política
El ple aprova incrementar el preu de les zones blava i verda
El ple d’aquest abril a Girona ha aprovat incrementar el preu de les zones blava i verda que hi ha a la ciutat. Segons informa l’Acn, la regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, ha explicat que la tarifa no es tocava des del 2021 i que la proposta se situa “molt per sota del valor de referència del mercat”.
En concret, en el cas de la zona blava, l’increment serà de 10 cèntims per hora (passant als 1,20 euros). I pel que fa a la zona verda, l’augment es fixarà en 5 cèntims/dia o bé 1,70 euros/setmana. “És un increment petit”, ha dit la regidora. L’oposició, però, no li ha comprat el discurs i la proposta ha tirat endavant amb els vots a favor de l’equip de govern. El PP i Vox s’hi han oposat i els socialistes s’han abstingut, considerant que “no hauria costat massa fer un favor a la ciutadania i estalviar-li aquests cèntims”.
Per altra banda, durant el ple municipal hi ha hagut una enganxada entre l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i la portaveu del PSC, Sílvia Paneque pels 2,38 milions d’euros de romanent del 2023 que no s’han gastat. Els socialistes han retret al govern que aquests diners no tinguin cap partida assignada i l’han instat a concretar amb què se’ls volen gastar. “Són diners que han sobrat i que no tenen cap partida assignada”, ha lamentat Bea Esporrin, dient que l’execució del pressupost “no ha millorat gaire” amb el nou govern de Guanyem, JxCat i ERC. “Voldríem saber a què es pensen destinar aquests diners”, s’ha demanat Esporrin.
La regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, ha defensat que “des del primer moment” l’equip de govern “ha millorat l’execució pressupostària”. “Anem pel bon camí”, ha subratllat Aliu, posant com a exemple que al 2022 el romanent de tresoreria va ser d’uns 6 milions d’euros, i que ara aquesta xifra s’ha reduït fins als 2.377.550,03 euros.
Aquí l’alcalde ha pres la paraula per etzibar als socialistes que, precisament, encara no saben amb què podran gastar el romanent perquè “som a 15 d’abril i el govern espanyol encara no ens ho ha dit”. Salellas ha lamentat que a aquestes alçades la Moncloa no hagi concretat si els diners s’hauran de destinar íntegrament a reduir deute o no (a finals d’any, el de Girona era de 48,5 milions d’euros). “Si parlem de suport als municipis i a les polítiques públiques, facin que el govern espanyol ens ho digui”, ha dit.
La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, li ha retret que “allò ideal és executar allò amb què un s’ha compromès”, en referència al pressupost del 2023. I com a resposta, l’alcalde li ha rebatut que això es farà i ha insistit en què cal que el govern espanyol mogui fitxa i indiqui quin destí es poden donar a aquests 2,38 milions de romanent.
A l’inici del ple, la nova regidora del PSC Safiata Balde ha pres possessió del càrrec. Substitueix Pere Parramon, que va deixar l’acta després de ser nomenat nou subdelegat de l’Estat a Girona.
Pou als Salesians
D’altra banda, per afrontar la sequera, l’Ajuntament de Girona -a través de l’empresa CATSA- estudia recuperar un pou a la zona dels Salesians. La previsió és que se’n puguin extreure 100 litres per segon, que s’injectarien a la xarxa o bé es bombarien fins al dipòsit de Montjuïc.
Sílvia Paneque ha volgut saber si el consistori optarà a subvencions per obrir el pou i, precisament, ha lamentat que el consistori no s’hagi presentat a una convocatòria recent de l’ACA per millorar la xarxa d’abastament d’aigua en baixa a la ciutat. L’alcalde li ha respost que s’està fent “un estudi tècnic” per veure si és viable obrir el pou als Salesians i que, si es pot, la intenció és demanar ajudes (com també es va fer amb els nous pous del Sitjar).
Per la seva banda, el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, ha explicat que les ajudes per millorar la xarxa d’abastament “eren més adequades per a municipis com Salt o Sarrià de Ter”, que no pas per a una ciutat com Girona. Cot sí que ha precisat, però, que Sarrià ha obtingut una d’aquestes subvencions per millorar la xarxa i que, de fet, “de manera indirecta” això també els beneficia (perquè CATSA gestiona l’aigua als tres municipis).
79 sentències fermes
El ple d’aquest abril també ha donat compte d’una nova bateria de sentències -en concret, onze- que donen la raó a treballadors municipals. Són reclamacions que s’han interposat als jutjats per les desigualtats salarials (reclamant que se’ls paguin amb efectes retroactius).
El tinent d’alcaldia de Gestió de Recursos, Sergi Font, ha explicat que amb aquestes ja hi ha 79 sentències fermes que estimen les demandes presentades contra l’Ajuntament. Font, però, també ha subratllat que “gràcies a les negociacions” que ha engegat l’equip de govern amb els advocats de la plantilla, de les 65 reclamacions judicials que hi ha pendents -en global, se’n van interposar 144- ja s’han suspès 20 vistes i la resta també acabaran decaient.
I aquí, Font ha anunciat que en breu el govern preveu assolir un pacte amb la plantilla. “En propers dies i plens portarem un acord transaccional a l’Ajuntament per solventar les retribucions corresponents a la retroactivitat de les desigualtats”, ha dit el tinent d’alcaldia.
Protesta
Abans de començar la sessió, veïns de Montilivi han fet una nova protesta contra l’acord entre l’Ajuntament de Girona i la Diputació per la permuta d’uns terrenys al barri (on s’hi aixecarà un edifici d’oficines). Els veïns han desplegat una pancarta on es llegia ’Salellas hi ets a temps. Zona verda ja!’ i han llegit un manifest lamentat que no hi ha “voluntat de diàleg” per part de l’alcalde.
El text subratlla que l’edifici suposarà “una greu pèrdua patrimonial” per al barri i lamenta que, cedint la zona verda, “es fa servir el benestar dels veïns com a moneda de canvi en una operació politico-urbanística opaca”. Per últim, el manifest insta l’equip de govern a oferir “noves parcel·les” a la Diputació de Girona i a obrir “un diàleg amb voluntat real d’arribar a un acord”.
Al final del ple, l'alcalde ha pres la paraula per subratllar que sí que hi ha hagut diàleg amb els veïns i que, precisament, s'han fet arribar propostes a la Diputació sobre parcel·les alternatives. Salellas, però, també ha volgut deixar clar que no es té massa marge.
