Política

Héctor Sánchez Margalef

Investigador del Cidob

“Ha faltat autocrítica envers l’ascens de la dreta radical”

“Els partits tradicionals fa molt temps que n’haurien d’haver fet, però en l’actual context de polarització es veu com un acte de debilitat”

“Per aprofundir més en la integració europea, es necessita un consens entre els països que ara mateix no existeix”

Segurament, veurem com es rebaixa l’ambició climàtica durant aquesta legislatura

Les eleccions europees han sotraguejat França i Alemanya, pilars fonamentals de la UE, i han sembrat dubtes sobre els efectes que tindrà l’augment de la presència de l’extrema dreta al Parlament d’Estrasburg.

Quina valoració fa de les eleccions? Què ha passat?
Tenim dos titulars, que no s’exclouen: pugen les forces de dreta radical, i els partits motors de la construcció europea –cristianodemòcrates, socialdemòcrates i liberals– més els Verds aguanten, sumen una mica més del 60% dels vots. La qüestió és saber quant més es pot ampliar aquest centre polític que ha anat incloent cada cop més partits abans que ens adonem que les visions sobre Europa – la del PPE i la dels Verds, per exemple– són molt diferents entre si.
Quina lectura preval dels resultats: la més catastrofista –onada ultra– o la més pragmàtica –hem salvat la majoria–?
Totes dues es complementen. El marge que tenen els partits tradicionals per oferir una alternativa als de dreta radical encara existeix, però cada vegada s’anirà fent més petit. Mentre hi hagi possibilitats, soc optimista, però és veritat que cada vegada hi ha menys marge. A més, després d’aquestes eleccions, als líders de partits que tinguin representació al Consell [els estats] i que tinguin a casa un partit rival que els colli a l’hora de cedir competències a la UE o d’avançar en la construcció europea, els serà més difícil donar llum verd al Consell.
I això en què es traduirà?
És bastant probable que, durant aquesta legislatura, la construcció europea s’encalli i s’alenteixi. I que les forces tradicionals anomenades proeuropees tinguin menys possibilitats de presentar una alternativa per a Europa.
De quina manera pot afectar el Pacte Verd un Parlament Europeu més escorat a la dreta?
El Pacte Verd i el seu rebuig per part de la dreta radical ha estat un dels temes transversals de la campanya. La mateixa Von der Leyen, que el tenia com una bandera del seu mandat, se n’havia desmarcat.
Es devaluarà el Pacte Verd?
Si Von der Leyen volgués, el podria mantenir vigent. Però és el que comentàvem abans: veurem quins partits i quins líders que s’asseuen al Consell Europeu tenen o no incentius per continuar en aquesta direcció. Segurament, en aquesta legislatura veurem una aturada i es rebaixarà una mica l’ambició climàtica. De fet, el Partit Popular Europeu ja se’n va començar a desmarcar rebutjant la llei de restauració de la naturalesa en la legislatura passada. Però també és veritat que tot això s’ha de negociar en clau de Consell i que els socialistes hi poden posar les seves condicions.
El reforçament ultra farà que s’endureixi encara més la política d’immigració i asil de la UE?
Ja hi ha països que han dit que no compliran el pacte de migració i asil aprovat aquesta legislatura o que en demanaran directament opt-outs [clàusula d’exempció]. Si veiem alguna cosa en la nova legislatura referent a la política de migració i asil, és que encara es voldrà fer més restrictiva. Fins i tot partits socialdemòcrates han comprat el discurs de la dreta radical i, a vegades, les seves mesures.
I respecte a la guerra a Ucraïna, pot canviar la posició europea?
No ho crec, perquè en principi Giorgia Meloni, que és qui ara portarà la veu cantant dins del seu grup, és pro Ucraïna i pro OTAN, i Identitat i Democràcia no compta per a aquests temes. Però és veritat que això pot canviar si Trump és l’elegit als EUA.
I els plans per a l’ampliació de la UE als Balcans i a Ucraïna?
La data que s’ha fixat per a l’ampliació, el 2030, és simbòlica; per tant, d’aquí a llavors, ja ho veurem. Però sí que els partits de dreta radical són, en principi, contraris a l’ampliació, bàsicament per un tema de diners i d’immigrants: és costosa i creuen que pot derivar en moviments migratoris d’aquests països que entren cap al nord i el centre d’Europa. No crec que es facin passos enrere en aquest terreny, però segur que no se’n fan cap endavant.
Hi ha risc de reversió de drets?
En principi no, perquè el Tribunal de Justícia de la UE els hauria de garantir. Tot i que el que hem vist fins ara és que, mentre els partits de dreta radical es comportin a Brussel·les, hi mantinguin un cert consens, a escala nacional poden fer i desfer més o menys el que vulguin.
Els partits tradicionals no haurien de fer autocrítica i pensar per què creix la ultradreta?
Fa molt temps que n’haurien d’haver fet. Però, en un escenari de polarització tan gran com l’actual, l’autocrítica no es veu com una cosa positiva, sinó com un acte de debilitat amb què atacar el rival.
El projecte d’integració europea està bloquejat?
Relativament. Si mirem la legislatura passada, els passos endavant han estat gegants, d’una escala que potser no vèiem des de l’euro: les vacunes, els fons Next Generation, la resposta a la guerra a Ucraïna... S’hauria pogut fer més, segur, però venint d’on veníem s’ha fet bastant. El problema és que es necessita més i per aconseguir-ho cal un consens entre els països que ara mateix no existeix.
Què ho frena?
Es vol que els Next Generation siguin una cosa d’un sol cop, perquè és una resposta a una crisi molt excepcional, com la pandèmia. Però el cert és que necessitaríem que aquest instrument fos permanent i s’allargués, perquè necessites moltíssimes inversions per fer front als grans reptes que viu la UE com a entitat política. El problema és que hi ha països i partits que no entenen que no va ser qüestió d’una crisi excepcional, sinó que vivim en una permacrisi que necessita una resposta permanent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Xoc total del fiscal general i els fiscals del procés

madrid
guerra a gaza

Els EUA sancionen al grup israelià Tzav 9 per bloquejar l’ajuda humanitària

barcelona
estat francès

La justícia anul·la l’expulsió de Ciotti i el manté com a líder dels conservadors

barcelona
Cimera del Grup dels Set

El G7 exigeix a la Xina i l’Iran que no donin suport a Rússia contra Ucraïna

Barcelona
guerra a europa

Els EUA rebutgen el pla d’alto el foc de Putin a canvi de territori a Ucraïna

barcelona
Regne Unit

Caterina de Gal·les reapareixerà en públic dissabte a l’aniversari del rei

Barcelona
guerra a europa

L’OTAN supervisarà l’ajuda i la formació militar per a Ucraïna

barcelona
guerra a europa

Zelenski arriba a Suïssa per a la Cimera de la Pau impulsada per Kíiv

barcelona
àfrica

Històric acord per a un govern d’unitat nacional a Sud-àfrica

barcelona