l’aigua són les que millor funcionen. El Prat, Mataró i Manresa són les ciutats amb l’índex d’eficiència més alt perquè no perdem aigua per les canonades. Aquest model de gestió pública és el que volem fer també per a l’energia.
Es nota la política ecosocialista, de la qual el Prat ha estat sempre un bastió.
Més que parlar d’ecosocialisme, ens agrada dir que som una ciutat feminista, perquè posem les persones, el planeta, i les cures en definitiva, al centre. Per tant, la preocupació de tenir sobirania energètica rau també en la necessitat de prendre les decisions des de la nostra perspectiva de ciutat. Defensar el delta i el Prat és la nostra manera de defensar el planeta. Per això ens és més fàcil, de manera unànime, dir que no volem l’ampliació d’un aeroport que està perjudicant un hàbitat i que està perjudicant un parc agrari.
Com esteu ajudant a pal·liar la necessitat d’habitatge?
Només hi ha dues solucions. Una, que de moment està sent tèbia, que és regular el preu del lloguer. Una altra és col·locar molta oferta pública de lloguer a un preu assequible, ja que això farà baixar els preus. Si tu controles el mercat, l’oferta, acabes controlant el preu, i l’administració té aquesta obligació. Fem el que podem, però evidentment aquesta responsabilitat correspon a qui té la competència, que és la Generalitat. S’han de construir molts més pisos públics de lloguer assequible, no cal que parlem de lloguer social. Al Prat hi ha molt poca oferta i molta demanda perquè és un bon lloc per viure.
Quants pisos esteu posant al mercat, com a Ajuntament i en col·laboració amb la Cooperativa Obrera de Viviendas?
Acabarem el mandat amb uns 400 habitatges. Tenim un projecte al sud per desenvolupar i que és propietat de l’Incasòl. Estem d’acord a desenvolupar-ho en els propers anys i serien gairebé 900 habitatges, que haurien de ser majoritàriament públics. Al nord estem projectant un nou barri, Seda Paperera, on hi haurà gairebé 5.000 habitatges. Més de la meitat seran públics i, dels quals, la meitat seran de lloguer.
Com estan aquests projectes?
El primer polígon de l’ARE Sud està gairebé acabat. S’està acabant la urbanització del segon polígon, que seria la franja que queda més cap al riu, i ens falta per desenvolupar tot el frontal del Parc Nou davant de Sant Cosme. Allà tot és habitatge i equipaments, probablement un dels quals serà educatiu, i l’Ajuntament està construint una residència que esperem que tingui les places concertades. D’aquí a quatre o cinc anys segurament ja estarà enllestida la part del segon polígon, que és privada. La part que hem de desenvolupar amb l’Incasòl no l’hem començat.
Seda Paperera és un projecte encara més ambiciós, no?
Sí. Ja n’hem fet l’aprovació provisional. Ja estan tots els informes de la Generalitat. Se n’ha de fer l’aprovació definitiva i començar amb el planejament. Els propietaris, els privats, ho tenen molt avançat i en la propera dècada veurem créixer un barri que ha de ser com el nostre model de ciutat.
En quin sentit?
No haurem de veure cotxes circulant, sinó que hi haurà pàrquings subterranis connectats entre si, amb entrades i sortides als extrems del barri. Una pèrgola a l’autovia servirà per reduir l’impacte sonor i alhora serà productora d’energia solar, que donarà servei a tot el barri. No hi haurà gas i el barri serà de zero emissions. Hi haurà molt d’arbrat, amb molts espais públics oberts: un barri que posa les persones al centre i amb una perspectiva d’urbanisme feminista. Creiem que serà un model del que ha de regir a les ciutats del futur.
Una de les singularitats del Prat són els espais naturals que té. La Generalitat havia anunciat l’ampliació de la zona d’especial protecció d’aus (ZEPA), però no en tenim notícia.
El conseller Mascort em va dir que resoldrien les al·legacions abans de final del 2023, i després va sorgir la dicotomia que es va pretendre fer entre pagesia i espais naturals. Van entrar als lobbies dels terratinents, que no volen un parc agrari per als pagesos sinó per posar-hi ciment. Han intentat enfrontar pagesia i ecologia quan l’ampliació de la ZEPA suposa precisament dotar de més protecció la pagesia. S’ha de parlar del model de gestió que tenim i posar recursos suficients perquè la pagesia pugui fer la seva feina.
En l’últim baròmetre municipal la gent volia millores en l’aparcament. Teniu algun pla per millorar-lo, i també la mobilitat?
El que hem de fer és donar alternatives al transport individual. No podem dir a la gent que deixi de circular amb el seu cotxe vell a les zones de baixes emissions sense posar-hi alternatives de mobilitat. La bicicleta metropolitana està funcionant molt bé i al Prat tenim l’experiència del cotxe elèctric compartit, que ha superat les expectatives i ja hem ampliat els vuit cotxes inicials a onze i una furgoneta. Això ens permet confiar que cada cop més gent es plantejarà si necessita tenir mil quilos de metall i plàstic aparcats o si es pot moure d’una altra manera.
Els polígons industrials segurament són les zones on més hem de millorar els accessos.
L’oferta d’oci per als joves també és una petició recurrent.
Falta l’oci clàssic, perquè sí que fem una aposta molt important per la cultura als centres cívics, el teatre Artesà, La Capsa... L’accés a la cultura està més o menys garantit per al jovent, però la discoteca és el que segurament falta. La proximitat a un espai d’oci brutal, com és Castelldefels, i Barcelona, fa que sigui molt difícil que un negoci així pugui funcionar. Sí que ens vam comprometre que restauradors i empresaris puguin fer algun esdeveniment en equipaments municipals per al jovent i també per a gent més gran. Creiem que val la pena que pensem com eduquem els nostres joves perquè valorin molt més un oci alternatiu i l’ús de la cultura. Per això per a nosaltres és molt important l’Escola d’Arts en Viu i un projecte com Interseccions, que implica el municipi en un fet fonamental per tenir una vida digna com és l’educació.
El perfil
El pota blava, emblema pratenc, tatuat a la pell
Els habitants del Prat més orgullosos de la seva ciutadania s’anomenen a ells mateixos “pota blava”, com el pollastre de raça autòctona que protagonitza cada any la fira de Nadal i l’oferta gastronòmica local. Lluís Mijoler (el Prat, 1969) duu el potablavisme tatuat a la pell. Literalment. Un pollastre pota blava adorna el seu braç, una imatge que recrea la bèstia de foc de la Colla de Diables del Prat, amb la qual Mijoler surt de tant en tant portant, justament, el Pollo. Ha estat vinculat amb altres entitats de la ciutat, com el Club Prat Triatló –ha estat triatleta–, el Club Natació Prat i Lletra Violeta, associació que organitza lectures feministes.
Mijoler és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a advocat entre el 1997 i el 2018, i en el torn d’ofici ha assistit dones víctimes de violència masclista. No es plantejava entrar en política, tot i que era molt present a la seva família: un avi va ser un dels fundadors del PSUC al Prat el 1931, i el seu pare va ser regidor amb ICV del primer Ajuntament democràtic, càrrec que va ocupar durant tres mandats. L’actual alcalde va aterrar en la militància política arran del 15-M. Va entrar en les llistes d’ICV en les eleccions del 2015 com a número 11 i va aconseguir l’acta d’edil, tot i que sense cartera fins al 2016, quan va assumir la regidoria d’Economia, Bon Govern i Transparència. Més endavant es va encarregar de Promoció de la Ciutat, Agricultura i Participació. El 2018 va ser escollit cap de llista en les eleccions del 2019, i va ser escollit alcalde en substitució de l’històric Lluís Tejedor. És també responsable de política municipal de Catalunya en Comú, té presència en els diferents ens supramunicipals i participa en comissions de seguiment de l’aeroport i en el consell d’administració del port de Barcelona.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
