Política

opinió

Tenim el procés pensat

Què passarà l'endemà de pro-clamar la independència?
Com ens en sortirem? Com
pagarem les pensions? Podrem
recaptar els impostos?

Primer de tot cal dir que una independència no es pot assolir de manera espontània sense haver fet abans la feina necessària per assolir-la amb èxit. Nosaltres mateixos, al Cercle Català de Negocis, fa anys que pressionem perquè veiem com el país s'enfonsa. Durant aquests darrers tres mesos, observant com el procés cap a l'estat propi s'accelerava, hem fet un intens treball per explicar com serà l'endemà de la independència, el Dmés1. I fem un esforç per transmetre a la societat catalana la idea que cal que agafi confiança, perquè el camí existeix i és possible arribar al seu final. Cal que tots fem el que calgui abans de la proclamació per assegurar-ne l'èxit.

Primer, és vital treballar les relacions internacionals. Per dos motius bàsics: un, perquè sense reconeixement dels estats importants del planeta podríem ser estat però no fer pràcticament res. Per tant, cal assegurar des de l'inici el suport dels grans estats de la UE, els EUA, el Japó, Rússia... i sobretot d'aquells estats que tenen multinacionals implantades a Catalunya. Perquè el dia que posem en marxa l'estat propi tinguem el reconeixement d'aquests estats que són els que condicionaran les seves empreses perquè paguin els impostos a Catalunya.

I aquest és el segon tema clau a preparar, la recaptació de tots els impostos, a través de l'Agència Tributària Catalana. Qualsevol estat en necessita una per alimentar d'ingressos els pressupostos, i ara la que tenim respon a les ordres del govern de Madrid. No està clar què passarà en el moment que declarem la independència. En el pitjor dels casos, Madrid no voldrà transferir-nos ni un euro des del primer dia i, per tant, ens hem de preparar per poder pagar els proveïdors, els funcionaris, els pensionistes i els aturats. La suma total puja a 5.500 milions cada mes.

A priori pot semblar molt, però tot depèn de la feina que s'hagi fet abans en l'àmbit internacional. Hem de preveure quin estat o organisme internacional ens facilitarà préstecs per passar els primers 2 o 3 mesos mentre aconseguim recaptar la major part dels impostos. Però també podem presentar com a aval els béns de l'Estat espanyol a Catalunya (espai radioelèctric, port, aeroports, etc.) per obtenir préstecs transitoris.

Tenint una agència tributària preparada i amb els principals estats reconeixent el nostre, el pes principal dels impostos (IVA i IRPF) recaptats per les multinacionals s'obtindran ràpidament. La PIME està més arrelada al territori i, amb comptades excepcions, pagarà de seguida a Catalunya, entre altres coses perquè, si ho fa a Madrid, l'estat català li reclamarà i haurà de pagar dues vegades. L'empresari pot tenir
ideologia, però no és ximple.

Però el que cal intentar és que el procés negociador amb Madrid sigui el menys traumàtic possible, qüestió que no dependrà lògicament de nosaltres, sinó de l'ajut que proporcioni la comunitat internacional en la negociació. Madrid hi té molt a perdre, ja que el volum de deute que assumeixi Catalunya és clau pel futur dels comptes espanyols i, per tant, per a la qualificació del seu deute i l'evolució de la borsa de les empreses espanyoles.

Ara bé, abans d'arribar a la negociació internacional, cal que el govern de torn tingui el suport democràtic necessari per fer aquest tipus d'accions. Això és el que des del CCN anomenem Acte de Sobirania. És aquell procés que, a ulls de la comunitat internacional, demostra que una majoria suficient de la població es pronuncia a favor d'un estat propi. La millor de les alternatives seria un referèndum o unes eleccions, però també ho pot ser una gran manifestació. En aquest sentit, és clau aquest Onze de Setembre. La societat és madura i sap el que vol: l'estat propi. El CCN està al costat de l'Assemblea Nacional Catalana per aconseguir que dimarts sigui el dia històric que tots anhelem.

Tornant als diners, un cop superat el procés dels 2 o 3 mesos inicials, l'estat català disposarà d'un pressupost de prop de 65.000 milions anuals, el doble que ara, tot i que assumirà pensions i subsidis d'atur, però no patirà l'espoli fiscal. Això vol dir que podrà fer front a polítiques reals de benestar, infraestructures, eliminar les retallades i reduir el nivell d'endeutament. Fins
i tot podrem reservar un racó per
si cal ajudar les empreses que puguin patir boicot, tot i que els nostres estudis ens diuen que, amb la balança comercial actual, aquest
no serà superior a l'1% del PIB.

Per la simulació feta pel CCN del pressupost estatal, amb un nivell d'endeutament acumulat inferior al 80% (la mitjana europea és del 85%), el país pot començar a fer polítiques de creixement i millorar clarament el benestar social; el que tots els que sortirem l'Onze de Setembre volem. Nosaltres fem una crida als petits i mitjans empresaris, que són el 99% de les empreses del país, perquè l'Onze surtin al carrer, a Barcelona, perquè ells, com nosaltres, segur que volen un estat per viure millor, així de senzill.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.