“Mas, sigues valent”

Tres quarts de vuit del vespre. Unes 4.000 persones omplen la plaça de Sant Jaume amb estelades, senyeres i crits a favor de la independència. Han estat convocats per l'Assemblea Nacional Catalana i també per representants de la JNC i CDC a través de les xarxes socials. Esperen Artur Mas després del seu viatge a Madrid i la frustrada trobada amb Mariano Rajoy. Li volen mostrar el seu suport, però també demanar-li que no defalleixi. Que sigui “valent” i porti el país cap a l'estat propi. És una imatge que passarà a la posteritat i que només s'ha repetit en moments molts puntuals i històrics de Catalunya.

El president de la Generalitat surt a les portes del Palau per veure la gentada. A primera fila l'espera una nodrida representació de la societat civil, com ara la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; l'historiador Jaume Sobrequés; el filòsof Xavier Rubert de Ventós; el periodista Vicent Sanchis; els cineastes Ventura Pons i Isona Passola o el director de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner. Mas els saluda un per un i els convida a cantar Els segadors en una simbiosi perfectament estudiada des de la cuina de Palau per demostrar que el president té “l'escalfor” del poble. Al cap d'una estona es retira.

Els concentrats, però, reclamen que Mas surti al balcó, perquè amb prou feines l'han pogut veure. El president els fa cas omís. Es guarda la carta per a una millor ocasió, qui sap si pensant en el 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana, com a estat d'una federació ibèrica. La mateixa Muriel Casals explica que Mas ha fet bé de no sortir al balcó. “Ja ho farà quan toqui”, hi afegeix.

A quarts de deu encara queda gent a la plaça cridant “independència”. L'eufòria no té aturador.