Política

Mèxic albira una presidenta

Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez es disputen el títol de primera dona cap d’estat de la història del país

La successora triada per Andrés Manuel López Obrador arrasa en els sondejos dels comicis del 2 de juny

La candidata guanyadora tindrà molts reptes al davant; en especial, la seguretat i els problemes migratoris

L’hipotètic retorn de Trump a la Casa Blanca complicaria a Mèxic el dossier sobre migració

Mèxic, conegut no fa gaire com a epicentre del masclisme a Llatinoamèrica, és a punt d’elegir una presidenta. Les dues candidates capdavanteres en les enquestes de les eleccions del 2 de juny són dones. La guanyadora presidirà una nació de 130 milions d’habitants plena de potencial, però profundament atribolada i que sembla que mai no acaba d’arrancar pels seus continus problemes amb la seguretat, el tràfic de drogues i la corrupció.

Els comicis arriben després del sexenni d’Andrés Manuel López Obrador, conegut també com a AMLO, un líder atípic que no ha deixat ningú indiferent pel seu estil poc convencional, caracteritzat per feixugues rodes de premsa diàries a les set del matí per dirigir-se a la població i marcar l’agenda del dia. Tot i les diferents polèmiques durant el seu mandat, gaudeix d’una gran popularitat. Ha desafiat les elits tradicionals del país, ha augmentat els beneficis socials i s’ha convertit en un populista d’èxit, tot i que ha pres mesures per minar les institucions democràtiques del país. La Constitució li prohibeix ara buscar un segon mandat, però ha designat una successora. Ha triat una de les persones més properes a ell, Claudia Sheinbaum, que fins l’any passat era l’alcaldessa de Ciutat de Mèxic. El seu relleu serà, doncs, amb tota probabilitat, una dona. Xóchitl Gálvez, de la coalició Força i Cor per a Mèxic, es disputarà la presidència amb Sheinbaum per aconseguir un títol històric: el de primera dona presidenta de la història del país.

Amb una clara diferència sobre la resta d’aspirants, i segons les últimes enquestes amb més del 60% de suport, Sheinbaum encapçala la llista com a candidata de l’aliança entre el partit Morena, el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM). Coneguda pel seu paper com a fundadora de Morena, Sheinbaum s’ha posicionat com una figura clau en el moviment polític actual. L’any 2000, durant el govern de López Obrador a Ciutat de Mèxic, Sheinbaum va treballar com a funcionària pública i va exercir les tasques com a secretària de Medi Ambient. Des de llavors, la relació entre Sheinbaum i López Obrador ha estat estreta, tant que, com la seva successora a la capital, ha decidit continuar i reafirmar els programes i projectes de López Obrador pel que fa a política social. Ara, Sheinbaum aposta pel bon moment polític que viu el partit de la mà de López Obrador i assenyala que Mèxic està preparat per tenir una dona al capdavant de la presidència.

“Queda enrere el temps que a les dones els deien «calladeta et veus més bonica». Queda enrere el temps del Mèxic que deien que era masclista. No, nosaltres no volem discriminacions de cap mena. És temps de les dones transformadores i humanistes”, va pronunciar en un míting a Puebla, a menys de dues hores de la capital. En aquella trobada amb seguidors, Sheinbaum va dir que les dones poden ser “enginyeres, bomberes, policies, diputades, senadores, i després de 200 anys de la República hi haurà una dona presidenta i continuarà la transformació de Mèxic”. La seva vida acredita aquesta afirmació. Sheinbaum, neta d’immigrants jueus de Lituània i Bulgària, té un doctorat en enginyeria energètica i ha publicat desenes d’articles acadèmics sobre temes relacionats amb la conservació d’energia i el desenvolupament sostenible. Des dels seus dies d’estudi universitari, ha estat activa en causes d’esquerra, fet que la posiciona com una possible presidenta reflexiva i conscient del medi ambient.

D’altra banda, la senadora Xóchitl Gálvez, enginyera en computació i empresària, és la cara visible de la coalició Força i Cor per a Mèxic, que integren el Partit Acció Nacional (PAN), el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD). Gálvez es presenta com “la dona més valenta per enfrontar la delinqüència”, segons afirma a les xarxes socials, i destaca per ser una defensora de les llibertats, el respecte institucional i la valentia per combatre el crim organitzat. La seva candidatura representa una alternativa compromesa amb la seguretat ciutadana, proposa estratègies per modernitzar les forces de seguretat mexicanes i garantir que protegeixin la població mentre els delinqüents són portats a la justícia.

