Política

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Partits judicials ‘vs' comarques

Les informacions que el Consejo General del Poder Judicial proposa agrupar els 431 partits judicials existents a Espanya reduint-los fins a 190 han aixecat una gran polseguera. Els partits judicials, a més de ser una unitat per a l'administració de justícia, avui poder exclusiu de l'Estat espanyol, tenen un destacat component de delimitació territorial que, a Catalunya, s'havia identificat en el que després seria el mapa comarcal.

La primera divisió en partits judicials (1834) fou l'any següent a la creació de les provincias. Es varen crear 463 partits, dels quals vuit corresponien a la demarcació de Tarragona (dos a les Terres de l'Ebre: Gandesa i Tortosa). La situació es mantingué durant més de cent anys. Ni tan sols l'establiment de districtes electorals durant el sexenni revolucionari (1870), que tanta influència tindria després en la definició del mapa comarcal, afecta els partits judicials. A l'Ebre, el partit de Tortosa es dividí en dos districtes: Tortosa i Roquetes, aquest darrer aplegava la part dreta de l'Ebre i seria l'embrió de la futura comarca del Montsià. La divisió comarcal de la Generalitat (1936) organitzava la província de Tarragona en deu comarques, les sis del Camp de Tarragona amb capital a la mateixa ciutat, seu del partit judicial; de les quatre de l'Ebre, la comarca del Montsià pertanyia al partit de Tortosa, mentre que la de Ribera d'Ebre quedava esquarterada entre els de Tortosa, Gandesa i Falset, situació, aquesta darrera, que subsisteix avui encara al cap de gairebé vuitanta anys.

En plena postguerra (1965), amb voluntat d'economitzar despeses i racionalitzar el mapa judicial, es varen suprimir gairebé dos centenars de partits, passant a 301. Gandesa, Falset i Montblanc s'integraren a Tortosa, Reus i Valls, respectivament, amb la qual cosa la circumscripció de Tarragona quedà reduïda a 5, que (1979) es convertirien en les zones electorals encara vigents. La ley de demarcación y planta judicial (1988) restablí els partits de Gandesa i Falset i creà el nou partit judicial d'Amposta, segregat de Tortosa i amb àmbit coincident amb la comarca del Montsià.

Aquesta és la situació actual. La reforma proposa l'agrupament dels actuals partits d'Amposta i Gandesa, amb el de Tortosa; i la dels de Falset i Valls, amb el de Reus. La comarca de la Ribera d'Ebre continuaria dividida aquest cop amb 8 ajuntaments al partit de Tortosa i 6 al de Reus, fet que continuaria obstaculitzant la creació de la vegueria de l'Ebre, ja que la raó principal adduïda és que no es podrien elegir els consellers de Vegueria perquè la Ribera d'Ebre restaria electoralment dividida entre les vegueries del Camp i de l'Ebre. Sigui quin sigui el resultat final de la proposta actual, cal aprofitar l'avinentesa per integrar tota la comarca de la Ribera d'Ebre dins el mateix partit judicial i la mateixa zona electoral.

Els partits judicials (els jutjats), tot i dependre de l'Estat, com els registres de la propietat i les notaries, són elements que configuren l'àmbit comarcal, juntament amb l'existència d'al- menys un institut, l'hospital comarcal, l'àrea de Serveis Socials, una caserna dels Mossos i el Consell Comarcal. Aquest perfil el completava, a efectes eclesiàstics, la condició d'arxiprestal de la parròquia. Perdre alguna d'aquestes institucions és afectar greument la consolidació dels àmbits comarcals; és aquí on ha d'intervenir el govern de la Generalitat, per neutralitzar els afanys recentralitzadors del govern de Madrid, sempre insensible envers la realitat de Catalunya, i compatibilitzar la necessària reforma administrativa amb la voluntat d'avançar cap a l'ordenació pròpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El ple de Barcelona aprova retirar la Medalla d’Or a Heribert Barrera

Barcelona

Polèmica pels motius de l’absència de Felip VI al lliurament de despatxos judicials a Barcelona

barcelona

El PP adverteix que recorrerà al Tribunal Suprem qualsevol indult als condemnats del procés

madrid

Brussel·les proposa un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els retorns a la frontera

Brussel·les

Vox amenaça el govern espanyol amb emprendre “totes les accions legals al seu abast” si indulta els presos

madrid

ERC creu que la tramitació dels indults no és cap “gest” ni “voluntat” de Sánchez i reclama l’amnistia

barcelona

Paluzie, sobre la tramitació dels indults: “És una obligació legal del Ministeri i no seria una solució política”

Barcelona

Albiach, sobre la tramitació de l’indult: “Els primers passos per la llibertat són l’inici de la solució política”

Barcelona

Sirvent, sobre la tramitació dels indults: “L’única resolució viable del conflicte és l’autodeterminació i l’amnistia”

Barcelona