Una inquietud que no és bona

El final de cicle de l'actual govern socialista està provocant una inquietud que no pot ser bona per a ningú. I el Partit Popular s'ha situat en un dels pitjors estadis de la política, que consisteix a no fer res i veure com l'enemic cau pel seu propi pes. La màxima és “ni fer ni deixar fer”, tot esperant que al novembre hi hagi eleccions generals. El PP confia que l'afer Camps els afecti ben poc o gens, tal com fa mesos van vaticinar les enquestes. De fet, ja es va confirmar a les eleccions autonòmiques del maig, quan el PP va guanyar per majoria absoluta al País Valencià.

Un estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) indicava que el ciutadà rebutja i castiga més l'incompliment i la mentida d'un polític pels temes diaris que no pas que posi la mà al calaix. Malauradament, i massa sovint, s'ha pogut demostrar que tot va acompanyat. Malgrat que, al llarg de la història, ha estat més penat per l'opinió pública l'incompliment que no pas el robatori per lucre personal. Són més castigats els mentiders que no pas els que posen la mà al calaix.

No corren temps perquè la política generi inquietud. Són èpoques de turbulències i canvis, i no pot ser bo que ara el president del govern espanyol digui que a final de setembre es pronunciarà sobre l'avançament electoral. Està vist i demostrat que l'actual legislatura espanyola no dóna per a més. I calen renovacions d'institucions encallades com ara el Tribunal Constitucional. Cal que els partits majoritaris deixin de jugar al gat i la rata per intentar no cobrir les vacants. La política catalana també es mou pel calendari de les generals, tot i que els partits segueixen mantenint els seus congressos per la tardor, que han de determinar, fins i tot, els candidats a les llistes de Madrid.