Els partits catalans retreuen a Rajoy el seu immobilisme

Decepció, fracàs i immobilisme. Aquestes són les paraules que més es van repetir ahir entre representants dels partits catalans i de la resta de l'Estat espanyol un cop es va saber el resultat de la trobada entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy. No per anunciada, va deixar de causar sorpresa la nul·la resposta que Rajoy va donar a la petició de pacte fiscal que el cap de l'executiu català portava sota el braç amb l'aval del Parlament. A excepció del PP, bona part de les crítiques, tant polítiques com sindicals se les va emportar Rajoy per “l'immobilisme” demostrat. Només ERC va reiterar que el resultat de la reunió demostra que “els independentistes teníem raó”. “Negociar amb l'Estat és una pèrdua de temps”, assenyalava el president d'aquesta formació, Oriol Junqueras. El PSC va repartir cap als dos costats. El primer secretari, Pere Navarro, es feia creus que en dues hores es pogués despatxar el contingut d'una reunió, el pacte fiscal, que s'ha treballat al Parlament durant tants mesos. D'“irresponsable” va qualificar Navarro tant l'actitud de Mas com la de Rajoy. Des de Catalunya, a les veus dels partits es van afegir les d'agents econòmics com ara Foment del Treball, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona reclamant diàleg i consens. Els sindicats CCOO i la UGT, valedors del pacte fiscal, també van retreure falta de diàleg a Rajoy. Ciutadans, amb l'intent de marcar distàncies amb el PP, també va llançar diatribes als dos presidents, que va acusar d'“irresponsables”, l'un per “omissió” i l'altre per “acció”. Però, en aquest cas, les queixes no eren perquè Rajoy fes el sord amb les reivindicacions fiscals, sinó per “no haver orquestrat un discurs clar contra l'independentisme”. Quant al PP, per Alícia Sánchez-Camacho, que ahir deia que parlava en nom de tots els populars, el tarannà de Rajoy va ser “constructiu” i retreia a Mas “que anés a imposar el pacte fiscal”.

Les crítiques al resultat de la reunió van anar acompanyades del recel expressat amb vista a una de les vies de sortida que es planteja com la més viable, la convocatòria d'eleccions, a la qual ahir també es va referir Mas. Fer-ho a la tardor altera els calendaris de cadascun dels partits, des de CiU fins a ICV i ERC passant pel PSC, al qual se li afegeix la tria de candidat. Tots van assegurar estar preparats per a uns nous comicis, quan fa dos anys dels últims, però albiren altres possibilitats com ara la convocatòria d'un referèndum pel dret a decidir. És la petició que ahir van formular ERC i ICV. Els ecosocialistes aposten per un gran acord nacional –en què s'inclogui el PSC– a favor del dret a decidir per desencallar la situació. A l'opció d'una consulta, ERC hi afegia l'ús d'una majoria parlamentària, que “ja hi és”, asseverava, per a la consecució de l'estat propi. Els diputats de SI demanaven un “govern de concentració sobiranista”. El PSC i ICV van recordar a Mas que unes eleccions no taparan el “fracàs” de la política de retallades del govern de CiU.

A la resta de l'Estat, les demandes anaven destinades a la reclamació de diàleg i a la “preocupació” que generen les “pretensions” de Catalunya, segons va expressar el president del BBVA, Francisco González. Els dirigents del PP d'altres comunitats van ser els més contundents. El president valencià, Alberto Fabra, va assegurar que el País Valencià i Múrcia “estan més legitimats” que Catalunya per reclamar un millor finançament. El vicepresident de la Junta d'Andalusia, Diego Valderas (IU), apostava per un model federal contra el centralisme del PP, criticat també des de Coalició Canària.