Estrelles invitades

Curiosos viaranys els que està prenent aquesta precampanya. És un joc on els papers estan canviats i qui controla l'agenda són les opcions minoritàries, mentre els “grans” callen i esperen. Si es repassen els temes que han presidit el debat en l'última setmana, trobem que molts responen als eixos estratègics del PP de Catalunya. La immigració, la llengua... Qualsevol diria que els populars són els favorits. I CiU? I el PSC? No se sap. És normal que els incomodin segons quins temes i vulguin passar-hi de puntetes, però sorprèn que no siguin capaços de virar la nau de l'interès públic cap a les aigües que els són més favorables.

Dèiem la setmana passada que l'estratègia del silenci pot ser convenient, sobretot quan el vent et ve de cara. Però una cosa és no dir res i l'altra és deixar que tot l'espai informatiu l'ocupin les propostes més radicals i minoritàries. A veure si les estrelles d'aquesta campanya acabaran sent Sánchez-Camacho i Rivera!

No hauríem de menystenir el paper de seleccionador que tenen els mitjans de comunicació, que en part explicaria el fenomen. Davant l'atonia general, el que la diu més grossa és el que té més números per sortir en pantalla, fet que acaba sent una invitació a la barra lliure. Si només em votaran els meus, què m'importa aparèixer com un radical? És lògic. El que no ho és tant és l'actitud dels altres. Perquè si aquestes eleccions són un ping-pong de sectaris, qui voldrà votar?