Compromís

Un partit polític és una ampla representació de l'espècie humana que el vota i sustenta. El PP està fent un exercici de coherència en donar suport als partits de govern. Aquest és el marc on comença i arriba el meu pensament. Entenc que el pacte sobre els pressupostos és un compromís i que ambdues parts afirmen que “proporcionalment” tenen el tros de pastís més gran. La senyora Camacho ho diu a Madrid i el senyor Mas no diu res i governa. És clar que hi ha persones dins del PP que voldrien Catalunya i la majoria de catalans engarjolats a galeres, recitant salmòdies en llatí o castellà de per vida; però, afortunadament, no són majoria i sembla que hi ha un sentit del compromís més ample per part de la jerarquia dels populars a Castella. Tot i que no cal refiar-se'n, ja que, probablement, els primers a remar siguin els d'Òmnium, després l'abadia de Montserrat, ja que hi tenen pràctica, i finalment la Masia, que es dirà El Caserío. La resta de catalans, a seguir. O potser tot és un estira-i-arronsa en matemàtica i coreografia, mentre tots els implicats saben que si no hi ha compromís no es poden retornar els valors que, encara que siguin només els econòmics, ens donaran una mica de marge i evitar que les multes s'hagin de pagar a Brussel·les o a Berlín. Aleshores, en comptes de castellà, tots haurem d'aprendre alemany, fins i tot els bigotis.