Política

Birmània

Escac a la junta birmana

Les guerrilles de les minories ètniques i els prodemòcrates aposten per establir un govern federal

Tres anys després del cop del 2021, que va derrocar San Suu Kyi, els militars de Myanmar viuen les hores més baixes

Les guerrilles han començat a treballar plegades i, ara, fustiguen els soldats de la junta

La junta militar que manté Birmània sota un ferri control des del cop de l’1 de febrer del 2021 afronta el seu moment més crític en tres anys després que l’exèrcit se senti acorralat per una ofensiva iniciada a l’octubre per un grup de guerrilles de les diferents ètnies del país i per l’oposició, que aposten per una democratització i una organització federal. Tot i que les forces armades del país que donen suport als colpistes ostenten una superioritat indiscutible en mitjans aeris i terrestres, la desmotivació, la mala preparació i l’equipament miserable dels soldats comencen a provocar desercions importants entre els soldats rasos i dimissions en l’estructura de comandament.

La inesperada expansió de l’operació 1027 –anomenada així pel seu inici, el 27 d’octubre, a l’estat septentrional de Shan, fronterer amb la Xina– ha estat liderada per l’Aliança de la Germandat, formada per tres guerrilles influents. En aquest estat de Shan, han recuperat el control d’una àmplia zona perduda fa quinze anys i han derrotat diversos milers de soldats, que han entregat les armes. A aquesta ofensiva s’han unit les Forces per a la Defensa del Poble (PDF, per les sigles en anglès) i diverses milícies, abastant gairebé la totalitat del país.

A la regió occidental d’Arakan, s’ha consolidat el control estratègic de la ciutat clau de Paletwa, així com de les xarxes vials i fluvials circumdants. Actualment, els rebels tenen sota control tots els punts de trànsit per carretera i marítims que connecten aquesta província amb l’Índia i Bangla Desh, ubicats a poca distància. Analistes experts a Birmània asseguren que, des que les guerrilles de les diferents ètnies han començat a treballar braç a braç, han passat de resistir els atacs dels militars de la junta a fustigar-los amb una ofensiva de resultats tangibles i que obren l’esperança d’una derrota dels partidaris del cop.

En l’aniversari del cop, el prodemocràtic Govern d’Unitat Nacional (NUG), que es declara la veu legítima del país, va apostar inequívocament per derrocar el règim militar birmà i avançar cap a una nova unió democràtica i federal. Mitjançant un comunicat conjunt amb diverses guerrilles ètniques en resistència contra les forces militars, el NUG no només va reiterar el seu compromís de “derrotar la dictadura militar i establir una democràcia federal”, sinó que, a més, va estendre una oferta de “negociació” a la junta, condicionada a la seva dissolució.

Amb l’objectiu d’assolir els seus objectius, el NUG ha delineat per primera vegada un full ruta clar compost per uns punts fonamentals: la desvinculació de les forces armades de la política, la subjecció dels militars a un govern civil democràticament elegit, la redacció d’una nova Constitució i l’establiment d’un Estat federal. A més, s’hi inclou un darrer punt crucial: la implementació d’un mecanisme de justícia de transició. En altres paraules, el NUG busca no només guarir les divisions en la societat birmana, sinó també identificar els responsables i emprendre accions reparadores per, segons diuen, “orientar el país cap al camí correcte i garantir un futur pròsper”.

Tot i que el NUG és conscient que les possibilitats que la junta, liderada pel general Min Aung Hlaing, abandoni el poder són escasses, aquest full de ruta ha estat acollit per molts ciutadans amb optimisme i com un estímul. Experts i analistes de la regió coincideixen que la junta té les hores comptades, encara que ningú no s’atreveix a posar-hi una data. Mentrestant, els militars segueixen la seva política de repressió, encara que, de tant en tant, es dediquin a alliberar presos, com va passar el mes de gener passat, quan es van alliberar 9.766 detinguts, incloent-hi estrangers, en una amnistia massiva en el dia nacional del país.

Un dels col·lectius que més està patint la repressió per part de la junta són els periodistes: des de l’alçament militar, 4 reporters han estat executats i més de 150 professionals dels mitjans han estat empresonats i s’enfronten a penes cada cop més severes. L’organització internacional Reporters Sense Fronteres (RSF) va fer una petició a la comunitat internacional per augmentar la pressió sobre el règim i assolir l’alliberament dels periodistes detinguts.

La junta ha implementat tribunals carceraris i ha condemnat periodistes per càrrecs com ara “terrorisme” i “espionatge”. Les sentències s’han tornat més dures, incloent-ne una de cadena perpètua per a la documentalista Shin Daewe, el gener passat. Uns mesos abans, el setembre del 2023, el fotoperiodista Sai Zaw Thaike ja havia estat condemnat a vint anys de presó amb treballs forçats, per presumptes càrrecs de “desinformació” i “sedició”. Segons l’organització, Birmània ocupa el lloc 173 en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa i és una de les presons més grans del món de periodistes, només superada per la Xina.

4
reporters
han estat executats i més de 150 periodistes, empresonats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

El president iranià, desaparegut després d'haver patit un accident d'helicòpter

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
ÀSIA

Surten de l'Afganistan els dos turistes espanyols il·lesos en l’atac

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona
GUERRA A GAZA

L’esquerda interna s’eixampla dins del gabinet de guerra israelià

BARCELONA
GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA