Els detractors guanyen la batalla

Malgrat el gruix dels vidres, Camps i Costa van haver de suportar durant tota la freda jornada d'ahir a la sala de vistes la insistent remor que projectaven el gairebé centenar de concentrats a la vorera d'enfront de la porta del TSJ valencià, convocats pel Col·lectiu Contra la Corrupció. La protesta va exhibir un to jocós en tot moment. Alguns dels assistents lluïen vestits i corbates a propòsit de l'ocasió i uns altres van optar per les màscares, com si alguna cosa fera pudor.

Aquesta vegada, els crítics amb Camps i tot allò que va representar durant els anys en la Generalitat van guanyar per golejada els partidaris de l'expresident, que discretament es van retirar a una prudencial distància. Aquests últims, a penes un trentena, es van mantenir en silenci durant tota la jornada i només van esbossar un tímid aplaudiment en aparèixer Camps. La majoria d'ells van esperar en va l'elecció definitiva del jurat per poder accedir a la sala com a públic.

En el sector anti-Camps els càntics se succeïen i les pancartes proliferaven. Alguna d'aquestes últimes estava fins i tot superada pels esdeveniments, ja que el seu enunciat exigia la dimissió del que va ser president de la Generalitat, cosa que es va produir al juliol.

La concentració es va iniciar amb certa tensió a primera hora del matí. Alguns dels agents que blindaven la seu del TSJ van tractar d'identificar els membres de la protesta. Després es va produir l'apoteosi, amb l'arribada de Camps, cap a les 9.20 h. El president, potser per la confusió del moment o potser per pur sarcasme, els va dedicar una cordial salutació amb la mà, la qual cosa va irritar més encara la massa.

Els concentrats no van abandonar la protesta ni a l'hora de dinar, durant la pausa que va imposar el jutge Juan Climent. A diferència dels candidats a jurat, Camps no va deixar l'edifici i es va quedar a prendre un mos a la seu del Col·legi d'Advocats de València, integrat en el recinte del TSJ.