I ara... on és el 15-M?

Arcadi Oliveres, un dels referents ètics dels “indignats” i del moviment 15-M català, tornava a llegir ahir el manifest de la convocatòria. Desenes de milers de persones tornaven a protestar començant i acabant a dos llocs que són símbols del moviment: la plaça Catalunya i el Parlament. Els ciutadans, d'orígens, classes socials i colors diversos, tornaven a cridar aquell vell lema del pa i el xoriço. Tot tornava a semblar igual. Però ni els manifestants d'ahir sumaven els centenars de milers d'aquelles assemblees ni aquest dia d'hivern plujós era aquella primavera.

“On és el 15-M?”, es preguntava ahir en veu baixa una veterana manifestant amb ulleres de pasta i cabells foscos. Després d'una primavera i un estiu calents a Catalunya, molts analistes preveien una tardor i un hivern més calents. Però els partits d'esquerres –el PSC, ERC i ICV-EUiA– admeten que la protesta social té menys força del que s'esperava. Almenys visiblement i mediàticament. La preocupació per les retallades del govern català és compartida per molts ciutadans, però una enquesta recent del Centre d'Estudis d'Opinió afirmava que els catalans prefereixen retallades abans que més impostos. Les manifestacions al carrer contra les retallades tampoc han tingut l'in crescendo quantitatiu que l'oposició esperava. I, a més, CiU ha guanyat elecció rere elecció a Catalunya durant l'últim any.

Per què la protesta no esdevé massiva? Convergència i Artur Mas creuen que la gent ha entès que “no es pot estirar més el braç que la màniga” i que ara és el moment d'“estrènyer el cinturó” amb l'objectiu de reduir el dèficit públic de la Generalitat. Tanmateix els partits d'esquerres, ahir presents en la marxa antiretallades, ho veuen d'una altra manera. El nou portaveu del PSC, Jaume Collboni, creu que la “por” s'ha instal·lat en els ciutadans “per les expressions exagerades i el discurs alarmista dels governs” i, segons ell, això provoca una gran incertesa i desmobilitza. Comparteix el diagnòstic el líder d'ICV, Joan Herrera: “Hi ha un fort rebuig a les retallades, però també hi ha un punt de resignació”. La nova ERC d'Oriol Junqueras creu que el problema és que el moviment ha perdut “credibilitat” perquè no explica bé que el problema de “l'espoli social va unit a l'espoli fiscal” i, a més, perquè no està presentant alternatives reals als pressupostos retallats.

Molts dels participants del 15-M avui continuen treballant, silenciosament, en centenars de microlluites arreu del país. Collboni admet que “la mobilització social continua però no es veu”. El que sí que creix són les micromobilizacions: protestes organitzades en espais reduïts i objectius assolibles com ara desnonaments, escoles públiques i CAP. Justament ara preparen una gran assemblea per al 4 de febrer.