Les deu claus de l'ANC

És una plataforma impulsada des de la societat civil que vol treballar per la sobirania plena de Catalunya. Les persones s'hi apunten a títol individual. Els impulsors defineixen l'entitat com “una força amb arrels al territori i estesa als diferents àmbits o sectors de la nostra societat. Un gran moviment transversal que afavoreixi les condicions i l'èxit de la celebració del referèndum per la independència o de la declaració unilateral d'independència”.

Arran de la consulta d'Arenys
de Munt, una desena de persones decideixen impulsar un moviment per estudiar què s'ha de fer un
cop s'acabin tots aquests referèndums. El grup es va fent gran i es van redactant uns textos funda-
cionals i un full de ruta.

Dos dies després que Barcelona celebrés la seva consulta –el 10 d'abril de l'any passat– es presenta públicament aquesta plataforma ciutadana. Prenen com a referèn-cia el caràcter unitari de l'Assemblea de Catalunya del 1971.

El 30 d'abril del 2011 se celebra la Conferència Nacional per l'Estat Propi, que serveix per constituir els òrgans que han de treballar per la creació de l'ANC. Unes 1.500 persones participin en l'acte. Ja es parla de l'horitzó del 2014 per convocar un referèndum d'autodeterminació.

Després de la Conferència es
comença a treballar al territori.
Es van articulant assemblees locals i comarcals per anar agafant múscul. S'organitzen actes divulgatius per explicar el projecte de l'ANC
i la xarxa es va estenent. Les últimes dades indiquen que s'han
creat un total 265 associacions municipals i 26 de sectorials.

Des del primer moment els membres del secretariat –un dels òrgans que han dirigit els passos previs de l'ANC– volien constituir l'Assemblea al Sant Jordi. Després de comprovar que serien prou inscrits per omplir mig recinte, van tirar endavant. Es pretén mobilitzar entre 7.000 i 8.000 assistents.

La jornada comença a les deu del matí i un dels punts principals és l'aprovació dels nous estatuts, el
reglament intern i el full de ruta. Aquests últims mesos s'ha obert
un procés d'esmenes en què els socis de la plataforma hi han pogut
dir la seva i avui s'acabaran de decidir les que arriben vives. Podran votar 3.500 persones que s'hi han inscrit prèviament. També es convocaran les eleccions per a la nova direcció de l'Assemblea, que se celebraran d'aquí a unes setmanes. El moment culminant serà la constitució de l'ANC i s'acabarà amb un fi de festa amb elements populars. Hi haurà més de 200 voluntaris.

L'acte serà presentat per Jaume Comas, Mercè Montalà, Sergi López i Txe Arana, i hi intervindran la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; l'impulsor de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal, i el president del Ciemen, Aureli Argemí. També hi haurà una fila zero amb polítics i representants de la societat civil, com ara Xavier Rubert de Ventós, Josep Maria Terricabras, Moisès Broggi o Josep Maria Àlvarez.

Aquesta és la pregunta que sempre apareix després d'un macroesdeveniment. Va passar amb la manifestació del 10-J, amb les consultes i ara amb l'Assemblea. La intenció de l'ANC és donar una resposta clara i concisa a la qüestió. És per això que han elaborat un full de ruta amb una sèrie d'accions. Per començar, un conjunt d'actes reivindicatius que es faran a partir de Sant Joan en una marxa que sortirà de deu punts diferents del país i que culminarà amb una manifestació a Barcelona l'Onze de Setembre. Es vol fer arribar el missatge de l'ANC a tots els pobles. L'any següent, el major nombre possible d'ajuntaments hauran d'organitzar consultes sobiranistes, seguint l'exemple d'Arenys. La data proposada és la de l'Onze de Setembre i hi haurà la col·laboració de l'Associació de Municipis per la Independència. La fita és moure almenys 2,4 milions de persones, la meitat del cens català.

Entre aquest any i el 2013, l'ANC pretén que el discurs independentista arreli a la societat perquè el 2014 els ciutadans empenyin els partits a convocar un referèndum oficial per l'autodeterminació.