Gálvez, de mare mestissa i pare indígena, va iniciar la seva trajectòria empresarial el 1992, quan va fundar la consultoria High Tech Services, una companyia pionera al seu país en el desenvolupament de projectes innovadors en àrees com ara edificis intel·ligents, eficiència energètica, automatització de processos i telecomunicacions. Aquesta extensa experiència l’ha convertida en la candidata coneguda com a “pronegocis”, i ha captat el suport del sector empresarial en aquesta contesa electoral.

Alberto Aguilar, analista d’inversions a Mèxic, considera que un perfil com el de Gálvez seria més adequat per a la indústria asteca, que ha experimentat clarobscurs durant el govern d’AMLO: el producte intern brut (PIB) va caure un 8,5% el 2020 a causa de la pandèmia, però des d’aleshores ha començat a recuperar-se, mentre que els salaris han crescut per sobre de la inflació. “L’històric sector informal que representa una part important de l’economia limita la productivitat i el creixement del país. Una líder com Gálvez podria posar ordre en una indústria que ha estat massa desorganitzada els últims sis anys”, va afirmar. En tercer lloc en les enquestes hi ha un home: Jorge Álvarez Máynez, candidat emergit com a líder del Moviment Ciutadà (MC) després de ser inicialment designat per dirigir la campanya de Samuel García a la presidència. A pesar dels canvis de rumb que han caracteritzat la carrera presidencial del MC el 2024, Álvarez Máynez, de 38 anys, es presenta com la veu de la joventut davant el que el partit defineix com “vella política.”

Molts observadors consideren que Morena i el seu popular president són una força política aparentment imparable. Segons el Consell de les Amèriques, l’índex d’aprovació de López Obrador se situa en el 66%, molt per sobre del 23% del seu predecessor del PRI, Enrique Peña Nieto, en aquest punt de les respectives presidències.

Tot i invertir considerablement en obres públiques per assegurar el suport del seu electorat, López Obrador ha rebutjat el sector privat i ha consolidat el poder sobre moltes de les institucions del país. L’economia mexicana ha crescut lentament durant el seu mandat. També ha baixat la pobresa, però un terç dels mexicans hi continuen instal·lats i la incidència de la pobresa extrema no ha canviat.

I, potser de manera més irreversible, la democràcia de Mèxic també ha retrocedit. Durant el mandat de López Obrador, la Unitat d’Intel·ligència de l’Economista, un grup d’estudi de polítiques públiques mexicà, ha rebaixat Mèxic d’una “democràcia imperfecta” a un “règim híbrid”. Les últimes accions “antidemocràtiques”, segons aquest estudi, inclouen un intent de reduir el finançament de l’Institut Nacional Electoral, organisme encarregat de les eleccions, en una reforma que “reduiria la independència de l’agència”. Els canvis proposats van provocar protestes massives, però no van minvar la popularitat d’AMLO. El Tribunal Suprem de Mèxic va anul·lar, finalment, part de la llei, apaivagant així alguns temors que podrien haver afectat la votació.

El president sortint també ha intentat reescriure les regles de la política de seguretat. La violència continua sent un problema persistent. Els presidents mexicans han zigzaguejat a l’hora d’afrontar l’amenaça dels càrtels de la droga. En algunes ocasions, reprimint; d’altres, fent acords i cooperant. Però res ha dut els càrtels a frenar la violència, part del seu model de negoci. Serveixen el mercat dels EUA, d’on obtenen la majoria de les armes, però alguns a Washington culpen Mèxic del flagell de les drogues als carrers nord-americans.

Potser encara més emocional, i més políticament potent, és el repte de la migració. El pròxim president haurà de decidir fins a quin punt cooperar amb els EUA en projectes per evitar que els migrants s’acostin a la frontera comuna. Serà un repte en qualsevol circumstància; explosiu si Trump, amb un discurs que frega la xenofòbia, torna a la Casa Blanca i fa demandes amenaçadores a Mèxic.

Poques setmanes abans dels comicis, Sheinbaum és a punt de proclamar-se en un símbol per a Mèxic, Amèrica Llatina i el món. La feina que probablement l’ocuparà els pròxims 6 anys, però, és d’una magnitud enorme.

60
per cent
de suport té, en totes les enquestes, Claudia Sheinbaum, candidata de l’aliança entre el partit Morena, el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM).
23
assassinats
per cada 100.000 habitants, tres vegades més que als EUA, és la taxa anual d’homicidis de Mèxic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

El president iranià, desaparegut després d'haver patit un accident d'helicòpter

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
ÀSIA

Surten de l'Afganistan els dos turistes espanyols il·lesos en l’atac

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona
GUERRA A GAZA

L’esquerda interna s’eixampla dins del gabinet de guerra israelià

BARCELONA
GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA