Política

El nou estat català bandejarà la llengua castellana?

Juristes i sociolingüistes subratllen que no es pot prohibir cap llengua

El català i el castellà haurien conviure, tot i que la llengua pròpia del país hauria de ser preeminent

En una Catalunya independent la llengua catalana adquirira un estatus d'entitat pròpia, n'augmentaria l'ús social i la castellana no significaria cap amenaça

En una Catalunya independent es mantindrien les dues llengües (català i castellà), amb una preeminència de la primera, i no seria impossible pensar que s'hi afegissin d'altres, com ara l'anglès, a més de l'oficialitat de l'occità (aranès) a l'Aran. De prohibicions, res. O, com a mínim, així ho plantegen a priori tant sociolingüistes com juristes especialitzats en qüestions de llengua. El catedràtic de dret administratiu de la UAB Antoni Milian i Massana és clar: “Que si es prohibirà el castellà?, això és una bajanada!” “D'altra banda, una cosa així aniria contra els tractats internacionals de drets humans”, sosté.

Partint de la base que el dret no permet prohibir cap llengua, el resum dels experts és que en un estat català la llengua catalana adquiriria una entitat pròpia i un nivell d'ús social destacat i, per tant, conviuria amb el castellà sense problemes. En una entrevista a ABC Punto Radio fa pocs dies, el president, Artur Mas, va manifestar que la Catalunya independent “hauria de mantenir l'ús del castellà, perquè és una llengua que als catalans els convé saber i que és d'ús comú per a molts catalans”.

Fa un any, coincidint amb l'èxit de la cançó Jenifer d'Els Catarres –la història d'amor entre una “choni de Castefa” i un català de la ceba– l'expresident Jordi Pujol va declarar que “la Jenifer ha d'assumir Catalunya tota ella, també la llengua”. El cas de les Jenifer, és a dir, el progrés intergeneracional del català entre els castellanoparlants, és un dels punts claus, segons el president de la Societat Catalana de Sociolingüística (SCS), Joaquim Torres, perquè hagi resistit. Un estudi del 2008 va indicar que mig milió de persones que parlaven castellà amb els pares ho feien en català amb els fills. Fenòmens com aquest, segons diu Torres, expliquen que el català sigui l'única llengua del món d'un país desenvolupat que no té un estat mitjà al darrere i manté una vitalitat. “En una situació d'independència, aquest valor social pujaria”, conclou.

Torres i Milian coincideixen que català i castellà haurien de ser oficials amb una “certa prioritat” per a la primera. “El castellà ja no seria cap amenaça, perquè el problema d'ara és que el català és inútil a Espanya i pràcticament innecessari a Catalunya”, argumenta Milian. Amb un estat propi, les coses canviarien. “En un marc en què el català fos útil plenament, arribaria a ser necessari i tindria un futur assegurat”, apunta el catedràtic de dret administratiu de la UAB i autor, entre altres obres, del llibre Drets lingüístics per a tothom. Milian afirma també que el català com a llengua oficial d'un estat es convertiria en llengua oficial de la Unió Europea i ja no hi hauria barreres per fer lleis com ara la que podria establir que l'etiquetatge dels productes fos almenys en català.

De ser útil a necessària

“Ara és una mica parlar per parlar, perquè hem de partir de la base que qui ho haurà de decidir serà l'assemblea constituent i no tindran els condicionants que tenim actualment”, adverteix el president de la SCS. Per emmarcar-ho, això dels condicionants, es refereix al concepte de subordinació que va utilitzar el lingüista Joan Solà, sobretot en els últims anys de vida: “Quan una llengua no té un estat al darrere no té un suport en la vida social i això li passa al català; en una situació d'independència passarà a tenir valor social i, en conseqüència, a ser una llengua viva i amb futur.” La clau serà, per tant, el salt de ser “útil a ser necessària”.

Salvant les distàncies, Torres recorda com els anys vuitanta, amb el pas de la dictadura a l'estat de les autonomies, es van començar a sentir les primeres converses bilingües amb els taxistes a Barcelona, per exemple. I quan es va començar a demanar el català per treballar en uns grans magatzems.

Que si es prohibirà el castellà? Això és una bajanada! Una cosa així aniria contra els tractats internacionals de drets humans
En un marc en què el català seria útil plenament arribaria a ser necessari
Antoni Milian i Massana
Catedràtic de dret administratiu de la UAB
Als anys 80, amb l'autonomia, va arribar les primeres converses bilingües als taxis
Joaquim Torres
president societat catalana de sociolingüística
El català és l'única llengua en un país desenvolupat que no té un estat mitjà al darrere i manté una vitalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona