Política

Roberto Fernández

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Celrà (Junts)

“Els calés s’han de gastar amb consens i tenint una estratègia”

“A la gent li preocupa l’habitatge i que els joves no hagin de marxar, i no la reforma de la plaça del Mercat, que no la demana ningú”

“La paradoxa és que l’alcalde fa tres anys que hi és i el primer tinent d’alcalde, que és qui controla la majoria de les coses, dotze”

Deu anys després del porta a porta, s’havia de revisar per veure com millorar la recollida o les freqüències

Roberto Fernández Santos va néixer a Celrà fa 31 anys. Graduat en dret per la Universitat de Girona, va encapçalar la llista de Junts per primer cop el maig de l’any passat. Amb tres regidors, Junts lidera l’oposició de Celrà en un govern amb majoria absoluta de la CUP (set edils de 13). Fernández és, des de fa dos mesos, cap de comunicació del grup municipal de Junts a Girona, que encapçala Gemma Geis. També l’havia acompanyat un any i mig a l’Oficina de Relacions Institucionals del Departament de Recerca i Universitats. Entre el 2018 i el 2021, va ser assessor tècnic del grup de Junts al Parlament de Catalunya i integrant de l’executiva nacional de la JNC. Per Fernández, el projecte de la CUP està caducat i diu que ha començat el compte enrere perquè Junts agafi les regnes. A l’oposició, també hi ha ERC (dos regidors) i el PSC (un).

Quina valoració fa dels resultats de l’any passat (Junts va passar de quarta força a segona i d’un regidor a tres)?
En fem una valoració molt positiva. En primer lloc, de ser l’últim [del ple] a ser el grup més gran de l’oposició. Vam triplicar el resultat [de 173 vots el 2019 a 499 el 2023]. És un èxit: ens vam quedar a 79 vots del quart regidor. Quan vam decidir presentar-nos, per aconseguir un bon resultat ens havíem d’erigir en alternativa i estàvem convençuts que ho faríem perquè tenim les idees, les ganes i la força, que a les altres candidatures no hi eren tant. L’alternativa érem nosaltres, i per això vam obtenir aquest resultat. També fem una altra lectura: l’únic partit que va créixer vam ser nosaltres [...]. La CUP va perdre un terç del seu suport electoral [va passar de 1.527 vots a 1.010]; això ens diu que ha perdut moltíssim suport. Ara falta que la gent que no ens va votar ens conegui, que conegui el nostre projecte, i la gent que va deixar de votar ens facin confiança...
Ja ha començat, doncs, l’alternativa a Celrà?
Sí, n’estic convençut. El canvi en el panorama és possible. El resultat ens permet fer oposició amb l’ascendència que és una segona força. El projecte de la CUP està caducat i molta gent els ha deixat de fer confiança.
Què és el més criticable del gairebé primer any de mandat?
La CUP governa des de fa dotze anys. La principal crítica que tenim és que no té il·lusió, no té ganes i il·lusió de canvi. L’alcalde no exerceix el lideratge de municipi. És una persona afable, empàtica i propera, i no exerceix una capacitat de lideratge. I això fa que sigui un govern que segueixi el lideratge i un rumb clar. En el govern, hi ha la paradoxa que l’alcalde fa tres anys que hi és i el primer tinent d’alcalde, dotze. Qui controla la majoria dels temes és el primer tinent alcalde.
Què hauria de fer, doncs, l’alcalde, David Planas (CUP)?
Diré que el que faria jo. Celrà té reptes de futur i un alcalde s’hauria d’asseure amb un full i un plànol al davant de Celrà dels propers 25 anys. Un escenari plurianual. No només és governar un any, exigeix un rigor, una capacitat i una voluntat, i aquesta voluntat en aquest govern i aquest alcalde no hi és. Jo, el meu grup i molta gent que ens ha donat suport no veiem que hi hagi aquest lideratge.
Per què el pressupost aprovat és el pressupost de la paràlisi, tal com l’ha qualificat?
Perquè considerem que els reptes de Celrà exigeixen un pressupost al darrere. Les promeses de govern han d’anar acompanyades de finançament. Ells treuen pit que són continuistes i no és bo. S’han de fer canvis.
Què veu millorable?
Em sembla una cosa importantíssima. En el pressupost, no hi ha cap partida per a habitatge públic. El mercat ultratensiona. No hi ha oferta de lloguer i el mercat té els preus supertensionats. Els joves han d’anar a pisos a Girona o altres pobles de la llera del Ter. Això és un drama i és una de les mesures que haurien d’engegar.
Ha criticat la reforma de la plaça del Mercat, a la qual es destinaran gairebé uns 350.000 euros, un terç del total de les inversions, ha dit.
La gent de Celrà està preocupada per la plaça del Mercat, no? Que visqui a Celrà, no li importa, li importa l’habitatge i que els seus fills puguin viure al poble. No tenen il·lusió ni ganes i tapen forats. La plaça del Mercat no sabem per què és tan important, ho demana un grup important de gent i els va bé perquè els volen. Una altra partida, de gairebé 200.000 euros, de projectes tècnics, és per fer un pla urbanístic de Celrà, que és de l’any 1999, i això està caducat. I fins que Junts i ERC no han dit que era prioritari ells no s’han mogut. El més calent és a l’aigüera, i no han fet cap passa. Les inversions a Celrà exigeixen que estiguin fetes amb un llarg termini i no ho veig així. També hi ha una partida de 50.000 euros per invertir a fer armaris del porta a porta. A la prova pilot, un armari va costar 10.000 euros i s’ha hagut de reparar perquè s’ha fet malbé. No hi ha una visió estratègica i, a partir d’això, unes inversions.
No funciona bé el porta a porta, segons el seu parer? Havia dit que calia fer una “revisió exhaustiva del contracte de neteja i recollida de residus”.
El porta a porta a Celrà va ser un dels pioners. Va ser una cosa bona i és bo que es continuï així, amb sensibilitat en emergència climàtica. El problema és que, malgrat el sistema, quan apliques una política pública, hi ha d’haver un mecanisme de revisió. Deu anys després, s’havia de fer una revisió, ens hem d’asseure amb experts, per veure com millorar en la recollida, en l’impacte, quines freqüències.
Què canviaria, doncs?
No soc expert en tot, vam anar a parlar amb una consultora independent i ens va parlar de tots els pobles del Gironès que fa menys que Celrà que fan el porta a porta. El lideratge és envoltar-se d’experts per millorar el model. La proposta dels armaris tancats ens sembla bé. La vam fer a principis d’any [del 2023] i ells, en precampanya, a l’abril, van fer la prova pilot.
Alguna cosa més a afegir?
Jaume Bossacoma [1991-2000] va ser l’alcalde que va dibuixar el Celrà d’avui i Francesc Camps [2000-2011] va ser el que va engegar una sèrie de serveis basant-se en l’estratègia d’anar fent créixer el municipi. Després han vingut ells [la CUP i dos anys ERC]. Ara falta un equip municipal que faci aquest exercici de veure quins equipaments i quins serveis necessitarem. Segurament seran coses que faran els que vindran després. Però si et poses en política és perquè estimes el poble i vols fer canvis. Cal plantejar-se com ha de ser el municipi. Hi ha molts joves que han d’independitzar-se i han de marxar. Celrà ha de créixer perquè la gent no hagi de marxar del poble. Cal fer un nou pla urbanístic amb previsió d’habitatge públic i reorganitzar la despesa i revisar els diners que no cal gastar-se. Sí que hi ha calés, però s’ha de fer amb consens municipal i que la despesa sigui estratègica. Això és més important que una reforma de la plaça del Mercat que no la demana ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia