Política

Marta Vilaret

Cap de l’oposició (ERC)

“Cal insistir en l’execució dels projectes, que és un nyap”

“A vegades s’opta per actuacions més barates per poder-ne fer més. I és clar que el control de les obres no és com cal”

“Falta inversió en equipaments, nous equipaments. Falta un centre cultural que prometen a cada campanya electoral”

Per a aquest últim pressupost pràcticament ni s’ha escenificat el diàleg, ja tenien la majoria

Durant la conversa parlem sobre el pressupost del 2025 i altres temes, com per exemple les dificultats d’ERC perquè se l’escoltin al govern municipal, segons explica Vilaret. I també sobre la necessitat d’invertir en l’espai públic.

Han pogut fer aportacions al pressupost del 2025?
La diferència fonamental en el pressupost de 2025 té a veure amb el fet que la tardor passada Mollet en Comú Podem va entrar al govern del PSC. És cert que nosaltres no hem estat mai una crossa i sempre han trobat maneres més barates de negociar pressupostos, amb altres regidors de l’oposició, amb partits més minoritaris. Dit això, sí que es mantenia una certa formalitat de negociació. Per a aquest últim pressupost pràcticament ni s’ha escenificat el diàleg, perquè ja tenien la majoria. No era necessari fer més pactes.
En quin sentit haurien anat les seves aportacions?
Els pressupostos municipals són un cas una mica diferent dels pressupostos de la Generalitat. Primer, hi ha una gran part compromesa, de capítol 1. En segon lloc, el que acordes per a un pressupost, i més si estàs a l’oposició, no tens gaire manera de controlar si s’executa. Diguem-ho així: en un pressupost hi ha partides amb una mena de calaix amb uns suposats diners i després, durant l’any, això normalment canvia com de la nit al dia.
Per tant?
Per tant, un pacte pressupostari és més aviat un pacte polític, perquè necessiten els teus vots, i tu poses uns condicionants polítics. És més això que no que puguis dir que en una partida determinada hi posaries 1.000 euros més.
Però es pot posar l’accent en un àmbit o un altre.
Hi ha hagut uns anys de problemes pressupostaris evidents que sempre havien negat, però ara que va millor sí que ho reconeixen. El cas és que hi ha hagut molts anys de falta d’inversió, sobretot en manteniment de l’espai públic i en els equipaments, que estan en una situació bastant deplorable. Aquesta és la queixa principal de la ciutadania. En realitat és la queixa dels veïns a tot arreu, però si passeges per Mollet és cert que està bastant deixat. I és força generalitzat. Aquest any el capítol d’inversions ho contempla i també es va tenir en compte en els anteriors pressupostos. A la pandèmia hi va haver estalvi pressupostari, això va permetre una certa recuperació i hi ha un pressupost d’inversions. No es tracta tant d’això, el que falta és inversió en equipaments, en nous equipaments. Falta una segona biblioteca i un centre cultural que prometen a cada campanya electoral i que no s’acaba fent. I sobretot cal insistir en l’execució dels projectes, que és un nyap.
Nyap?
Moltes de les obres que es fan al carrer s’allarguen molt; per exemple, a l’entorn de l’església, on és veritat que es van trobar unes restes arqueològiques, però d’altres municipis també en troben, de restes, i les obres no duren dos anys. Nyap, per exemple, que carrers que s’han acabat ara, recentment, es veuen de mala qualitat. Soc enginyera d’obres, per tant... em preocupa. Pots pensar que en tot això que explico hi ha subjectivitat, però mirem el cas de les obres del pavelló d’hoquei. Es van dividir en dues fases, la primera es va acabar fa dos anys, per les eleccions, i ara han de canviar tot el paviment.
Per què passa?
Hi ha un cúmul de factors. A vegades s’opta per fer actuacions més barates per poder-ne fer més. Alhora, és clar que el control de les obres per part de l’Ajuntament o de qui subcontractin no és com cal. A propòsit d’això hi ha un altre assumpte: el pla d’asfaltatge. Se’ns ha venut com una gran proposta quan els ajuntaments això ja ho tenen més o menys programat. Sí que és cert que l’asfalt està molt malament en molts punts, però cal refer carrers, no només asfaltar. La majoria de voreres, per exemple, no compleixen els amples d’accessibilitat, ni de broma. A més, amb el canvi climàtic el que cal és replantejar també l’espai públic en el sentit de posar verd en lloc de ciment, posar ombra. Ho hem d’anar canviant, en molts barris.
L’economia s’està refent?
S’ha fet un esforç per augmentar el pressupost, i comença a ser normal, però hem estat molts anys amb uns números per sota del que ens tocaria com a ciutat. Queda molt per recuperar i plantegem que es fa difícil recuperar-se de tota la falta de manteniment d’aquests últims anys veient els bunyols que hi ha en les actuacions. Responsabilitat? És cert que abans de les eleccions de l’any 2023 hi va haver un canvi, teníem d’alcalde en Josep Monràs i va passar a ser la Mireia Dionisio. Sí que és nova, però nova com a alcaldessa, perquè com a regidora no és nova. Precisament va ser regidora d’Urbanisme. Per tant, alguna responsabilitat hi té, en l’estat de coses. Diuen que són nous, però no ho són.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]