Les músiques en els mítings no estan triades a l’atzar. Els socialistes escalfen motors amb Que merezca la pena, de Siloé. Com si apel·lessin al fet que, si es produeix una nova victòria socialista, aquesta vegada sí que serveixi per governar. Tot seguit els protagonistes entren a escena amb It’s time, d’Imagine Dragons. Reforçant el missatge principal que difonen en aquesta campanya: ara és l’hora d’un canvi, després de 10 anys de governs independentistes. Lírica amb tota la intencionalitat del món que ahir també va ser present en el míting de Girona, amb tres protagonistes: la cap de cartell gironina, Sílvia Paneque; el candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, i l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que ja ha desembarcat tres vegades Catalunya en aquesta campanya.

Ahir no era un dia qualsevol per a Illa. Complia 58 anys. I no va faltar un vídeo de felicitació i l’ovació del públic que omplia la sala de cambra de l’Auditori. Però, malgrat ser un dia especial, el socialista va demostrar que és un home de costums. I hores abans va visitar les instal·lacions del GeieG, entitat esportiva i cultural de la ciutat, per després fer uns 10 quilòmetres corrent, amb alguns periodistes. Després, bany de masses en un acte que va deixar desenes de persones sense poder entrar a la sala principal.

En la seva intervenció, Paneque va recordar els dies difícils en què, després de guanyar les eleccions municipals a Girona, un pacte entre Guanyem, Junts i ERC la va enviar de nou a l’oposició. “Hem caigut, ens hem aixecat i tornarem a vèncer”, va manifestar perquè, segons va dir, el PSC “és el partit que més s’assembla al país”.

Per la seva part, Zapatero va definir Illa com l’home de la serenitat i la tranquil·litat “que liderarà Catalunya i estabilitzarà Espanya”. L’expresident espanyol va carregar contra el PP per la seva estratègia “de radicalitat i confrontació màxima” en contraposició a la tàctica socialista “que no és d’imposició, sinó de persuasió”.

Finalment, Illa es va presentar com a representant de “la credibilitat, l’estabilitat i la viabilitat amb realisme”. I va afirmar que no busca cap carambola, agafant el guant dels periodistes que ahir li van regalar un joc de petanca, amb els noms de tots els partits a cadascuna de les boles. “Hem de tenir la força per guanyar.” Encadenant amb la cançó que va posar punt final al míting: Things can only get better, de D:ream. Les coses només poden anar a millor, diu la lletra. La resposta, la nit del 12-M. O no.