Nosaltres en el nostre programa electoral ens vam comprometre a tornar la policia al nucli urbà, perquè actualment està en el polígon industrial on ni tan sols arriba el transport públic. Va sorgir l’oportunitat de comprar Can Cabotet a un molt bon preu. Un edifici abandonat des de fa més de 30 anys i, a més, un edifici modernista i peculiar perquè no s’hi pot fer qualsevol cosa, perquè té la qualificació d’equipament. Tot i això, malgrat que es tracta d’una casa modernista, a l’interior hi queda molt poqueta cosa i la remodelació i el condicionament que demana una comissaria no implicarà massa problemes com algú hagués pensat en un primer moment. Comparat amb altres exemples que hi ha al poble, com ara Ca l’Alfaro que va costar moltíssim en el seu moment, a Can Cabotet no serà difícil.

Parlar de terminis és arriscar-te a enganxar-te els dits. Ara mateix estem treballant en la redacció del projecte i l’objectiu és que aquest mateix any estigui enllestit, perquè a partir del 2026 es puguin començar les obres. Ens agradaria poder-la inaugurar abans d’acabar el mandat, però tampoc ens treu el son perquè tard o d’hora serà una realitat. Quan tinguen el projecte sabrem ben bé quin és el cost de les obres i trucarem a les portes que calgui.

Cert. Finalment Llavaneres tindrà un accés cap a Girona, i no només cap a Barcelona com fins ara. Que quedi clar que els enllaços estaran fora del nucli urbà. La Generalitat va publicar un estudi amb dues alternatives possibles i nosaltres ens vam reunir amb els veïns afectats per debatre quina era la millor. Una opció té un cost de 17 milions d’euros i l’altra puja a 24 milions. Nosaltres el que demanem a Territori és que faci un híbrid entre les dues propostes que permetrà alleugerir el trànsit intern, evitarà col·lapsar les zones residencials i reduirà la contaminació acústica. També demanem un vial per a vianants a la rotonda de l’avinguda de Sant Andreu o la reordenació dels accessos als habitatges propers al camí del Pla que s’hauria de complementar amb pantalles acústiques a les zones amb habitatges més properes als accessos. Finalment, vam traslladar als tècnics la possibilitat de minimitzar l’impacte ambiental i el cost de l’obra revisant algunes de les infraestructures que preveu el projecte. Enllaçant amb la pacificació de l’N-2 hi ha prevista una rotonda davant del Port Balís, la construcció d’un carril bici, voreres més amples i més zones enjardinades

El repte principal era aconseguir el màxim de reciclatge possible, per una banda, i el mínim rebuig possible. Crec que s’està complint amb tots dos. Hem aconseguit que pràcticament desapareguin totes les deixalles que hi havia al voltant de les zones de contenidors. Les dades de recollida son molt bones, perquè rondem el 80%. Però no son dades gratuïtes, sinó el resultat de molta feina al darrere, de fer pedagogia diària a la gent que arriba nova al municipi i que no coneix el sistema, de perseguir aquells que no ho fan bé. També volem fer proves pilot amb contenidors intel·ligents en zones amb una densitat de població prou important, perquè un dels punts negres és allà on hi ha comunitats que són molt grans i que és molt difícil identificar.

Era coneguda com a Cal Capità General, però és la casa de cultura Massorrà. Jo crec que ara haguéssim fet una altra anàlisi. En el mandat anterior i amb el govern anterior, darrera de la negociació hi havia un missatge explícit sobre de qui era la casa i a qui li treien. Avui miraríem primer què hi volem fer, quin cost té i quina viabilitat hi ha per fer l’operació. Tenim una casa que ens l’ha cedit per 75 anys i dins dels acords hi ha que s’hi ha de fer activitat i que ens hem de fer càrrec del manteniment. Actualment per poder fer activitat dins de la casa s’hi han de fer obres. Una actuació bàsica és adequar el sistema elèctric o condicionar-la perquè sigui accessible. Parlem d’entre 1,2 i 1,3 milions d’inversió, segons els tècnics. Per tant, és un cost prou important perquè ens ho pensem bé. Hi fem alguna activitat als jardins, però a l’interior no en podem fer perquè no està en condicions.

Jo crec que sí. Ara tenim una promoció d’Els Ametllers que s’està acabant, amb 43 habitatges i una altra que està també en camí i molt avançada a Can Rivière, que en tindrà 8. A més hem ofert a la Generalitat un solar al carrer Sant Antoni on fa molts anys, potser 25 i tot, es projectaven una trentena d’habitatges. Ara veurem quina és la demanda i quina és l’oferta real, perquè també hem de tenir en compte que ara la llei obliga que el 50 % de l’habitatge que es fa sigui protegit, i per tant hi ha altres espais al municipi que els han de desenvolupar els privats on també hi podrà haver pisos protegits. Anem pel bon camí.

Bé, nosaltres l’únic canvi que vam fer van ser els vestidors. Vam creure que aquest espais no havien d’anar sota el pavelló i els vam traslladar al costat. Tenim el projecte redactat, esperant que el Consell Català de l’Esport ens el validi. Aquest projecte, a més, inclou una pista esportiva que doni més oxigen al pavelló, que el tenim una mica saturat, i que anirà a la banda sud de l’equipament. Què més tenim previst? Un camp de futbol 7, el projecte del qual està redactat i també pendent al Consell Català de l’Esport i la urbanització del que és l’aparcament de la façana de la carretera. La Diputació ens ha concedit una subvenció de 500.000 euros d’una obra que es licita per 770.000. Finalment, tenim previst un circuit de bicicletes, que també ja ha sortit a licitació i també volem fer el mateix licitar amb el bar.

