Política

Les vacances de Carretero

El candidat d'Rcat, que ahir era a Lleida, culmina avui a Girona una gira política sòbria i sense estridències

S'ha agafat vacances per poder fer campanya

Esperem Joan Carretero a la paradeta que ha muntat Reagrupament a la plaça de Sant Joan de Lleida. Des d'allà, ens diuen, farà un recorregut pel carrer Major. A la paradeta trobem les pastilles de carreterina: el remei del doctor Carretero per als mals del país. En realitat són uns caramels de colors que s'acompanyen amb un prospecte medicopolític. Els caramels són l'única llicència que es permet el circumspecte candidat Carretero en la campanya dels orgasmes fingits, els videojocs poca-soltes i les strippers d'ocasió.

Ens diuen que a Carretero l'han entretingut més del compte al Museu de Lleida, i l'anem a buscar. Pel camí trobem Ariel Santamaria. Porta un inclassificable vestit vermell d'estrella de rock i porta paperetes de propaganda a la mà. Passeja amb dues dones de la CORI pel carrer Major sense dir res a ningú i sense que ningú no els digui res, mirant de reüll les botigues i la gent, com els forasters que ningú no esperava en un poble llunyà de l'Oest. Només s'atura en dues ocasions: per mirar la programació del Teatre Principal i davant d'una botiga de guitarres. Fer campanya és molt dur.

Carretero surt del Museu de Lleida, i aprofitem per abordar-lo un moment. Va bé, la campanya? “Va bé. De vacances”. Què vol dir? “Doncs això, de vacances. I dilluns a treballar. A passar consulta”. Unes vacances una mica diferents. Poc després confessa a un militant que ell preferiria passar-les a la platja. Però les gasta en la campanya electoral en ple novembre recorrent Catalunya. Carretero és sobri de lluny, més amable en la distància curta. Té aquella cosa dels metges, que parlen poc però escolten. Qualsevol diria que estaria més a gust estalviant-se les entrevistes, les fotos, la falsa camaraderia amb els periodistes, les encaixades amb desconeguts, la campanya electoral. Crec que, si fos per ell, res de campanyes: es fixa un dia per a les votacions, es vota, i punt. I l'endemà, a treballar. Tampoc no seria mala idea.

El passeig pel centre de Lleida és tot el contrari d'una visita de campanya. Carretero camina mentre fuma i parla tranquil·lament amb la seva comitiva. No s'atura en cap botiga, no estreny la mà de ningú. Només entra en un estanc, i perquè ha quedat sense tabac. Hi ha gent que el reconeix, però Carretero, com a molt, li torna una mirada amable i continua caminant. Al fons del carrer Major es divisa una camisa vermella: Ariel Santamaria. S'allunya. Carretero es troba la paradeta d'ERC al carrer Major, on fa guàrdia, congelada, la portaveu d'Esquerra a la Paeria. La comitiva passa de llarg. Ni un “hola, com va?”. Tardaran anys a guarir-se, les ferides de l'independentisme. Quan arriba a la plaça de Sant Joan, Carretero saluda amablement els militants de la paradeta de Reagrupament. Un membre de la comitiva disculpa la sobrietat d'un passeig que suposadament tenia objectius electorals. “És que no hi ha temps per aturar-nos als comerços”. Tampoc no fa gaire amb el seu caràcter, oi? “No, no gaire”. Carretero i els seus es tanquen en un bar. Ultimen el míting central de Lleida, que se celebrarà mitja hora després. Avui, acte central a Girona. Divendres, passejada per Barcelona. I dilluns, a la consulta. Així són les vacances de Carretero.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.