Política

Aeroports: petits gestos

Catalunya té majoria en la “junta de vigilància” del del Prat però no en la privatització

La Generalitat accepta la cogestió dels de Reus, Girona i Sabadell però no el traspàs per no haver d'assumir el dèficit d'Aena

Sense acord en el fons de competitivitat

Després d'una rebaixa de les expectatives des del front català el dia abans, una Generalitat amb vuit mesos de rodatge i un govern espanyol del PSOE que esgota la legislatura sota l'amenaça d'eleccions anticipades es van reunir ahir en la primera comissió bilateral celebrada en dos anys. En el catàleg de gestos de l'Estat, que va des de traspassos efectius fins a la creació de ponències i grups de treball, la gran novetat recau en el model aeroportuari. Catalunya tindrà majoria en una “junta de vigilància” del Prat, però no tindrà veu en l'adjudicació de la concessió perquè la creació de l'òrgan fiscalitzador i la privatització de l'aeroport seran simultanis.

El president del front català de la comissió i cap de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, posava fi a dues hores de reunió amb “satisfacció moderada” per poder firmar una “majoria determinant” catalana en el Prat privatitzat. Perquè, en la “junta de vigilància”, dels 9 membres 4 seran d'Aena i 5 seran catalans (2 de la Generalitat i un de l'Ajuntament barceloní, 1 del pratenc i 1 de la societat civil). Pel vicepresident espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, la “junta rectora o de vigilància” permet que Catalunya tingui “una majoria determinant” a l'hora de “portar a terme una vigilància i un seguiment del contracte i aprovar-ne qualsevol modificació”. Chaves, però, va deixar clar que no tindrà veu en la tria d'una empresa concessionària perquè es crearà abans del 31 de desembre, quan es preveu aprovar també el concurs. La incògnita de si la concessionària del Prat serà competidora de la de Barajas o la mateixa firma es manté. I el calendari, alhora, resulta amenaçat per un possible avançament electoral de les generals al novembre.

Evitar números vermells

Pel que fa als aeroports de Reus, Girona i Sabadell, la crisi condiciona la solució. Tot i exigir la desclassificació del catàleg de bases d'interès general per poder assumir-ne el traspàs, la Generalitat n'accepta ara la cogestió amb “majoria determinant” però en refusa el traspàs per no haver d'assumir el dèficit d'Aena. “No procedia per raons deficitàries tant de l'Estat com de la Generalitat”, admetia Chaves. “No desistim d'assumir-ne la titularitat, però ara existeix l'inconvenient del dèficit”, corroborava Duran. En el cas del d'Alguaire, l'aeroport adoptarà serveis duaners abans del 31 de juliol per poder rebre vols de fora de l'espai Schengen, sobretot del Regne Unit i Rússia, per potenciar la temporada d'esquí al Pirineu.

On la comissió bilateral s'encalla és en els 1.450 milions del fons de competitivitat, tot i que Duran “no perd l'esperança”. Però no va exposar la reclamació de cobrar el 20% de la privatització d'Aena: “És l'opinió personal del conseller Mas-Colell”.

LA XIFRA

759
milions és el saldo deutor de l'Estat corresponent a la liquidació del 2008 que va certificar ahir la bilateral.

Equiparació laboral amb el País Basc

La comissió bilateral Estat-Generalitat va aprovar ahir la creació d'un grup de treball per planificar el traspàs a Catalunya de les bonificacions a la contractació d'àmbit autonòmic que el PNB ja va arrencar del govern espanyol al setembre a canvi del seu vot a favor del pressupost del 2011 al Congrés. La reclamació d'aquesta eina laboral de polítiques actives va la va fer la consellera de Treball amb el tripartit, Mar Serna. El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, va subratllar el valor d'arrencar el control de les bonificacions que es paguen als empresaris perquè facin contractes incentivats en uns moments en què la taxa d'atur s'acosta al 20%.

El traspàs al País Basc de les bonificacions empresarials va originar l'atac del líder del PP, Mariano Rajoy, pel risc de trencar la caixa única de la seguretat social. Al mateix temps, el País Valencià que presideix Francisco Camps es va afegir a la reclamació si no suposa la ruptura de la caixa única”, mentre que les Balears i Andalusia van exposar la seva disposició a estudiar-ne el traspàs. La partida destinada a bonificacions pot suposar un 60% del pressupost autonòmic de polítiques actives.

En l'àmbit laboral, a més de reforçar-ne la inspecció, a partir del 30 de juliol, el govern català assumirà algunes funcions del nou reglament d'estrangeria, com ara autoritzar les sol·licituds de treball dels estrangers residents a Catalunya, els estudis de formació i la mobilitat del personal d'investigadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una dura sentència que revolta el país

barcelona

Astorament i rebuig per les condemnes i crítiques a l’Estat i a la Unió Europea

barcelona

La sentència, farcida de trets polítics, veta el dret a decidir

barcelona

Dos anys de drets suspesos per una rebel·lió inventada

GIRONA

L’Estat no veu “cap efecte” a una immunitat per a Junqueras

Luxemburg

Girona s’alça contra la sentència

girona / figueres

Les Marxes per la Llibertat sortiran dimecres al matí

barcelona
Santi Vila

Eludeix la presó

La semillibertat i els permisos, a tocar

barcelona