Llistes cremallera
Alguns estats alternen per llei o voluntàriament les dones amb els homes en les candidatures
La muller del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, li ha demanat el divorci després de criticar la inclusió a la llista per a les eleccions europees de candidates actrius, models i concursants de televisió. L'afer ha tornat a posar en primera línia d'actualitat les dificultats d'accés al poder de les polítiques europees respecte dels seus col·legues masculins. El 26% dels eurodiputats espanyols són dones. Hi ha estats que no tenen ni una sola representant femenina al Parlament europeu –Malta i Xipre–. A l'altre extrem hi ha Estònia, Luxemburg i Eslovènia, que són estrictament paritaris, mentre que França, Holanda i Suècia s'hi acosten bastant.
Però, com s'ho fan? Els francesos han fet ús de la legislació per garantir l'accés de les dones a llocs destacats de la política. La llei de paritat vigent a l'hexàgon preveu l'anomenat mecanisme Zipper, és a dir, llistes trenades que intercalen els homes i les dones candidats. En països com ara Suècia, els partits han optat per assumir voluntàriament aquesta fórmula.
Comptat i debatut, només el 30% dels escons d'Estrasburg pertanyen a eurodiputades. Malgrat tot, la presència de dones a la cambra ha augmentat amb els anys. El 1979 –en els primers comicis europeus– era del 16%.
Altra cosa és que algunes dones hagin arribat a dalt de tot. El primer president del Parlament escollit per sufragi universal va ser la francesa Simone Veil, advocada. Anys més tard ho va ser la seva compatriota Nicole Fontaine, també advocada.