Sí, tenim una proposta que es va fer conjuntament amb la Diputació sobre un import que rondava els 12 o 14 milions d’euros. Com a Ajuntament és inassumible i no tenim la capacitat de generar tants diners. Per tant, calia una solució a la nostra mida, pensant en les possibilitats de l’edifici però que no fos una actuació que ens condicionés a fer-ho tot o a no fer-hi res i per això vaig demanar a l’equip tècnic que fes un projecte sensat. Vam decidir aprofitar alguns edificis que ja tenim fets i donar-hi una altra forma com a hotel d’entitats. Perquè tenim un gran teixit associatiu i no tenim espais habilitats, però pensant més en zones comunes i no tant en espais privats, com per exemple una sala de reunions compartida, que probablement seria més que suficient. I aquí sí que és cert que hi ha subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat i ara mateix s’està treballant en la redacció del projecte bàsic.

Bé, és un sector discontinu en el turó de Sant Sebastià i la Riera. Inicialment hi havia previst fer 45 parcel·les per a habitatges de 2.000 metres quadrats i amb aquest pla el que es fa és fer una reducció i passa a 17 parcel·les. Per tant, l’objectiu era preservar l’entorn natural. Les parcel·les estan repartides per meitats entre el Turó de Sant Sebastià, a la part alta, i l’àmbit de la Riera, a la part baixa, entre l’autopista i la costa. Prop del 80% de l’àrea es destinarà a sol de sistemes públics més del 50% anirà per a sistemes d’espais lliures públics. Aproximadament hi van uns 690 habitatges. El nostre POUM estableix és que ara tenim tres sectors per desenvolupar. D’aquests tres sectors fins que no s’acabi de desenvolupar un, no es pot obrir un dels altres dos. Llavors el que es pretén desenvolupar ara, a més a més, té set fases. I primer s’ha de fer la primera i quan s’acabi aquesta continuar la segona i així fins arribar a set. Per tant podem tenir la tranquil·litat d’un creixement pausat, de mica en mica, controlat. De fet, el 2005-2006, quan es parlava d’aquest POUM, que al final es va aprovar el 2013, els més pessimistes deien que Llavaneres arribaria als 20.000 habitants el 2020. Avui estem rondant els 12.000 habitants

Ens trobem que estem davant de la 25è festa del Pèsol, una festa consolidada, juntament amb l’altre producte estrella local, la coca. La realitat, però és que tenim pocs productors, cada vegada menys, i cada cop és més difícil ajuntar prou producte. Hauria de ser una fira on tothom, i especialment les hortes, poguessin tenir un rèdit econòmic, però malauradament això no és així. Muntem una fira de dissabte i diumenge i dissabte al migdia ens quedem sense pèsols. A partir d’aquí, la regidora de Promoció Econòmica està treballant per trobar línies de subvenció per donar suport a aquests productors i veure amb què els podem ajudar per reduir els seus costos. Hi ha un petit relleu generacional però és molt petit. Alguns parlen de si hauríem d’ampliar la producció cap a les Cinc Sènies, però s’ha de veure i valorar com perjudicaria això als productors locals i al mateix producte. La fira es feia tradicionalment a finals d’abril, i aquest any l’hem avançat unes setmanes perquè ens trobàvem que ja estàvem fora de la temporada del pèsol, però ni avançant-la hem aconseguit l’objectiu de tenir més producte.

Hem fet canvis en la direcció del cos, amb un sotscap nou. Hem creat o recuperar algunes àrees, com l’educació viària a les escoles o la de mobilitat amb dues persones. També hem posat en marxa un servei de proximitat, amb en Quim, un agent que es dedica a voltar per les zones, principalment les zones comercials, i que a més a més rep molta informació a peu de carrer i fa molts contactes que ens serveix moltíssim per copsar què pensa la gent i quines necessitats té. Estem feminitzant el cos i ara ja tenim 6 agents dones, quan històricament Llavaneres n’ha tingut molt poques. Quan parlo de feminitzar no és un tema d’etiqueta, d’igualtat,és un tema de necessitat. Quan hem de fer incursions i tractar amb víctimes, el paper de dona és molt important, perquè tenen més habilitats. Hem habilitat un sistema per agilitzar la gestió de les incidències i finalment, també hem ampliat els recursos, hem comprat dues bicicletes elèctriques per fer servei de vigilància tant a la part forestal com a la platja. I el 2023 vam comprar el dron perquè en el seu moment va ser molt necessari per comprovar si es complien les restriccions de sequera.

En el cas de la gent gran, doncs hem aconseguit duplicar els membres del Casal gràcies a la feina de dinamització que s’ha fet. Una de les activitats que ha tingut millor resposta ha estat la sortida gratuïta de cap de setmana que en els darrers dos anys ha estat a Lloret de Mar i que ha tingut un centenar de participants. La gent gran és molt agraïda i molt acollidora. Soc l’alcalde, però jo no em veig com a tal i comprovo diàriament que la gent vol veure l’Àlex a les celebracions que fan i jo gaudeixo de compartir estones amb els veïns i veïnes. Pel què fa al jovent, estem molt contents perquè aquest col·lectiu estava una mica apagat i l’hem remifat. I un dels principals factors que ha intervingut ha estat el dels dinamitzadors. En tenim dos que son espectaculars que han aconseguit treure els elements tòxics del casal de joves. Estratègicament vam fer que tot aquell espai fos lliure de fum i a partir d’aquí va ser més fàcil erradicar el problema de consum d’altres elements. Ara al casal hi ha una mitjana de 40 joves i quan vam entrar no arribaven ni a una quinzena.