Bressol de candidatures
CiU, que ha ratllat la majoria en els dos últims comicis municipals, torna a amenaçar el govern d'esquerres, però aquesta vegada la presència de sis candidats i la fragmentació del vot afegeix més incertesa als resultats
Ripoll ha tancat un període d'aquells que s'anomenen de grans obres, de grans infraestructures, cuit bàsicament durant el primer govern presidit per Teresa Jordà, aleshores tripartit o compartit per ERC, el PSC i ICV. Segurament, la flamant inauguració del nou Museu Etnogràfic, que n'ha suposat la reobertura després d'una dècada tancat a pany i forrellat, ho exemplifica a la perfecció. Una obra cara, 4 milions, que ha trobat entrebancs a l'hora d'executar-se –les restes de l'antiga muralla, que van obligar a replantejar-ho tot–, però la tossuderia de l'equip de govern l'ha fet tirar endavant i amb un alt nivell de subvencions. Ara està obert i s'espera que faci venir molta gent i sigui un dels motors econòmics de la vila.
La nòmina és llarga. Hi destaquen, a part del nou museu, el Centre de Tecnificació Esportiva, el nou pavelló de l'Avellaneda i l'impuls definitiu del projecte de rehabilitació integral del nucli antic subvencionat per la llei de barris, que ha permès arreglar urbanísticament els carrers més degradats de la vila, recuperar el Fortí de l'Estrella i impulsar polítiques socials i d'implantació de noves tecnologies. Tot un impuls important.
Al costat d'aquests projectes amb què tothom ha combregat, n'hi ha hagut de més polèmics. Es tracta de l'espai públic de la Lira, un emblema del govern bipartit i, en canvi, un dels blancs de les crítiques de CiU, per car i poc adequat, segons el criteri expressat reiteradament per Jordi Munell. I, per una altra banda, la rehabilitació de les places Gran i Sant Eudald, les més emblemàtiques de Ripoll, on els convergents s'han arrenglerat al costat dels veïns que critiquen la intervenció. Encara fa poc, al ple, Munell recordava que una quarantena de persones hi havien caigut i que, tot i ser noves, ja s'aixeca el paviment en alguns punts.
No és cap novetat parlar del fet que s'obre un període de molta gestió per als ajuntaments. En el cas de Ripoll, això serà especialment important pel final d'aquesta època especialment inversora. CiU, en els debats dels últims pressupostos, ha assumit les seves responsabilitat a l'oposició i no ha fet demagògia sobre l'endeutament ni sobre el model d'imposició. Ara bé, és la primera vegada que hi ha sis partits que opten a tenir representació al consistori i, si tothom treu representació, tot plegat pot jugar en contra de la governabilitat. Dit això, però, cal recordar que el PP no té representació al consistori des de l'any 1999 i que la Plataforma per Catalunya es presenta per primera vegada en una vila on ni la taxa de nouvinguts és elevada ni hi ha hagut mai cap tipus de conflicte relacionat amb aquest col·lectiu que és el blanc de la seva política. A banda d'això, tant un partit com l'altre presenten candidats novells en la política.
Una de les principals incògnites és ICV, que el 2007 va passar d'estar a l'equip de govern amb Carme Brugarola de representant a no obtenir representació. Ara el partit torna a confiar en Joan Baz, que era el candidat de les passades eleccions. Baz, un referent sindicalista del Ripollès, ha confeccionat una llista amb molt de pes precisament de persones del món sindical. Potser el context de crisi i de crisi industrial al Ripollès permet als ecosocialistes recuperar la cadira al consistori.
Enric Pérez repeteix pel PSC, però ara amb la tarja de presentació d'haver presidit durant aquests quatre anys el Consell Comarcal del Ripollès. Disposarà d'una llista mot renovada i amb gent molt jove. Assenta les bases perquè el PSC torni a tenir el pes polític que va tenir en altres èpoques.
Sigui com sigui, no obstant, les eleccions a Ripoll tornaran a ser cosa de dos, amb el permís de la resta de candidats, alguns dels quals poden ser clau a l'hora de teixir majories després del dia 22. Teresa Jordà és un referent d'ERC i l'avala la feina dels últims vuit anys. Molta feina i amb poques estridències. Ha optat per una llista que equilibra l'experiència i la renovació, i amb tot plegat vol reforçar la posició del partit a l'Ajuntament. I, Jordi Munell, que fins ara s'ha quedat a les portes de l'alcaldia tot i haver guanyat els dos comicis en què ha estat alcaldable de la federació de CiU. Caldrà veure si l'oposició que ha fet i el bon resultat del partit de les eleccions catalanes li juguen a favor.